Usuari:Aleix Ocean/proves

Marc històric

Clifford Geertz neix durant el període d’entreguerres i amb la consolidació colonial (1920-1950). Els seus primers anys de vida van topar-se amb el desastre econòmic de la depressió del crack del 29, on la borsa va estellar en tan sols sis dies creant un efecte devastador en el país.

El 1939 esclata la Segona Guerra Mundial, un conflicte militar global que es va desenvolupar entre 1939 i 1945. En aquest es van implicar la major part de les nacions del món, incloses totes les grans potències, agrupades en dues aliances militars enfrontades; els Aliats de la Segona Guerra Mundial i les Potències del Eje. Geertz, se’n va anar a combatre contra el feixisme. El 1945, l’esclat de la bomba atòmica va posar punt final al qual podria haver sigut una invasió militar al Japó per part dels Estats Units i en conseqüència el jove Geertz va poder regresar a la vida civil.

A causa de la situació econòmica del país i de la seva família, l’antropòleg no contemplava l’ingrés a la universitat però per a la seva sorpresa el programa estatal anomenat G.I.Bill invertia molts diners en l’educació dels veterans i gràcies a això va començar els seus estudis.

Mentre l'antropòleg feia treball de camp a Indonèsia el 1964, va esclatar la guerra civil en el país i va obligar a Geertz a quedar-se durant un any a Bali. La confrontació entre Indonèsia i Malàisia va ser una guerra que va tenir lloc entre el 1962 i el 1966. L’origen del conflicte radica en els intents d'Indonèsia per a desestabilitzar a la nova Federació de Malàisia, ja que aquesta havia obtingut la seva independència del Regne Unit el 1957. Ràpidament va decidir abandonar Bali per culpa de la perillositat de la regió i anar-se’n al Marroc per a seguir estudiant l’Islam però des d’un territori segur. Ambdues investigacions van donar lloc a una anàlisi anomenat; Observant l'islam (1968).

L’esclat del conflicte entre Indonèsia i Malàisia va fer que l’autor donés lloc al seu estudi sobre les diferències religioses entre Indonèsia i Marroc. Ja que, aquest últim, tot i que era un territori autoritari es trobava lliure de combats bèl·lics i per tant l'antropòleg va trobar allà un lloc on refugiar-se sense deixar de banda l’estudi de la vida religiosa.

Observando el Islam

Clifford Geertz va analitzar el canvi religiós al Marroc desenvolupant un enfocament de l'Islam que utilitza tant la història com l'antropologia. La seva anàlisi té les seves arrels en la seva concepció de l'antropologia com una disciplina on el focus és la cultura, un sistema de significats a través de el qual els éssers humans intercanvien béns i símbols. En les societats tradicionals, la religió té un lloc particular en aquest sistema on juga un paper polític de legitimació. La dominació europea va provocar canvis al Marroc, inclòs el declivi de la sacralitat i el triomf del salafisme, una doctrina més adequada a el sentiment nacional. Una perspectiva post-geertziana podria considerar que el salafisme es va convertir en una doctrina oficial de l'estat post-colonial, i que es va radicalitzar mentre brindava educació massiva, donant lloc al desafiament islamista. El declivi de la santedat va crear un buit que va omplir l'islamisme.

Bibliografia

1. Amilburu, María G., Clifford Geertz, en Fernández Labastida, Francisco – Mercado, Juan Andrés (editores), Philosophica: Enciclopedia filosófica on line. http://www.philosophica.info/archivo/2017/voces/geertz/Geertz.html

2.Irwansyah, Irwansyah. (2017). Border Issue: Misperception between Indonèsia and Malaysia. SHS Web of Conferences. https://www.researchgate.net/publication/313265695_Border_Issue_Mispercept ion_between_Indonesia_and_Malaysia

·3.Moncayo, Javier. 2019. 1929: El mayor apocalipsis financiero. Revista Historia y Vida, número 458. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia- contemporanea/20191024/471148958651/gran-depresion-1929-eeuu.html

·4.Clua i Fainé, Montserrat. «Una vida encantadora en una època fascinant. Clifford Geertz in memoriam». Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 2008, Núm. 32, p. 112-2, https://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/81656 [Consulta: 25-05- 2021].