Usuari:42Galem/proves/Ressonància

En física la ressonància descriu el fenomen d'increment que ocorre quan la freqüència d'una força aplicada periòdicament, és igual o propera a una freqüència natural del sistema sobre el qual s'actua. Quan una força oscil·latòria s'aplica a una freqüència ressonant d'un sistema dinàmic el sistema oscil·la amb una amplitud més alta que quan la mateixa força s'aplica a una freqüència no ressonant.

Les freqüències a les que l'amplitud de resposta és un màxim relatiu, es coneixen com a freqüències de ressonància o freqüències ressonants del sistema.3 Petites forces periòdiques que estiguin a prop d'una freqüència ressonant, tenen la capacitat de produir oscil·lacions de grans amplitud degut a causa de l'emmagatzematge d'energia vibratòria.

Els fenòmens de ressonància es produeixen amb tots els tipus de vibracions o ones: hi ha la ressonància mecànica, acústica electromagnètica, ... Els sistemes ressonants poden ser emprats per a generar vibracions d'una freqüència concreta (per exemple, instruments musicals), o triar freqüències concretes d'una vibració complexa que conté moltes freqüències (per exemple, filtres).

El terme ressonància (del llatí, 'eco', de resonare, "ressonar") s'origina del camp de l'acústica, particularment la "ressonància simpàtica" observada en instruments musicals, per exemple, quan una corda comença a vibrar y produeix un so després d'haver fet vibrar una altra corda. Un altre exemple pot ser la ressonància elèctrica que apareix en un circuit amb condensadors i bobines perquè el camp magnètic de la bobina genera un corrent elèctric que carrega el condensador, y anàlogament la descàrrega del condensador proporciona un corrent que permet a la bobina generar un camp magnètic. Un cop el circuit està carregat, l'oscil·lació s'auto-manté, y no hi ha acció de conducció periòdica externa. Aquest fet és anàleg al pèndol mecànic, on l'energia mecànica es converteix un i una altre cop de cinètica a potencial, i ambdós sistemes son formes d'oscil·lador harmònic simple.

Referències.

1. Katsuhiko Ogata (2005). System Dynamics (4th edición). University of Minnesota. p. 617.
2. ↑ Ajoy Ghatak (2005). Optics, 3E (3rd edición). Tata McGraw-Hill. p. 6.10. ISBN 978-0-07-058583-6.
3. ↑ Saltar a:^{a b c} Resnick and Halliday (1977). Physics (3rd edición). John Wiley & Sons. p. 324. ISBN 9780471717164. «There is a characteristic value of the driving frequency ω" at which the amplitude of oscillation is a maximum. This condition is called resonance and the value of ω" at which resonance occurs is called the resonant frequency.»
4. ↑ Scanlan, Robert (1991). «Resonance, Tacoma Narrows Bridge Failure, and Undergraduate Physics Textbooks». American Journal of Physics. doi:10.1119/1.16590. Consultado el 2011 - 05 - 29.
5. ↑ Oberg James. «Shaking on space station rattles NASA». p. NBC news.
6. ↑ Cheever, Erik. «What you should know about system behavior». Swarthmore College. Consultado el 18 de abril de 2020.
7. ↑ Harry F. Olson Music, Physics and Engineering. Dover Publications, 1967, pp. 248–249. "Under very favorable conditions most individuals can obtain tonal characteristics as low as 12 Hz."
8. ↑ content / 50-breaking-glass-sound «Rompiendo el vidrio con sonido». Instructional Resource Lab. UCLA Physics & Astronomy.
9. ↑ circuit.html «The Physics Of Resonance». Intuitor. Consultado el 10 de julio de 2017.
10. ↑ Enciclopedia de física y tecnología láser - ' Factor 'Q' ', factor de calidad, cavidad, resonador, oscilador, estándares de frecuencia <! - Título generado por el bot ->
11. ↑ Michael H. Tooley (2006). Electronic Circuits: Fundamentals and Applications. Newnes. pp. 77-78. ISBN 978-0-7506-6923-8.
12. ↑ Encyclopedia of Laser Physics and Technology: Q factor
13. ↑ «Time and Frequency from A to Z: Q to Ra». Archivado desde el original el 4 de mayo de 2008. Consultado el 10 de junio de 2020.
14. ↑ A. E. Siegman (1986). Lasers. University Science Books. pp. 105–108. ISBN 978-0-935702-11-8. «resonance-approximation amplitude linewidth frequency Lorentzian real.»
15. ↑ Aspelmeyer M. (2014). «Cavity optomechanics». Review of modern physics. p. 1397.
16. ↑ Frederick Emmons Terman (1932). Radio Engineering. McGraw-Hill Book Company. «terman frederick universal.»
17. ↑ William McC. Siebert (1986). Circuits, Signals, and Systems. MIT Press. p. 113. ISBN 978-0-262-19229-3.