Usuari:Amadalvarez/Apunts

El desprendimiento del padre recia y barcelonísima estampa de tejedor— tutelaba eh hogar del poeta y peno’- dista. Y antes de morir, convirtió la razón socia! en comandita, para que el hijo no conocie ra jamás apuros monetarios. Al tiempo que le compri una villa en Sant Gervasi, en la calle Alfonso XII. donde sigue ha familia. Por uque Itas calendas. la actual plaza de Molina. contí gua a la casa de los Maragall. era campo libre. Desde su ventana. eh dueño veía florecer los almendros de las laderas de Sant Pere Mártir. El ‘anarquista de Sant (iervasi “ no q uebraderos de cabeza econórn icos? Los grue sos se los ahorro la pressión paterna, cuál qite da dicho. Más, los menudos abundaban, cerni - des sobre el ama de casa. Años ha. en que ‘,o me interese por eh tema. sus hijos mc contaron. “Vivíamos burguesainente. pero dentro de cierta estrechez. La administración doméstica obligaba a devanarse los sesos a nuestra madre. Menos mal q ue su ascendencia inglesa le in— fundió sentido del orden, dióle espíritu prácti— co”. En su aenda del mes de mayo de 1 909. ascíenden a 1 .600 pesetas los gastos domésticos. Eran, a la sazón, el matrimonio y doce hijos. Y las sirvientas.

La esposa, Clara Noble, velaba por la hacienda a ras de tierra. Pero el niarióo rio permanecía eternamente subido al trapecio del Parnaso. Era consciente de las cuítas de todo eh mundo que, trascendidas, vacía— das en hondos artículos periodísticos, hicieron diana en el alma colectiva. Carente de énfasis, el pater familias... En ha libretita que llevaba siempre encima, en la pagina inmediata a la fecha de la prueba de un traje de casa ‘“ del sastre, Consta en lápiz el borrador del “Cant espiri— ual”. Anarquista. t’rente a ha cerraton mental de una parte de la burguesia que le fue coetanea. Pero. hnrguts también él, abierto. generoso y pi’ogreststa —otro 1ii’quetipO geri/asiense— en los albores de la grande moderna Barcelona. SEM PRONIO

Esquela de Clara Noble (27-4-44): http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1929/10/19/pagina-10/33118434/pdf.html?search=%22clara%20noble%22

Enterrament Maragall: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1911/12/22/pagina-6/33351762/pdf.html?search=%22clara%20noble%22

La llengua a casa: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/12/23/pagina-19/34609662/pdf.html?search=%22clara%20noble%22

Article de Jordi Maragall sobre su madre: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1994/05/12/pagina-25/34400486 /pdf.html?search=clara%20noble

Dades Rocabruna (d'Eduard Balcells)

Ens explica Mn. Josep Maria Bellpuig i Vila, que com a darrer Rector de Sant Feliuet de Terrassola va tenir ocasió de conèixer i tractar a D. Joan Gorina i Sans, que aquest - per qui manifesta alhora que admiració una sincera estimació - havia anar a estudiar a Suïssa en un internat per a joves de famílies riques, en el que de forma corrent els estudiants com a referència del seu origen deien : jo sóc del Castell ..., doncs jo del de ...., i que el jove Joan Gorina i Sans, es va prometre a si mateix, que també ell, tindria un Castell.

La fortuna dels Gorina es va veure incrementada en el període 1914-1918, és a dir durant l’anomenada I Guerra Mundial, com a resultes de la compra d’un vaixell de bandera alemanya, carregat de mercaderia, que els anglesos havien immobilitzat al port de Barcelona; la juguesca li va sortit molt bé al jove Joan, que invertiria els guanys en l’adquisició l’any 1919 de la masia anomenada Rocabruna , que comprenia també el masos veïns del Güell, la Vila i l’Alou.

En aquell indret es faria construir per l’arquitecte Eduard Balcells i Beigés, el seu palau, que d’acord amb les tendències del moment, resultà en un edifici d’estil modernista i ecleticista del qual destaca singularment, la cúpula central, feta de vitralls, que li dona una particular elegància a l’immens rebedor interior.

A la mort l’any 1954 del Joan Gorina i Sans, va deixar un mas a cadascuna de les seves filles. La propietat es va mantenir indivisa i dotze anys més tard, Manuel Font i Moreu, gendre del finat i negociant de cotó de Barcelona, va comprar les altres parts als seus cunyats, la propietat integra passaria a la seva mort a la dona, Roser Gorina, encara desprès al seu fill Joaquim.

L’ 1984, el príncep Saad Ben Abdula-ziz de l’Arabia Saudita, es faria amb la propietat de Rocabruna i les seves masoveries, i també del mas proper de Rocafort, que passarien en endavant a esdevenir una propietat única, que no ha retornat més a mans catalans; hores d’ara els propietaris son una família d’armenis.

A la parroquia de San Kelíu de Terrasola, diócesis de Vich, a unos 15 kUómetros riel cruce de las carreteras de Vich a Manresa y (le Moya a Calaf, cerca del puente de Rocafort, en una altoplanicie que descansa sobre un peñascal, se levantó un día la señorial «Masía» de loa señores dé Rocabruna, a cuya familia pertenecieron los barones de Albi. Son muy numerosos los documentos que hablan de Rocabruna desde el siglo X al XVIII. y se hallan conservados en el Archivo dé Santa María del Estany. En 1231 ci Rey Don Jaime de Aragón dio el castillo de Oló a un tal Gravalosa, el cual lo comunica a Guillermo de Rocabruna con estas palabras: '(Per q*,an havem ri'budu possc/mit) d'aqueix Custell per gracia quena a féta el Rey Jaurne de Aragu, renovera al c.xpert Guillént de Rocabruna, tota eh carreen que fims ara tenia en éll»

Rocabruna está en un extremo del Municipio de Santa María de Oló y ha sido teatro su territorio de las más enconadas luchas ya desde los siglos medios, entre sus pobladores y los invasores de toda laya, como los napoleónicos, los del conde-duque y aun di> los bandoleros indígenas cuyo nombre conserva la historia, como Perot Roca Guinarda, o Juan de la Sala de Viladrau, conocido por Serrallonga, y también cabecillas facciosos corno Tristany Ros d'Eroles y Liare de Copons. En un pergamino de 1229, el Prior del Estany, Guillermo de Rocabruna, decía que parecía «hereditari el ¡lagell de la guerra a casa nieva»... y que había «quedat atwda i moría amb tanta de sang, crenies i expoliación,- », etc.-Hasta hace pocos años se conservaban en la actual masovería unos arco;-- y una sala señorial con gran decoración estilo Renacimiento en techos y paredes, reveladora, en parte, del pasado esplendor. En 1785 dejaron de habitar la «Masía» los Rocabruna, cuyo nombre se extinguió en 1860. y e.i 1918 pasó al Hospital de Vich y Hummnitas de los Pobres.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/08/rocabruna-el-somni-den-joan-gorina-i.html etxt base http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0411780&BATE=Rocabruna enciclopedia http://www.vilaweb.cat/noticia/584739/visita-rocabruna-conferencia-josep-galles-tercer-cap-setmana-artistes-retrobats-moianes.html visita a rocabruna http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1953/12/27/pagina-15/33186218/pdf.html?search=balcells%20%20rocabruna construcció per balcells http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1924/01/31/pagina-7/33263628/pdf.html?search=%20"juan%20gorina"%20rocabruna Reunions de cacera http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=680 Similar a text base http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=11&pos=54 foto http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1931/08/29/pagina-3/33180247/pdf.html reportatge rocabruna http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1924/01/31/pagina-17/33232882/pdf.html?search=%20"juan%20gorina"%20rocabruna sessió cacera http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA263&dq=rocabruna+balcells&hl=ca&ei=C924S-erNYvu-QaDt6G2Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CE4Q6AEwCQ#v=onepage&q=rocabruna%20balcells&f=false compra amb petrodolars http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1945/03/21/pagina-16/32792082/pdf.html?search=%20"juan%20gorina" esquela joan gorina

Dades Batlló

http://www.casabatllo.es/ca/historia/familia-batllo/

Mort Amalia godo (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1940/01/17/pagina-2/33122266/pdf.html)

Feliu Batlló Masanella († 8-07-1902) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1897/03/09/pagina-2/33390826/pdf.html?search=felix%20batll%C3%B3) i Josefa Casanovas y Duran († 10-03-1895) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1895/03/11/pagina-2/33403768/pdf.html?search=Felipe)
- Josep Batlló i Casanovas (? - Barcelona, 10 de març de 1934) ^[1]
- Tomás Batlló i Casanovas († 6-04-1923) casat Antonia Ibañez (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/04/08/pagina-3/33260096/pdf.html)
  - Antonio Batlló Ibañez
  - Tomas Batlló Ibañez
  - Josefa Batlló Ibañez
  - Juan Batlló Ibañez

- Alejo († 9-01-1903) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1903/01/10/pagina-2/33388590/pdf.html?search=alejo%20batll%C3%B3) casat amb Isabel Casanovas Torrents el († 23.12.38) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1895/03/11/pagina-2/33403768/pdf.html?search=Felipe) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/12/22/pagina-2/33388590/pdf.html?search=Alejo)
  - Valentin Batlló Casanovas
  - María Batlló Casanovas

Fills:

Jose casat amb María Teresa Vidal Ribas ^[1]
Mercedes casada amb Dr. Juan Marimón Carbonell ^[1] (1883-1939)consiguió ser Jefe de Servicio de Cirugía del Sagrat Cor en 1928, en el 36 huyó de españa para pasarse a los nacionales y murió en Monzón en el 39.( http://books.google.cat/books?id=3Xm_6QpniI8C&pg=PA166&lpg=PA166&dq=Dr.+juan+marimon+carbonell&source=bl&ots=6TZTa5u-So&sig=fikb74b856LWhFoSMICgKP2EINg&hl=ca&sa=X&ei=X3hfT_3wDeK90QXb0pmMBw&sqi=2&ved=0CCQQ6AEwAA#v=onepage&q=Marim%C3%B3n&f=false).

"Marimon fou el primer catali en doctorar-se a la facultat de medicina de Berlin. Seguint el costum germinic dos estudiants van discutir les seves tesis. Eren Salvador Ventosa Roig i Josep Maria Rosell Cardús (V. Diario de Barcelona, 20 d'agost de 1907, piig. 9.859). Fou cap del servei de cirurgia de I'hospital del Sagrat Cor (V. El Noticiero Universal, 29 de gener de 1929. pag. 6). Nascut a Mayagiiez (Puerto Rico) es va llicenciar a Barcelona el 1905. Durant la guerra fou capiti metge assimilat voluntari de l'exkrcit de Burgos. Mori a l'hospital militar de Monpó el 14 de gener de 1939 (V. La Vanguardia, 7 de maig de 1939, pag. 7)" (http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44944/60366). Va tenir 5 fills: José Luis, Mercedes, Fernando, Cesar, Carlos y Ricardo (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/05/07/pagina-7/33115131/pdf.html esquela)

Carmen casada amb Juan Clavell ^[1]
Felipe casat amb Pilar Yglesias ^[1]
Luis, mort de petit.

Josep Batlló i Casanovas va celebrar el comiat de solter el 12 de maig de 1884 al "Restaurante de Francia"(http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/03/24/pagina-5/34705963/pdf.html) de la Plaça Reial nº 12, fundat per Msr. Justin i el seu soci Msr. Marins (http://books.google.cat/books?id=ogYxYs8H1iIC&pg=PA59&lpg=PA59&dq=Restaurant+de+Francia+plaza+real+12+justin&source=bl&ots=De4HbV15V5&sig=CXTqAqrLkVWXBHujV7L-tXamK_A&hl=ca&sa=X&ei=z0NfT_qRO8fP0QXFs-D4Bg&sqi=2&ved=0CFEQ6AEwBw#v=onepage&q=Restaurant%20de%20Francia%20plaza%20real%2012%20justin&f=false) i es va casar el 14 de mayo de 1884 amb Amàlia Godó Belaunzarán, hija de nuestro muy estimado amigo don Bartolomé Godo, ex-diputado á Cortes por Igualada (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/03/24/pagina-2/34705976/pdf.html)

El 17 de juliol de 1901 es constituí la raó social José M. Llaudet Bou, S. en C., amb un capital inicial de 325.000 pessetes. Els seus fundadors foren Josep M. Llaudet Bou com a soci col·lectiu i Josep Batlló Casanovas com a soci comandatari. (http://www.santaeulaliariuprimer.cat/imagenes/llibre%20santa%20eulalia.pdf)

José Batlló tenía un Hispano Suiza (30/40 HP), que mereció un accésit en el premio a la elegancia de carrocerías cerradas nacionales de 1915

http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1907/04/11/pagina-4/610688/pdf.html?search=costa%20valls,%20jose%20maria,%20directivo

http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1915/05/31/pagina-1/607118/pdf.html?search=jose%20fisas

Inseparable compañero de su primo, el primer conde de Godo, con cuya familia estaba estrechamente emparentado, unió durante largos años con él sus esfuerzos, en una de las múltiples actividades desplegadas por el que fue el mejor y más llorado amigo de LA VANGUARDIA, (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/08/17/pagina-23/33156797/pdf.html?search=Batll%C3%B3 elegia).

1934 - Relacions professionals amb razones socialss ..GODO Y COMPAÑÍA, S. en C». y «JOSÉ LLAUDET, S en C», ^[1]

Fàbrica http://books.google.cat/books?id=M5-wZ9I98zAC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=%22+Feliu+Batllo+Barrera%22&source=bl&ots=msyY_delHh&sig=1IbU4vb3y1ZzXdzK5yg7Ts6249I&hl=ca&sa=X&ei=rM9fT_CZDcnO0QXiufGXBw&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=%22%20Feliu%20Batllo%20Barrera%22&f=false FRANCESC FONTBONA

http://www.jeronimosunol.net/esp/inicio/batllo.htm

http://guillaumedarribau.wordpress.com/2011/07/13/can-batllo/

1868 Construeixen el vapor del carrer d'Urgell. Su duración fue efímera, ya que se puso en funcionamiento en 1870 y cerró en 1889, con la existencia continua de problemas laborales y conflictos sociales. Al poco tiempo, transformada en Batlló y Batlló, entró en liquidación y los edificios se fueron vaciando, en 1892. La familia cedió una parte de los locales para habitarlos como hospital destinado a los enfermos y heridos que volvían de Cuba. En 1906, la fábrica fue vendida y pasó a ser la Universidad Industrial, y en 1910 ya funcionaba.

1868 Can Batlló (Escuela industrial de Barcelona Calle Urgel)
- hasta 1876: Feliu, Jacinto, Domingo (mort el 1866 i substituït pels fills: Rufino, Domingo y Roman Batlló y Suñol), y Juan BATLLÓ y BARRERA.
- després 1876 (Batlló-Batlló): hijos de Feliu BATLLÓ y BARRERA
- 1895: Venuda a la Diputació per a escola industrial

(El vapor Batlló fue una industria textil de gran importancia en la Barcelona del siglo XIX. Ocupó cuatro de las manzanas recién propuestas por el urbanista Cerdà en su Pla de l'Eixample. Todo apunta a que fue proyectada por el arquitecto Rafael Guastavino, aunque no se ha podido confirmar. Se inauguró en 1870; fue cerrada en 1889. Sorprende que una fábrica tan ambiciosa durara tan poco. La razón del cierre no tuvo que ver con la viabilidad económica, que estaba fuera de toda duda, sino que fue por problemas sociales.

Los Batlló, que ya estaban atemorizados por la cada vez más radicalizada conflictividad sindical, sufrieron un atentado que les decidió abandonar.http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/01/18/pagina-2/34659291/pdf.html Tardaron unos años en encontrar comprador, hasta que al final se obtuvo un acuerdo con la Diputación, que lo transformó en la Escola Industrial; en el ínterin sirvió de improvisado hospital de la Cruz Roja para los repatriados de la guerra de Cuba (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2008/06/08/pagina-9/71551424/pdef.html)

http://www.jeronimosunol.net/esp/inicio/batllo.htm

- 1878: Juan BATLLó i BARRERA + fills de Domingo BATLLó i BARRERA: Domingo y Roman Batlló y Suñol
- 1892: Mor Juan Batlló, continuen Domingo y Roman Batlló y Suñol com "Sobrinos de Juan Batlló". (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1893/11/03/pagina-5/33414818/pdf.html?search=%22sobrinos%20de%20Juan%20Batll%C3%B3%22 Creació rao social amb gran creixement per raons arancelaries)
- 1900: Premi teixits de cotó (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1900/07/12/pagina-2/33395563/pdf.html?search=%22sobrinos%20de%20Juan%20Batll%C3%B3%22)
- 1926: Fills de Domingo: Montserrat, Jesús, Dolores, Augusto e Inmaculada Batlló Bofill. Roman Batlló y Suñol mor sense fills.

Fabricaven "Tela Florentina Batlló" (http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1928/04/14/002.html) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/03/01/pagina-32/33219863/pdf.html?search=florentina%20batll%C3%B3)

Pedro Batlló Bisbal + Margarita Barrera i Quatrecases (http://books.google.cat/books?id=q-NOAAAAMAAJ&q=%22Pedro+Batll%C3%B3%22+Bisbal&dq=%22Pedro+Batll%C3%B3%22+Bisbal&hl=ca&sa=X&ei=mmlzT5HvK8a0hAft2-GlBQ&ved=0CDEQ6AEwAA)
- Ignasi († 1856)
- Caterina Batlló i Barrera, casada amb Albert Escubós.^[2]
  - POSSIBLE FILL: Pere Escubós Batlló (1832 - Barcelona, 16-03-1917) casat amb Jerònima Escubós (esquela: http://pandora.bibgirona.net/diputacio/cgi-bin/Pandora?fn=commandselect;query=id:0000153120;command=ejemplar;tampon=Deber,%20El%2017/03/1917.%20P%C3%A0gina%2018;nombre_pdf=Deber,%20El-17.03.1917)
- Jaume
- Feliu BATLLó i BARRERA (Olot, Garrotxa 1819 - Barcelona 1878) (bcn.cat/nomenclator) casat amb la neboda Margarita Batlló i Dachs († 1883) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1883/06/04/pagina-11/34703097/pdf.html)
  - Enric Batlló Batlló (Barcelona 1848 - 26 de desembre de 1925) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1927/01/04/pagina-4/33232799/pdf.html
  - Ángel Batlló Batlló (1848 )
  - Frederic Batlló i Batlló (Barcelona 1854 - Barcelona 28-09-1928) http://pandora.bibgirona.net/diputacio/cgi-bin/Pandora?fn=commandselect;query=id:0000166208;command=download_pdf;tampon=Deber,%20El%2029/09/1928.%20P%C3%A0gina%2022;nombre_pdf=Deber,%20El-29.09.1928-pagina%20022
  - Pia Batlló Batlló († 20 de febrer de 1936) ^[3] casada amb José Bach Escofet (propietario urbano y rural, varias veces miembro de la Junta del Instituto Agrario Catalán de San Isidro) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2008/06/08/pagina-9/71551424/pdf.html
    - Paquita Bach i Batlló casada amb Josep Maria Mir Batllori^[3]
  - Dolors Batlló Batlló
    - Isidre Rosich i Batlló († 1936) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1898/09/03/pagina-2/33127788/pdf.html?search=%C3%81ngel%20Batll%C3%B3%20Batll%C3%B3
- Jacinto BATLLó i BARRERA (Olot, Garrotxa 1803 - 1866)
  - Margarita Batlló i Dachs
- Domingo BATLLó i BARRERA († 24-01-1866)^[2] casat amb Dolores Suñol Pujol, germana de l'escultor Jeroni Suñol Pujol (http://www.jeronimosunol.net/esp/biograf/p_familiar.htm)

- - Rufino Batlló y Suñol
  - Domingo Batlló y Suñol casat amb Gumersinda Bofill (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/06/01/pagina-1/33323372/pdf.html?search=%22sobrinos%20de%20Juan%20Batll%C3%B3%22 Esquela Pedro Batlló Bofill). Soci de "Planas Flaquer" de construcció de maquinaria (1906) http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=3&path=1009137&presentacion=pagina&idBusqueda=4&idImagen=10059567

- - - Montserrat Batlló Bofill casada amb Francesc Rocamora que varen cedir el llegat de Domingo Batlló al MNAC http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/06/21/pagina-15/33260498/pdf.html?search=%22roman%20Batll%C3%B3%22

- - - Jesús Batlló Bofill
    - Pedro Batlló Bofill (1891 - 23-04-1917) (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/06/01/pagina-1/33323372/pdf.html?search=%22sobrinos%20de%20Juan%20Batll%C3%B3%22 Esquela Pedro Batlló Bofill)
    - Dolores Batlló Bofill
    - Augusto Batlló Bofill
    - Inmaculada Batlló Bofill
  - Romà Batlló i Suñol († 22-07-1925), ( http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1906/05/31/pagina-15/33265190/pdf.html?search=%22roman%20Batll%C3%B3%22 ) sense fills (Afeccionat a la fotografia http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/06/21/pagina-4/33381969/pdf.html?search=%22roman%20Batll%C3%B3%22 )
- Juan BATLLó i BARRERA, solter (Olot, Garrotxa 1812 - Barcelona 1892)

Notes

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/03/24/pagina-2/33158552/pdf.html?search=Batlló
↑ ^2,0 ^2,1 Portavella i Isidoro, 2000, p. 25-26.
↑ ^3,0 ^3,1 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/01/26/pagina-3/33132129/pdf.html?search=%22Pia%20Batll%C3%B3%22

Bibliografia

AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010. ISBN 84-393-5437-1.
Albertí, Jordí. La bandera catalana: mil anys d'història. Pòrtic, 2010. ISBN 978-84-9809-149-6 [Consulta: 10 març 2012].
Álvarez Izquierdo, Rafael. Gaudí: arquitecto de Dios (1852-1926) (en castellà). Palabra, 1999. ISBN 848239360X.

Aroca, M. Victoria «Arquitectura histórica: Gaudí» (en castellà). AD: Architectural Digest, jul-ago 1991, p. 86-95 [Consulta: 18 març 2012].

Bassegoda Nonell, Joan «La obra de restauracion de Gaudí i Jujol en la catedral de Palma de Mallorca» (en castellà). La Vanguardia, 17-12-1971, p. 31 [Consulta: 8 març 2012].
Bassegoda Nonell, Joan «75 aniversario de la casa Batlló: recuperación de un espacio gaudiniano» (en castellà). La Vanguardia, 26-08-1981, p. [Consulta: 8 març 2012].

Bassegoda Nonell, Joan. (en castellà), 2001. ISBN 9788483015384.
Bassegoda i Nonell, Joan. La Casa Batlló (en castellà). Barcelona: Publicaciones de la Real Cátedra Gaudí, 2001 [Consulta: 8 març 2012].

Bassegoda Nonell, Joan. , 2003. ISBN 9788483016756.
Bekaert, Geert. À la recherche de Viollet-le-Duc (en francès). Editions Mardaga, 1980. ISBN 978-2-87009-118-0 [Consulta: 31 març 2012]. </ref>
Botey, Josep M.; ESTUDIO DOBLE ESPACIO «Rehabilitación de la terraza y fachada posterior de la casa Batlló» (en castellà). ON CERÁMICA, 1991, pàg. 86–91.
Cabana, Francesc. Fabricants i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya.. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. [Consulta: 3 abril 2012].

Cirici, Alexandre «L'obra de Gaudí» (en castellà). Cuadernos de Arquitectura, 26, 1956, p. [Consulta: 11 març 2012].
Le Corbusier. Gaudí (en francès). Ediciones Polígrafa, 1967 [Consulta: 26 març 2012].
Cunill de la Puente, Eulàlia. «Comportamiento medioambiental de la casa Batlló». A: Ezequiel Usón Guardiola. Dimensiones de la sostenibilidad (en castellà). Edicions UPC, 2004. ISBN 978-84-8301-785-2 [Consulta: 13 març 2012].
P., E. «Glosa de Feliu Batlló i Barrera» (en castellà). La Academia, 23-04-1878, p. 235-238 [Consulta: 6 abril 2012].
Fernández Pérez, Paloma. Del metal al motor: innovación y atraso en la historia de la industria metal-mecánica española (en castellà). Fundacion BBVA, 2007. ISBN 978-84-96515-32-1 [Consulta: 31 març 2012].

Fontbona, Francesc. Gaudí al detall: el geni del modernisme catalàFontbona. Pòrtic, 2002. ISBN 978-84-7306-782-9 [Consulta: 21 març 2012].
Genís Terri, Jaume. Els fonaments ideològics de l'arquitectura religiosa del Gaudí de maduresa. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2007, p. . ISBN 9788469083093 [Consulta: 8 març 2012].
Genís Terri, Jaume. Gaudí, entre l'arquitectura cristiana i l'art contemporani. L'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 8498831997.

Giralt-Miracle, Daniel. Gaudí, la búsqueda de la forma: espacio, geometría, estructura y construcción (en castellà). Lunwerg, 2002. ISBN 978-84-7782-724-5.
González Moreno-Navarro, José Luis; Casals Balagué, Albert. Gaudí y la razón constructiva: un legado inagotable (en castellà). Ediciones AKAL, 2002. ISBN 978-84-460-1976-3 [Consulta: 9 març 2012].

Huertas Claveria, Josep Maria ««L'herència de l'indià»». La Pedrera Educació [Barcelona] [Consulta: 12 març 2012].

Lahuerta, Juan José; Pere Vivas i Ricard Pla, fotògrafs. Triangle Postals. Casa Batlló, Barcelona, Gaudí. Triangle Postals, 2001. ISBN 978-84-8478-025-0 [Consulta: 7 març 2012].
Ligtelijn, Vincent; Rein Saariste. Josep M. Jujol (en anglès). 010 Publishers, 1996. ISBN 906450248X.

Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 12 març 2012].
Mooring, Stephen «Antoni Gaudí: Casa Batlló 1904 – 1906» (en anglès). Architectural Design nº 1-2, 1980, p. 88-93 [Consulta: 19 març 2012].

Olivé Ribera, Carme. Domènec Olivé i Busquets, pintor (en castellà). L'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 978-84-8415-380-1 [Consulta: 17 març 2012].

Permanyer, Lluís. Un passeig per la Barcelona modernista. Polígrafa, 1998. ISBN 978-84-343-0877-0 [Consulta: 9 febrer 2012].
Permanyer, Lluís. L'esplendor de la Barcelona burgesa. Angle, 2008. ISBN 978-84-96970-70-0 [Consulta: 12 març 2012].
Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: les Corts. Ajuntament de Barcelona, 2000, pp. 25–26 [Consulta: 30 març 2012].
Roca_y_Roca, J. «Glosa de Joan Batlló i Barrera» (en castellà). Eco de la Montaña [Olot], 06-11-1892, p. 1 [Consulta: 6 abril 2012].