Usuari:Arnau Alcalà Duran/proves

Tomba de Fu Hao

Jaciment arqueològic erigit en la Dinastia Shang (1.556 - 1.066 aC) que guardava les despulles d'una de les 16 concubines del emperador Wu Ding i que es troba a l'antiga ciutat de Yin, capital de la dinastia. Actualment es troba a la ciutat d'Anyang, a la província d'Henan, de la República Popular de la Xina. La tomba, és troba a le necròpolis reial i va ser numerada en el seu descobriment com a la número 5.

Dinastia i descobriment de la tomba

A principis del segle XX, la dinastia Shang es creia que només es comprenia en els relat mítics, al igual que amb la dinastia Xia. Al 1899, al nort de la Xina, es van començar a trobar un seguit d'ossos oculars que eren pràctiques que es van començar a realitzar en temps remots pels xamans i els sacerdots de la cultura Long Shan. Al llarg de la dinastia Shang, en els ossos oculars es van posicionar frases amb preguntes dedicades al horacle que a partir del 1920 es van començar a desxifrar i al 1928, van començar a realitzar-se excavacions que van descobrir una gran ciutat cituada a la zona de Anyang.

El jaciment, es va descobrir al 1976 al llarg de les excavacións a les ruines de Yin (Yinxu) ja que la tomba en questió no es tenia en existència i la descoberta va estar un afegit. Mentre que la investigació de les ruines de Yin (Ynxu) van començar a la dècada dels anys 20, la primera descoberta d'una de les grans tombes no va ser fins al 1933. Els arqueolegs van trobar aquesta tomba i 10 tombes més al voltant del riu moltes de les quals havien estat saquejades anteriorment. Aquest fet, converteix a la Tomba de Fu Hao en un fet molt rellevant, ja que és una de les poques tombes que ens ha arribat intacta fins als nostre dies. Els excavador de l'acadèmia Sinica van aconseguir anant millorant les seves tècniques al llarg de les excavacions. Un dels mètodes que van realitzar per a datar les tombes i les restes trobades van ser els ossos del oracle que es trobaben en les mateixes tombes. Al 1950, les investigacions va recaure en el Institut Arqueològic (IA). Al llarg d'aquest temps, no es van realitzar garns descobriments, pero van invertir en la recerca de les tipologies dels objectes trobats. A mitjans dels anys 60, es va establir una periodització basada en la tipologia ceràmica que va permetre organitzar material excavat en una seqüència relativa mitjançant determinats tipus de ceràmiques com a marcadors.

La cronologia del jeciment ha estat discutit per a molts historiadors, que han debatit sobre l'antiguitat de la cambra. Alguns historiador i arqueòlegs afirmen que la Tomba de Fu Hao forma part del període històric de Yinxu II i altres situen la cambra funerària a Yinxu III. Tot i la discusió de la cronologia, la tomba s'ha utilitzat per remarcar la distinció entre el període pre-dinàtic i dinàstic a Anyang.

Descobriments i aixovar

La tomba no era modesta en tamany comparada amb la resta de tombes de la zona pero no tenine en compte el seu aixovar funerari, ja que al interior es troba una riquesa mai vista ni imaginada en aquells temps.

- 750 objectes de Jade (incloses més de 200 puntes de fletxa).

- 450 o més objectes de bronze (130 del quals són armes).

- 560 objecte d'os.

- 63 objectes de pedra.

- 11 objectes de ceràmica.

- 5 objectes d'ivori.

- 6.900 petxines utilitrzades com a moneda de canvi al llarg de la dinastia Shang.

La inscripció del nom de Fu Hao i la seva gran vinculació amb els objectes bèlics, va fer pensar que es tractava d'una de les concubines del monarca Wu Ding. El nom de Fu Hao també apareixia en els textos del oracle de Shang al llarg del regnat del monarca Wu Ding.

A la tomba, a part de l'aixovar esmentat, també es troben 16 sacrificis humans i 6 cossos de gossos. Al llarg de les primeres dinasties, els sacrificis rituals humans eren molt recorrents i moltes vegades mostraven una gran crueltat com mutilacions o decapitacions. En altres casos, les morts es realitzaven mitjançant verí.

El jade, havia estat escollit el material ritual a les dinasties anteriors tenint en compte les tendències taoistes. Al llarg de la dinastia Shang es troba un canvi ritual del material del Jade al bronze, donant una simbologia d'un material diví, com és catagoritzat el Jade, a un material terrenal i profà com el bronze. El canvi del material, també fa que el tamany de les peces canvi i trobem elements de bronze de grans tamanys. Al llarg de la dinastia Shang, es troben molts avenços en la manufacturació del bronze que fa que els historiadors pensin que van ser unes tècniques importades des de les poblacions del est ja que no hi ha un recorregut que permeti establir una herència de les dinasties anteriors en les manufacturacions de bronze Aquests objectes de gran tamany, es realitzaven sense un motlle compartit, i per tant, hi havia una voluntat d'individualització de cada peça. Quan aquest aixovar era de gran format, normalment s'acostumaven a erigir les obres per peces i posteriorment s'ajuntaven.

A la cambra funerària hi havia un petit altar que segurament seria dedicat al culte al ancestres. Les dinasties es definien per ser filles del cel i utilitzaven els seus avantpassats i difunts per a raonar aquesta teoria i d'aquesta manera els ancestres feien de nexe entre el món dels vius i el món celestial.

La troballa d'una caixa de color rojenca va ser relacionada directament amb els objectes personals de Fu Hao que utilitzava al seu dia a dia, com per exemple pintes d'ivori o agulles de cabell. Aquest fet es diferencia amb la resta d'objectes trobats a la cambra ja que es te en compte que en aquells moments es feien servir les paraules de Confunci per a realitzar el material funerari, i aquest deia que els objectes destinats a una cambra funeraria no s'havien de fer servir en el seu ús, sinó ue la seva fabricació era especialment per residir a la tomba del difunt.