Usuari:Agranadosm/proves/Migració de les dades

Migració de les dades

És una de les estratègies de la preservació de la documentació digital, es a dir, que és un dels mètodes empleats per evitar l’obsolescència tecnològica i assegurar que els recursos siguin accessibles i utilitzables en el futur.

És l’estratègia més utilitzada avui dia, en part per què és un procés informàtic molt experimentat.

En què consisteix la migració

La migració s’utilitza per copiar o convertir dades d’una tecnologia a una altra. Tan si es tracta de hardware com de software, conservant les característiques essencials de les dades.

L’objectiu d’aquesta és que els objectes digitals siguin accessibles pels sistemes informàtics existents en cada moment, es a dir, que els usuaris puguin recuperar, presentar i utilitzar aquests objectes independentment del constant canvi de la tecnologia.

Tipus d’estratègies de migració

Els diferents tipus d'estratègies de migració són:

Canvi de suport físic

Consisteix en realitzar còpies periòdiques dels documents digitals a suports més estables. Per exemple, de suport magnètic a òptic.

Actualització de versions dels formats digitals

És una de les estratègies de migració més utilitzada i consisteix en actualitzar els recursos digitals creats per un determinat software a una versió més actual d’aquest.

Interoperabilitat de software

Mitjançant aquesta estratègia tenim la possibilitat de visualitzar documents en un format propietari amb el programa d’altra empresa. És una estratègia practicada pels principals productors de software. Presenta dos inconvenients que és la dependència de les polítiques de l’empresa que produeix software i l’elevat percentatge de la pèrdua de dades perquè en molts casos no s’aconsegueixen gravar totes les característiques dels recurs digital tal com va ser creat.

Conversió a formats estàndard

Consisteix en convertir el format original d’un recurs digital a un estàndard, de preferència un format obert, amb la finalitat de permetre el seu accés i recuperació a llarg termini. Els formats estàndard solen ser formats propietaris i oberts. Actualment hi ha tendència a utilitzar formats estàndard, es a dir, formats que malgrat el pas del temps, continuen sent compatibles amb els seus anteriors formats i amb l’entorn computacional comú.

Avantatges

• És una operació molt experimentada.

• No es requereixen coneixements tècnics molts especialitzats.

• Es pot automatitzar una part dels processos.

• La tendència a la estandardització de software i formats facilitarà la migració.

• Converteix el document a un format compatible amb sistemes actuals.

• És de baix cost.

Inconvenients

• És difícil programar la migració per a objectes digitals complexes.

• Altera el document amb el risc de la pèrdua d’elements importants.

• S’ha de repetir periòdicament al llarg de la vida del recurs.

Requisits específics

• Es requereixen programes i eines per portar a terme la conversió.
• Un rigorós control de qualitat tan durant l’elaboració dels mètodes com desprès de la migració.
• La documentació del mètode de migració ha d’emmagatzemar-se en metadades, com part de la història i l’autenticitat de l’objecte.
• De ser possible, els processos de migració han de ser completament reversibles gràcies a la documentació del tipus i la ubicació de totes les transformacions.
• A més, pot conservar-se una còpia dels objectes digitals si la transformació no és reversible o per si es perden alguns elements essencials.
• S’ha d’assajar el procés de migració abans d’implementar-lo plenament i s’ha de comprovar si ha donat bons resultats abans de destruir les generacions intermèdies.

Bibliografia

Alice Keefer Riva. La preservació digital des de la perspectiva tècnica: [1]. Apunts UOC. Universitat Oberta de Catalunya.

Enllaços

Preservació digital: [2]

La preservación de recursos digitales: El reto para las bibliotecas del siglo XXI: [3]

Estratègies preservació digital[4]