Usuari:Cassimir/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Cassimir. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La Figuera de Noguera
Lloc agregat al municipi d'Algerri comarca de la Noguera habitat tan sols per una persona en l'actualitat i que fins als any 60 -70 constava de 13 cases i 30 habitans
La Figuera
Un poblet desaparegut
Ben prop d’Algerri
Per Ramiro Viola i González
La Figuera 1919
La remodelació parroquial diocesana feta pel bisbe de Lleida, Josep
Meseguer i Costa, va afectar al poble de la Figuera, poble situat entre els
pobles de Os de Balaguer i Algerri.
Es va fer l’any 1893. La Figuera tenia uns trenta habitants, poc mes o menys.
El poble estava edificat, allà sota una penya. A dalt hi era el petit castell
ruïnós, i a la vora del castell, l’església dedicada a sant Urbà, Papa, la festa el
24 de juny. Per pujar del poble a l’església hi havia uns trenta i vuit esglaons. Una
escala, una mica en caragol. D’un costat escardava a la penya-roca roja-viva.
De l’altre una mica al aire lliure. La pedra de l’escala una mica desgastada
pel seu ús durant tants anys, de difícil accés i més complicat, encara, de
baixar, sobre tot per la gent gran, .... “que tant volien complir amb Déu en els
darrers anys de la seva vida”.
L’anar a oir missa era arriscat en temps de pluja, freds, tramuntanes,
bromes i neus.... eren bons cristians.
El bisbe de Lleida, Josep Meseguer i Costa hi va anar en visita pastoral.
Els feligresos de la Figuera el van rebre amb tota cordialitat. Li van exposar
les seves inquietuds. Ell els va escoltar.
Li van dir que la parròquia de Os de Balaguer distava unes dues hores de la
Figuera. La Figuera era annexa de Os de Balaguer. Quant necessitaven el
Mossèn de Os de Balaguer per sagramentar algun malalt l’anaven a buscar,
però entre el temps d’anada, de buscar-lo i tornada, alguna vegada s’havia
donat el cas de què arribaven tard. La Figuera distava una hora d’Algerri.
Era a Algerri on anava per la major part dels seus assumptes. Era més aprop
i el camí era més planer. Era com si fos un barri d’Algerri.
Com que la pujada a l’església de sant Urbà era abrupta i aspre el pujar
aquell espadat els impedia fer processons, el resar el rosari en comú, tal i com
es feia en altres parròquies, al capvespre, durant el temps de quaresma i els
mesos de maig i octubre.
Tot degut a l’empinada i costeruda escalinata de caragol.
Havent escoltat aquestes peticions, el bisbe Josep Meseguer i Costa va fer,
ell, les seves propostes:
Van ser:
A la població de la Figuera la faria parròquia.
......demanava i ho condicionava a aquesta demanda, que els feligresos de la
Figuera fessin una nova església a la part baixa del poble; sols així s’evitaria
la dificultat, per altra part, ben visible, de pujar l’escala esglaonada.
Havien de procurar que hi hagués una estança digna, on hi pogués
viure el rector, que ell hi enviaria. Aquestes propostes van plaure als feligresos
de la Figuera. Les van escoltar i les van acceptar en sa totalitat. Era la seva gran il·lusió, tindré
parròquia pròpia i el rector propi.
El Sr. Lluis Florejachs vei de Balaguer i procedent de la Figuera dona un trerreny
per fer-hi l'esglesia parroquial nova.
Tal i com acostumava a fer, el bisbe Josep Meseguer i Costa va posar
sant Josep per titular de la nova parròquia.
Els veïns de la Figuera van conservar les seves festes tradicionals.
Eren: sant Urbà, Papa, el dia vint i quatre de maig
i sant Antoni, abat, el disset de gener.
La diada o festa de sant Urbà la recordaven amb un refrany memorís
tic i característic referent a la meteorologia i deia així
“Si plou per sant Urbà quaranta dies plourà”.
Avui el poble de la Figuera pertany al municipi d’Algerri. La despo
blació, les incomoditats d’una part i els avantatges d’una altra part han
conduït al fenomen del canvi d’un poble a un altre. Una espècie de segona
residència
Aquestes lletres foren escrites als vols del anys 1975