Usuari:CastanyerMestres/Joan Marcoval i Pla
Joan Marcoval i Pla (1789, La Sénia,Tarragona-31 de gener de 1834, Vallibona, Castelló) va ser un dels cabdills de la Primera Guerra Carlina.
Biografia modifica
D’ofici calderer, als divuit anys ha de servir a l’exèrcit poc abans de l’inici de la Guerra del Francès (1808-1814) i participa durant tota la guerra travessant la península ibèrica en diferents batalles fins a les últimes accions en territori francès. (1) Acabada la guerra, té el grau de sergent segon i és destinat al Dipòsit d’Ultramar de Cadis per a la instrucció de la tropa que es desplaçava cap a Amèrica. El 1818 és destinat al Regiment d’Infanteria de Ceuta.
L’any 1820, que s’inicia amb el Pronunciamiento de Riego per enderrocar el règim absolutista i restablir la Constitució de 1812, Joan Marcoval és destinat al Cos d’Invàlids Hàbils de València, amb caràcter de retirat, amb el sou de 76 reals de velló al mes durant la seua vida. Al cap de dos anys, per sol·licitud seua, se li dona pas a la 4a Companyia d’Invàlids Hàbils de Peníscola (Castelló). Don Carlos Ulman, sent governador militar i polític de Peníscola el 1822, convida Joan Marcoval a abandonar les files rebels i unir-se a les dels realistes a la regió muntanyenca de Morella. Així, quan Joan Marcoval és ordenat pel govern lliberal a sortir de Penyiscola i presentar-se a València, deixa la seua ruta a Torreblanca per emprendre’n una altra i reunir-se a les petites partides realistes que es començaven a formar a la vila de Benassal, on se li atorga el grau de subtinent el novembre de 1822. Coincideix amb Roman Xambó a les accions de Traiguera i a l’atac de Tortosa el desembre de 1822, i a les accions d’Albalat de l'Arzebispe, Saragossa, Calataiud i Ateca el gener de 1823. En aquesta última l’empresonen al castell de l’Aljaferia de Saragossa, d’on es fuga a finals d’abril d’aquest mateix any i es presenta al general Xambó a finals de maig a Morella.
Després de la presa de la plaça de Tortosa el juny de 1823, el general Roman Xambó l’ascendeix a tinent i capità de la Companyia de Granaders del Primer Batalló de Voluntaris de Tortosa amb l’encàrrec de ser cap d’instrucció de la tropa i oficials per a l’organització de dos batallons que formarien l’11è i 12è batallons de l’Exèrcit d’Operacions de Catalunya. Participa amb aquests batallons al setge de Peníscola a finals de juny de 1823 i conquereix aquesta plaça.
En aquest any coneix i tracta amb Maria Margarita Querol, natural de la Salzadella, amb qui es compromet en matrimoni. A l’abril de 1824 és capità del Tercer Batalló del Regiment 10 de Línia. En diverses causes i en alguns consells de guerra, el nomenen fiscal, defensor o vocal. L’any 1826 se li rebaixa el càrrec i passa a ser tinent, per l’inspector general de l’arma, perquè no es va sol·licitar en el seu moment la classificació com a capità. Joan Marcoval, a Tarragona, fa una instància en què demana la seua restitució com a capità de l’exèrcit presentant multitud de documents, però no hi ha constància de contestació i des de llavors té el tractament de tinent.
A l’inici de la Primera Guerra Carlista, el 1833, coincideix a Morella amb Ramón Cabrera i Grinyó a qui ascendeix a tinent i capità, com havia fet deu anys enrere Roman Xambó amb ell. L’agost de 1833 ens el trobem a La Sénia i escriu com a tinent d’infanteria demanant real llicència per matrimoni i al mateix temps dispensa de presentar la dot assenyalada. Malgrat el possible matrimoni i l’edat, no se li coneix descendència.
El final de la història del carlista Joan Marcoval es produeix al mas de Sirés, situat entre Rossell i Vallibona, quan a finals de gener de 1834 és capturat amb altres capitostos carlins. Per ordre del Capità General de Catalunya Espoz i Mina, la tarda del 31 de gener són afusellats el capità d’infanteria il.limitat a Benicarló Don Narcís Creu, el tinent Don Joaquín Sales, el subtinent graduat sergent de carabiners Francisco Ajenjo, el titulat Don Miguel Soto, el cap Don Joan Marcoval i l’ex voluntari realista Antonio Pla. També queden presos a Sant Mateu els paisans Domingo Pla, Pascual Pla i Josep Marcoval Pla (el seu germà). Es dona la circumstància que el Ministeri de la Guerra li contesta el febrer de 1834, pocs dies després d’haver-lo afusellat, que si desitja contraure matrimoni ho pot fer però sense la dispensa de pagar la dot a l’exèrcit.
Referències modifica
1. https://raco.cat/index.php/Senienc/article/view/341414/486967
2.https://raco.cat/index.php/Senienc/article/view/393525/486977