Usuari:83.44.119.182/proves/La Vilanova

La Vilanova. Barri del poble d'Esporles (Mallorca) Fins al segle XVII no apareixen documentats els noms de la Vilavella, la Vilanova i la Vileta i, per tant, no hi ha proves de l’existència de nuclis concentrats anteriors al segle del 1600. Fins fa, més o menys, uns 350 anys el poblament de tot el municipi d’Esporles era dispers i format per d’alqueries, com Son Mas que els musulmans anomenaven Beni Samel i els primers catalans traduïren per Vila Xamen, i rafals com el Rafal dels Capellans origen de la Vilanova. Els primers esments a nuclis de cases a Esporles daten del darrer quart del segle XVII, en concret de 1673, fins aleshores, no hi hauria concentracions significatives de cases, com havia passat en temps de la Mallorca musulmana i en els primer 400 anys de poblament català. Aquesta primerenca concentració de cases a partir del segle XVII s’ha de relacionar amb les repercussions de la definitiva derrota forana a les guerres que mantingueren amb el ciutadans just abans d’aquest segle. Com a conseqüència de la derrota pagesa s’incrementà la pressió fiscal de Ciutat sobre la part forana i, amb el conseqüent empobriment pagès, els forans es veuran abocats a vendre gran part de les seves tinences als ciutadans. És quan les antigues alqueries i rafals esdevenen “possessions” de senyors que viuen a Ciutat (Quint, Dameto, Cabaspre...). Aquests nous propietaris fomentaran el canvi de conreus des dels d’autosubsistència cap als d’exportació amb l’olivar en primer lloc. És l’inici de l’economia d’exportació que posarà pel davant el negoci de les compravendes al port de Palma. Amb aquest canvi, els antics pagesos, descendents directes dels primers colons catalans, esdevindran paulatinament jornalers que s’hauran de llogar als amos que explotaran les possessions dels senyors ciutadans. Però això només durant les èpoques que seran requerits per les necessitats dels nous conreus, en especial l’expansiu olivar, la resta de l’any s’hauran de cercar la vida. Com que molts pagesos han hagut de deixar les seves antigues cases apareixeran, a Esporles i a altres llocs de Mallorca, moltes agrupacions de cases que formaran viles i viletes. El nou model de possessions senyorials ciutadades i olivareres i una incipient concentració dels antics pagesos als nuclis a Esporles es pot constatar, per primera vegada, a la documentació del segle XVII quan, als Stims de 1673 i 1677, es parla ja de 20 cases a la Vilavella, 9 a la Vileta i 15 a la Vilanova. El procés de concentració seguirà i el 1708, quan es nomenen cobradors per recaptar per la construcció del que serà la segona església d’Esporles, se’n nomena un per recaptar a les cases del Rafal, la Vilanova i Son Comes, com a tres nuclis encara separats. El primer document gràfic de la Vilanova data del 1784 i apareix a la vinyeta d’Esporles del conegut mapa de Mallorca del Cardenal Despuig, en ella s’hi poden veure perfectament les cases agrupades del Rafal i els dos carrers de la Vilanova. Cinc anys més tard, el 1789, hi ha una descripció de la Vilanova molt completa al llibre que publicà Jeroni Berard. Descrivint el poble carretera avall des de la Capelleta que hi havia a l’antiga plaça del Jardí ens diu: (...)siguiendo del mismo modo 1100 pasos se halla otra calle derecha dirigida desde ovest sudoveste a este nordeste que tira 350 pasos con 80 casas [l’actual carrer Vilanova, antic carrer Nou de la Vilanova], y un brazo arriba de diez o doce casas hacia la derecha [la costa i cases del Rafal] y otro brazo o travesía poco antes hacia la izquierda, que tira 19 pasos con 11 casas [l’actual carrer de la Beata] y pasa a otra calle paralela a la antecedente aunque no tan larga pues no tira más de 278 pasos con 42 casas [l’actual carrer Joan Cabot, antic carrer de la Vileta de la Vilanova] y cierra el brazo o callejuela dicha. En esto consiste la población de esta villa que comprende serán todas unas 262 casas. El 1789, per tant, a la Vilanova hi havia 144 cases, el 55% de les 262 de tot Esporles. En 116 anys, des de 1673, s’havien fet 129 cases, més d’una per any. Som al segle XVIII, segle de notables innovacions agràries, expansió de conreus, exportació... que, paral•lelament, visqué un primer, malgrat minúscul, boom immobiliari que s’aturaria a finals de segle ja que a l’Apeo de Garay de 1818 només es comptabilitzen 145 cases. El document de l’Apeo és interesant ja que en ell hi apareix la diferenciació entre la Vilanova i la Vileta de la Vilanova diferent de la de la Vilavella –que aleshores l’hi deien d’en Pere Mas- tot i que desapareix l’esment a les cases del Rafal. Quan el 1862 es posen nom oficials per primera vegada als carrers d’Esporles, a l’actual carrer Vilanova li donen el nom popular de carrer Nou. Per la seva part a l’actual carrer Joan Cabot li donen el nom popular de carrer de la Vileta. La industrialització d’Esporles no va deixar al marge la Vilanova on els Ribes hi tenien una fàbrica que, el 1920, hi funcionaven 30 telers i que cap al 1945 eren 106 amb 148 obrers. No es coneix quan començà a funcionar Can Ribes, és la menys estudiada de les antigues fàbriques esporlerines, però segur que a ella es deu gran part del motiu pel qual el moviment obrer arrelà a la barriada durant la II República. El que sí es coneix però, és que els Ribes, després d’un plet amb la societat Clemente Verdaguer que inicien el 1939, es farien amb la fàbrica de Can Campos de la Vilavella fins al seu tancament al final de la dècada del 1950. És palès que l’estructura urbana tradicional d’Esporles era polinuclear: Cap Damunt de la Vila, Son Torrat, la Vilavella, la Vileta d’en Pere Mas, els Balladors... i també a la Vilanova on s’hi diferenciava la Vileta, Son Comes, es Rafal... Aquest model polinuclear seria posat en qüestió pel projecte d’eixample d’Esporles del 1922 que ja planifica la unió total dels diferents nuclis. Una unió que es veurà assolida 80 anys més tard quan, a començaments de segle XXI, s’obre l’anomenat carrer de Ca l’Onclo.