Usuari:Bertaandpe/proves

Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona 28 de febrer de 1862[1] - Santa Cruz de Tenerife 1926) fou considerada una nena prodigi, concertista d'arpa i compositora, qui va utilitzar el pseudònim dEsmeralda Cervantes. Era filla de l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. Clotilde Cerdà i Bosch passà els seus últims dies a Tenerife a la vora del Teide.

Biografia

Familia

El seu pare Ildefons Cerda i la seva mare Clotilde Bosch es van casar l'any 1848. Van tenir quatre filles: la primera el 22 de juny de 1849 na Josefa Consuelo Paulina, la segona el 28 de desembre de 1850 na Rosita, la tercera el 14 de novembre de 1851 na Sol Magdalena Maria de los Dolores transcorreguts quasi 10 anys va néixer na Clotilde. De fet, fou filla il·legítima de l'enginyer, tal com consta en l'arbre genealògic familiar del 1938. Aquesta circumstància, que es comença a fer pública cap als anys seixanta del segle XX, havia quedat restringida a l'entorn familiar.[2]

El matrimoni es va separar en data 27 de maig de 1864, dos mesos abans Ildefons Cerdà havia redactat un testament on figuraven les seves filles com hereves a parts iguals, passats quatre mesos aquest testament va estar modificat excloent a na Clotilde Cerdà i Bosch.

Data de naixement

La seva data de naixement ha estat al llarg dels anys un enigma. El seu pare va escriure en el seu diari la data corresponent al 28 de febrer de 1962, un any més tard de la data que consta en el registre civil el 28 de febrer de 1861 (Nota al pie de pàgina AMAB: Llibre de naixements número 90, 186, número 1142, foli 286) 

Relació amb la mare

La seva mare l'envià a Roma a estudiar pintura amb Marià Fortuny, però es decantà per la música i va recórrer tot el món com a concertista amb gran èxit.

Relacions sentimentals

Clotilde va mantenir una relaci'o de correspond[encia amb Juan Montalvo, un escriptor, periodista i assagista equatori[a, un dels intel#lectuals m'es reconeguts d-america. Montalvo va dedicar a Esmeralda i la seva arpa un dels seus tractats.

En total es van enviar 7 cartes i la primera data del 25 de juny de 1968. Fins aquell moment no s-havia trobat refer[encia de cap altre relaci'o de na Clotilde. La relaci'o entre ells va finalitzar on sembla ser que la postura de Montalvo va variar, a m'es de la intervenci'o de la mare de Clotilde per tal de que la relaci'o finalitzes ja que no volia que aquesta s-interposes entre els projectes de la seva filla.

Juan Montalvo reconeixia les capacitats de les dones i era cr'itic amb el model de masculinitat que s-anava constru"int.

Arpista

Pseudònim

Na Clotilde Cerdà i Bosch utilitzà un pseudònim que la va ajudar a diferenciar entre el seu jo personal i el seu jo com a personatge. Amb aquest pseudònim, la van batejar Víctor Hugo, com a «Esmeralda (com l'heroïna de la seva obra més representada) Cervantes (per l'escriptor espanyol)», com també per Franz Liszt i Richard Wagner.[3]

Els seus viatges

Fou una nena prodigi que als catorze anys ja feia macrogires que la portaven de Mèxic al Japó i que era rebuda amb honors als millors teatres i salons de la noblesa d'arreu del món: Debutà al Teatre Imperial de Viena el 1873.

Clotilde Cerdà realitzà molts viatges i gires durant la seva vida. Primer, un viatge artístic per Europa, però el 1874, als tretze anys, creuà l'Atlàntic cap a l'Argentina, amb parada a Anglaterra. Als catorze, va fer una macrogira que la portà, des de mitjans del 1875 fins al 1877, a Portugal, a cinc països de l'Amèrica del Sud, al Carib, a Mèxic, als Estats Units (Nova York i Filadèlfia), a les Filipines i al Japó. Algunes cròniques també diuen que va ser a l'Índia, Rússia, Turquia i Egipte.[2] Durant aquest viatge, el 1875 actuà a Buenos Aires, a la cort de l'emperador del Brasil i a Ciutat de Mèxic.

El 1879 se'n té notícia a Cuba; després, a Egipte, les Filipines i altres països de l'Àsia; acabarà l'any entre França i Itàlia. El 1880 torna al Brasil, Portugal i les Canàries per repetir, l'any després, a l'Argentina.[2] El 1881 entra a formar part de la lògia maçònica Lealtad de Barcelona, de la qual Àurea Rosa Clavé de Ferrer, filla d'Anselm Clavé formava part des de 1879.[4]

Després, el 1887, s'instal·la a Alemanya. Els cinc anys següents alterna Anglaterra i Grècia amb una estada a Constantinoble, on ensenya arpa a l'harem del sultà de l'imperi Otomà Abdul Hamid Khan II. El 1893 torna als Estats Units, i el 1894, a Rússia. El 1895,es casà amb Óscar Grossman, un brasiler ric, i acabà les gires però no els viatges.[2] Aquell mateix any fundà una escola per a la interpretació de l’arpa. A més d’oferir recitals, va fundar el Conservatori de Música de Rio de Janeiro el 1895, així com l’Escola d’Arpa, amb l’ajut de Lea Bach, una altra arpista catalana. El pont que uneix aquest país amb Paraguai per les cascades d'Iguazú porta el seu nom.[3]

A partir d'aleshores, visqué temporades llargues al Brasil, a Mèxic i a Santa Cruz de Tenerife, on fimalment morí i està enterrada. Té una sola obra publicada: La historia del arpa (1885).[3]

Projectes Socials

Clotilde va ser una dona molt compromesa socialment, va treballar perqu[e es visibilitzen de manera publica problem[atiques que es volien amagar com problemes de caire privat. Va ser antiesclavista, va sol#licitar l-indult per a un condemnat a mort, mostrant aix'i la seva oposici'o a la pena capital i a l'actitud de diversos Estats que s'apropiaven del cossos que havien estat donats a llum per altres dones, formarà part d'una associació de dones per la pau. Va dirigir i va col?laborar a diverses revistes: l'Estrella Polar, Portaveu Internacional d'arts, Literatura, Comerç, Modes i Salons. Fen especial menció a La Ilustració de la Dona el primer número va ser publicat el juny de 1883 adreçant-se a dones urbanites amb l'objectiu de crear un imaginari que fes possible l'adscripció de les dones a la ciutat i legitimar-ne la presència en aquest entorn. En el número 11 del dia primer de novembre de 1883 hi ha el retrat d'Esmeralda Cervantes

Acadèmia de Ciencies, Arts, Oficis per la Dona

El dia 2 de maig de 1885 va tenir lloc la inauguració de l'Academia de Ciencies, Arts i Oficis per la Dona, situada a la rambla Canaletes número 10. Des de 1880-1881 van començar les gestions per a crear un centre d'ensenyament específic per a les dones amb l'objectiu d'oferir una eduació brillant, en ensenyaments científics, artístics i industrials. Inicialment es va fer l'intent a Madrid, però vist la impossibilitat d'establir-hi, van optar per Barcelona. L'objectiu de l'Acadèmia consistia en que les dones poguessin obtenir una remuneració que els permetès subsistir. L'Academia oferia un model de formació per a les dones que havia d'incloure totes les matèries derivades de l'aplicació a la indústria de l'escultura i la pintura, a més del modelatge en fang, cera, fusta, marbre... es pretenia fomentar les disposicions naturals de la dona per a aquelles tasques que exigien delicadesa i precisió, com a també formar en oficis en què la presencia femenina era inexistent i oferir formació per a la professionalització de les dones. Les classes podien serien de dia i de nit, per tal de facilitar l'assistència de les futures alumnes. Les matricules havien de cobrir la remuneració del professotrat i el mateniment de l'Acadèmia i es preveia la creació d'un fons de reserva per a facilitar l'accés a l'ensenyament a les alumnes amb pocs recursos econòmics. Clotilde Cerdà i Bosch va poder crear aquest projecta a través de l'observació a diversos països que havien desenvolupat el procès d'industrialització abans que a Catalunya i Espanya i comprovar les repercussions de la nova organització social i el desigual accés als recursos entre els sexes.

Es va crear pocs dies després de la inauguració de l'Acadèmia una revista vinculada que es deia El Angel del Hogar, el primer número va ser publicat el 15 de maig de 1885.

Alguns sectors reialistes no van fer costat a Clotilde Cerdà i Bosch per garantir la continuïtat del projecta de l'Acadèmia, sinó que van amenaçar-la ja que la casa reial no veia de bon ull el compromís polític de Clotilde amb el moviment antiesclavista, amb la classe obrera catalana i amb les dones. Finalment l'Acadèmia va haver de tancar l'any 1887 per manca de suporti pel defècit pressupostari que arrossegava. La idea però de l'Acadèmia va ser materialitzada amb la creaci´ño de l'Institut de la Cultura i Biblioteca Popular de les Dones creada al 1910 a Barcelona, per un equip encapçalat per Francesca Bonnemaison.

Asils Internacionals de Lact[ancia

Van ser inaugurats a la ciutat de Para el 15 de març 1898. Aquests Asils tenian diverses funcions entre les que destacava ser una espècies d'escola bressol per a les criatures de mares que tenien una feina remunerada i no sabien a qui deixar-les, creant així serveis per a les dones que la pròpia societat encara no havia previst.