Usuari:Anaroman2194/Piaget

Continguts posats erròniament a la pàgina de Freinet quan es refereixen a Piaget; en aquesta en abona part ja hi són, potser més ampliats, de tota manera t'ho deixo aquí @Anaroman2194: per si ho vols revisar -- Dvdgmz(Escriu-me) 22:36, 3 des 2014 (CET)

Els estadis de desenvolupament infantil

Per a Piaget el punt de partida del nounat són els reflexos, que constitueixen la base a partir de la qual es construeixen la seva intel·ligència. Es tracta de conductes innates i senzilles que li permeten acostar-se per manipular i conèixer l’entorn. D’aquesta manera el nadó pot anar assimilant la informació nova que rep i la pot acomodar per elaborar esquemes de coneixements nous quan calgui.

Quan la informació rebuda discrepa de la informació que té la persona, es produeix un conflicte o desequilibri. Per sortir-ne, per resoldre-ho i tornar a l’equilibri que sempre busca l’ésser humà, es modifiquen els esquemes de coneixement.

Va dividir els desenvolupament infantil en quatre etapes anomenades estadis, que són les següents:

• Estadi sensoriomotor (del naixement als 2 anys). Aquest període està marcat per un gran desenvolupament mental. En aquest estadi l’infant encara no es pot expressar amb paraules; per tant, el coneixement que té està determinat pel que pot fer amb un objecte en els àmbits sensioral i motor.
• Estadi preoperacional (dels 2 als 6 anys). Encara que els seus raonaments continuen sent intuïts, l’infant d’aquesta edat ja pensa sobre els objectes sense que hi hagi de tenir una experiència directa i inmediata, ja pot fer representacions. Són propis d’aquest estadi el llenguatge, el pensament simbòlic, la imitació de conductes (sense la necessitat de tenir el model present) i l’egocentrisme, entès com la impossibilitat intel·lectual de posar-se al lloc d’una altra persona.
• Estadi de les operacions concretes (dels 7 als 11 anys). L’infant comença a utilitzar la lògica per interpretar i resoldre qüestions determinades de la seva realitat concreta, però encara no ho pot fer si es tracta de situacions abstractes. No obstant això, encara no és capaç d’imaginar una situació abstracta o hipotètica.
• Estadi de les operacions formals (a partir dels 12 anys). Encara que no totes les persones ni en totes les situacions de la vida assoleixen aquest estadi, aquesta és la manera de pensar i de conèixer pròpia del treball científic: es tracta d’un pensament hipotètic, lògic i abstracte.