Usuari:Anacanudas/proves

Rosalia Abad Martín

Biografia
Naixement	30 d'abril del 1928 Madrid
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	Pintora

Rosalia Abad Martín Nascuda a Madrid 30 d’abril del 1928 Morta a Lleida 8 de desembre del 2014 Barcelonina d’origen Burgalès. Pintora Catalana

Biografia

Casa, carrer i cadira

Rosalia Abad Martin disfressada de pintures

Pintora catalana d’origen burgalés, eclèctica però de grans influències impressionistes ha destacat per la seva gran mal·leabilitat artística i el treball del color. Nascuda a Madrid al 1928 de forma accidental (Madrid 30 d’abril del 1928—Lleida 8 de desembre del 2014), passà una infància entre a Campillo i més tard a Bessiers i Barcelona, marcada per la Guerra Civil i la post guerra. Amb una formació escolar molt precària, i en un període a casa nostra de pobresa, estraperlo i repressió, no pogué mostrar les seva expressió artística a través de la pintura fins que fou adulta. Tot i així, modista de professió ja mostrà la seva vena artística en els models i vestits que confeccionava en el seu propi taller.

Aprenentatge

El seu amor per la natura i llargues estades al poblet de Cerler, a l’Alta Ribagorça, la impulsà, ja de gran, a plasmar les belleses que els seus ulls captaven. Primer en papers i, després, al veure que ho podia fer, va decidir-la, d’una forma autodidacta, observant les obres en els museus de Catalunya i forans i a les exposició, a prendre els pinzells i les teles i les teles i dedicar-se a pintar seriosament. A l’ingressar al Foment de les Arts Gracienc, les ensenyances que rebé dels mestres li permeteren millorar la tècnica de la pintura a l’oli i, sense deixar de banda la seva pròpia forma de veure la natura i els seus colors, aconseguí desenvolupar tot el que portava dins i plasmar a les teles tot el que portava a dins i plasmar a les teles tot el que de bonic tenen la natura i les flors. Ha fet diverses exposicions col·lectives del Foment Gracienc de les Arts de Gràcia a la Sala de la Caixa de Pensions a Gràcia i a la Sala Roger en les seves edicions 84èna fins a la 90èna. És aquí on ja es comencen a veure les influències de estils com el impressionisme i post impressionisme i de pintors que optem pel color, com Monet, Van Gogh o Gauguin.

Exposicions i evolució professional

Més tard, quan començà a treballar amb el Col·lectiu d’artistes de Sants, ja es va envolar individualment, agafant personalitat la seva forma de pintar i passant a treballar de l’oli, a l’aquarel·la i a diferents tècniques paisatgístiques i de bodegons i florals. Fou en aquest col·lectiu on comença a fer una segona fase de exposicions col·lectives on destaquen les pintures de flors i natura especialment, que han estat les més característiques de la seva forma de pintar, lluminoses, intimistes, plenes de color, forma i vida. Dins d’aquest col·lectiu participà en diverses exposicions col·lectives des dels anys 1995 a 1998. I fou dins d’aquest moviment artístic del barri de Sants on tingué l’oportunitat de fer una de les seves primeres exposicions individuals, al gener del 1985. A partir d’aquí les exposicions individuals on destaquen els paisatges del seu poble de naixement Campillo o d’adopció, Cerler, i especialment les seves natures de flors, les quals han donat caràcter a Rosalia Abad com artista, es multipliquen. Exposicions al Centre Cívic de Sants, al gener del 1985, a la Sala Urgell a l’Octubre de 1986 i a la Sala Carles III al maig de 1988 comencen a mostrar la força de la seva pintura, de pinzellada, lliure, amb poca tècnica de dibuix, però una elaborada tècnica del color, que fa destacar les seves teles de grans formats, de mimoses, tulipes, roselles o pensaments.

Tanmateix fou una autora molt adaptable, que treballà per igual, la pintura a l’oli, les aquarel·les, la pintura en tela, o les pintures en petits formats decoratius. Es en aquest moment a les acaballes dels anys 80 quan decidí crear un estudi a la seva casa i dedicar-se de forma semi professional a la pintura. Acompanyada sempre pel seu fidel escuder, el seu marit, Jordi Gili, començà a participar en jornades de pintura ràpida, a diversos llocs de Catalunya, i sovint se la podia veure amb el seu cavallet i caixa de pintures, amb autobusos i trens per diversos indrets de casa nostra, arribant a guanyar diversos certament de pintura ràpida. Ja a la dècada dels 90 després de la mort del seu marit, es dedicà a la docència en centres cívics i entitats socials del barri de Sants mentre les exposicions individuals es multipliquen a Hospitalet, Sants, Hostafranchs, Meridiana, etc. Si la pintura ha estat el motor de la seva vida, l'ensenyament ha estat una de les formes que més l’han omplert com artista. Ha pintat tota la seva vida, en papers, tovallons, cartrons de caixes de menjar, àlbums o reversos de postals, fins als darrers dies de la seva vida. Amb Alzehimer i artrosis, se li feia molt difícil de pintar els darrers anys, i malgrat tot quan la malaltia ja no li permetia assolir cap pensament estructurat, encara pintava paisatges imaginaris amb el seu dit en l’aire.

Tècnica

Treballava sobre tot a través del color, amb pinzellades amplies i perfilades per ombres i donant profunditat amb pinzellades ràpides i més curtes. Per Rosalia Abad, la tècnica deixa pas al treball del color, amb colors vius i atractius. Per l’autora, la pintura ha de ser hedonista, un plaer a la vista, i treballa les seves obres per causar un plaer visual. Els seus temes principals son entorn a la natura, paisatges i flors i encara que ha treballat en alguns moments de la seva carrera les marines i els bodegons i natures mortes, mai és dedicà als retrats. Ha tingut moltes influències, sobretot dels pintors impressionistes, expressionistes i fauvistes però també d’alguns autors clàssics com Da Vinci i Miguel Àngels en la gestió del color. Més tardanament rebrà influències d’artistes i artesans africans que la porten a crear les seves obres més expressionistes, dedicant especial interès a les formes i els colors per si mateixos. La seva formació fou en un 50% deguda als professors en pintura a l’oli en el Centre Gracienc d’artistes, però de forma totalment autodidacte amb l’aquarel·la i altres tècniques artístiques. Obres Autora molt i molt prolífica, té centenars de quadres i dibuixos en blocs, fustes i teles, que sovint durant els primers anys, la pròpia incapacitat de valorar el seu talent, fa que sovint regali els seus quadres a amics i coneguts de forma regular. Anys després quan la seva formació li dóna seguretat comença a crear ja de forma més ordenada, en tota mena de suports, però dedicant especial atenció a les teles de gran format, que han estat les seves obres principals i més valorades.

Enllaços externs

• http://rosaliaabadmartin.blogspot.ru/
• http://colectiudartistesdesants.blogspot.com.es/p/exposicions.html
• http://bellesarts-f-gracienc.blogspot.com.es/