Usuari:Anna maria batalla/proves/Pinuccia Ginesu Maffei
Crescéncio Muñoz Hernández modifica
Crescéncio Muñoz Hernández (Sartajada, 1918 - Pàmies,19 novembre 1967) va ser un anarcosindicalista exiliat. Durant la Segona Guerra Mundial, com a tinent de la Resistència francesa (FFI) i membre del Maquis, es va distingir per les seves accions de combat contra l'ocupació Nazi. Va ser condecorat amb la Creu de Guerra.[1]
Nascut a Sartajada (Toledo) durant la Guerra Civil va lluitar al bàndol de l'Exèrcit popular de la República. L'hivern del 1939, va marxar a l'exili amb la La retirada. El maig de 1940 va començar la Batalla de França amb la invasió les tropes tropes de Hitler, el 22 de juny el general Pétain va firmar l'Armistici i va quedar instaurat el Govern de Vichy.[2] Des d'aquell moment es van mobilitzar nombrosos grups clandestins, de diferents ideologies, que van combatre, amb tàctiques de guerrilla, contra les tropes de la Wehrmacht.
Muñoz s'havia instal·lat a l'Arieja i va ser tinent de la 3a. Brigada de guerrillers que tenien la base a Dalon, en una masia situada en una zona de difícil accés i regentada pel català Ramón Puigsech Homs, ex alcalde republicà de Tordera i la seva família, entre els quals, la filla Hermínia Puigsech, de només 17 anys, era una petit soldat destacada de la Resistència.[3]
Muñoz va participar en nombroses accions de guerrilla i sabotatge contra la Wermacht i en els combats per l'alliberament de Lavelhanet, Pàmies, Varilhas, Praiòls i nombroses comunes de la regió. Es va distingir a la batalla de Foix, quan va aconseguir arribar i despenjar la bandera nazi del castell i substituï-la per una bandera republicana espanyola, també el 22 d'agost, en la batalla de Castethnau de Durban, quan es va aconseguir la capitulació definitiva de l'exèrcit alemany a l'Arieja.[1]
El 1944 va intentar participar en la Invasió de la Vall d'Aràn, entrant des d'Ausat per la vall de Vic de Sòs, tot i que a Andorra va ser ferit per un'allau de pedres i va haver de ser evacuat.
Després de l'alliberament (Día de la Victòria) Crescéncio Muñoz i Hermínia Puigsech es van casar i van tenir dos fills, Numen i Luzbel,[4] Els seus mèrits militars van ser reconeguts i va ser condecorat amb la Creu de Guerra. El 1967 va morir en un accident laboral a la mina on treballava.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mesquida, Evelyn. Y ahora, volved a vuestras casas (en castellà). Barcelona: Penguin Random House, 2020, p. 212-270-274. ISBN 978-84-666-7930-5.
- ↑ «Philippe Pétain, de héroe nacional a colaborador de Hitler» (en castellà), 19-05-2020. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Puigví, Agustí Barrera i «Hermínia Puigsech i Puig, una mataronina a le resistència francesa». Sessió d'Estudis Mataronins, 2010, pàg. 219–226. ISSN: 2385-4774.
- ↑ «Banc de la Memòria Democràtica». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Sanchez Agustí, Ferràn. El Maquis anarquista (de Toulouse a Barcelona por los Pirineos) (en castellà), 2006, p. 19. ISBN 84-9743-174-X.