Usuari:Alzinous/copivyo

Els termes «copivyo», «copiar i enganxar», «copy-pasting» o simplement «copiar» es refereixen a l'acció de duplicar i enganxar un text d'una font a una altra sense canviar les seves paraules o sense afegir gaires canvis.

El parafrasejat és una tècnica que consisteix en reescriure un text en les teves pròpies paraules per explicar el mateix contingut d'una manera diferent. No obstant això, si el parafrasejat és massa similar al text original, també pot ser considerat com una forma de copiar i enganxar.

Per evitar la pràctica de copiar i enganxar o parafrasejar, és important assegurar-se que els canvis realitzats en el text siguin significatius i s'hagin expressat en les teves pròpies paraules. Perquè un parafrasejat no sigui considerat com a copiar i enganxar, és necessari fer canvis realment significatius al text original. Això inclou canvis en la estructura del text, la gramàtica, la sintaxi, el vocabulari i el to.

Aquí hi ha alguns exemples concrets de canvis significatius que es poden fer:

1. Canviar l'estructura del paràgraf: Rearmar l'ordre de les frases, canviar la forma en què es presenten les idees i agrupar els conceptes d'una manera diferent.
2. Fer servir un vocabulari diferent: Reemplaçar paraules o frases específiques amb sinònims o amb un vocabulari alternatiu.
3. Canviar la gramàtica i la sintaxi: Modificar la forma en què es construeixen les frases i les oracions, com el fet d'utilitzar diferents temps verbals, formes de participis, etc.
4. Canviar el to: Fer servir un to diferent al del text original, com un to més formal o informal, més objectiu o subjectiu.
5. Etc.

És important tenir en compte que simplement canviar algunes paraules o frases no és suficient per evitar la pràctica de copiar i enganxar. És necessari fer un esforç conscient per reescriure el text en les teves pròpies paraules i amb una estructura i un to significativament diferents.

A més, cal reconèixer sempre l’autor o autora i la font originals i és necessari fer una cita o atribució adequada i clara. Això inclou incloure el nom de l'autor o autora i el títol de la font original, i també pot incloure un enllaç o una referència completa al treball original.

Exemples

• L'òpera Demetrio e Polibio, composta en la darrera dècada del segle XVIII, es presenta com una obra formal i solemne. Amb millores en l'estructura, les parts musicals i les conclusions de cada escena, en comparació amb l'òpera seria metastasiana clàssica, la peça adquireix una apariència més "avantguardista" gràcies a la participació activa del cor amb la seva melodiosa accentuació gluckiana. El cor enriqueix la dignitat de l'obra amb un toc harmònic en quatre números, dos per acte, i cinc àries.
• Demetrio e Polibio es presenta davant del públic amb majestuositat, com una òpera seriosa típica de l'època daurada del segle XVIII. El seu virtuosisme radica en les millores realitzades en el conjunt, la part concertant i els finals d'acte, superant amb escreix a la clàssica òpera seriosa metastasiana, la qual es caracteritzava per la seva concepció recitatiu-ària. La vibrant presència d'un cor, amb un deix evocador de Gluck, li atorga a l'òpera un toc més modern, mentre que la participació del cor en quatre números, dos per acte, i en cinc àries, el converteix en un ingredient imprescindible de la dramatúrgia.
• L'òpera Demetrio e Polibio s'erigeix com una composició formal i majestuosa, creada en el decurs de la darrera dècada del segle XVIII. La seva singularitat rau en les innovacions que es van fer a la seva estructura, les parts musicals i les conclusions d'acte, diferenciant-se de la clàssica òpera seriosa metastasiana. El cor, amb la seva accentuació melodiosa gluckiana, aporta un to avantguardista a la peça, i és un element decisiu en la dramatúrgia. Així, ajuda a crear harmonia a les escenes a través de quatre números i cinc àries.