Usuari:Cativera-team/proves

La Cativera

El jaciment a l’Abric de La Cativera aporta valuosa informació sobre les darreres societats caçadores-recol·lectores durant el Magdalenià Superior-Final .

Localització

L’Abric de la Cativera està situada al terme municipal d'El Catllar, comarca del Tarragonès, Catalunya.

El jaciment és troba en un abric obert  situat al marge esquerre del riu Gaià, junt a una plantació de vinyes. Per accedir-hi cal prendre el camí del nucli urbà del Catllar que condueix a la presa del pantà del riu Gaià. L'abric es troba situat a uns 20 metres a l'esquerra d'aquest camí, just a l'alçada de l'accés a la urbanització de la Cativera (El Catllar, Tarragonès).

Coordenades utm: X: 360.490. Y: 4.561.116. Altitud: 70 m.s.n.m

Geologia del medi sedimentari

L'Abric de La Cativera està situat al marge dret del Barranc de La Cativera, incisió que drena les seves aigües al marge esquerre del riu Gaià. La desembocadura del barranc que segueix una orientació ESE-WNW, és un escarpament excavat en roca miocena. L'abric està situat a la base de la paret rocosa entre el material Miocè i la cobertura quaternària. El curs baix del riu Gaià es localitza, a la vora esquerra de la depressió tectònica Valls-Reus, molt propera al Massís de Bonastre. Aquestes estructures formen part, dels relleus de les Catalànides. L’abric s’obre en una paret que, per la seva morfologia, es pot considerar un escarpament d’origen al·luvial. Malgrat això, és possible que hi hagin intervingut altres processos tectònics sobretot si es té en compte l’entorn geològic i estructural, que, de moment, no s’ha pogut quantificar .

L’abric de la Cativera es va formar per la conjunció de diversos factors com són: la posició a la part baixa del vessant; l’existència en el substrat d'un estrat més tou; la circulació d'aigua en la xarxa hídrica de la roca miocena que va afavorir la formació de sorres residuals més toves; l’existència durant les fases plistocens, d'un microclima més humit i potser més fred que segurament va afavorir l'acció del crioclastisme .

La importància de la Cativera es deu al fet que la successió estratigràfica està representada amb una molt bona continuïtat de les deposicions. També es relaciona amb una gran interacció entre processos d'origen sedimentari, edàfic i antròpic. Tot això fa que sigui un jaciment important per conèixer les accions més locals dels canvis entorn del límit Plistocè-Holocè i relacionar-ho amb els canvis climàtics globals al voltant dels 10.000 anys BP .

L’Abric es va obrir a causa de processos d'erosió al·luvial acompanyats de processos estructurals i, micro climàtics. Després de la seva formació, s’hi han detectat alteracions amb formació d'alterita (conjunt Wt, fig. 2). Aquestes fases més antigues es poden atribuir a l'últim Pleniglacial superior i al Tardiglacial antic. Un cop formada la cavitat el riu Gaià la va anar inundant rítmicament degut a la seva expansió lateral i va dipositar materials fins i ben seleccionats que es van anar acumulant (conjunt Al, fig. 2). Els trets edàfics relacionats amb l’acció de l’aigua i del gel suggereixen que el context climàtic era més humit i més fred que l'actual. Quan ja s’havien anat dipositant materials al·luvials es van produir les primeres evidències de la intervenció antròpica. Aquestes activitats estigueren relacionades amb l’ús del foc i la modificació dels sediments al·luvials per tal d’adaptar-los a les necessitats humanes. Aquesta primera presència d’activitat antròpica es pot atribuir a les fases Pre-Allerød del Tardiglacial .

L'acumulació de sediments i l'ocupació antròpica són, a partir d’aquest moment, regulars i presenten alternances de material arenós i llims amb aportacions antròpiques més o menys abundants. Tanmateix, hi ha activitats com l'abocament de materials i de rebuig antròpic, el trepig i la formació de microfàcies que en les fases més antigues de l'ocupació ja estan documentades. Durant aquesta etapa es registra una taxa de sedimentació molt elevada perquè la bioturbació hi té un paper molt limitat. Durant aquesta fase també s’ha detectat i analitzat una estructura de combustió amb aportacions antròpiques (conjunt F, fig.2) que documenten l’ús de branques i fulles com a combustible. També es detectà que, un cop el foc va perdre la seva funció, es va reblar per aconseguir una superfície ben trepitjada .

Aquesta situació  va començar canviar durant el Dryas Recent. Les primeres evidències de canvi es manifesten amb l'increment d'energia al·luvial (unitats AH i Mx3. Fig 2), que va seguida d’una fase d’erosió que remou el sediment fluvial. Aquesta fase d'erosió es pot datar a La Cativera propera al límit Plistocè-Holocè. Està relacionada amb l'encaixament del riu Gaià i, per tant, amb l’activació dels processos de vessant que, a la conca del baix Gaià, està relacionada amb la formació de la superfície de terrassa situada per sobre de la llera actual del riu i que correspon als dipòsits al·luvials de l'abric. Malgrat això, la ubicació de l’abric protegeix el jaciment dels processos erosius representant un medi sedimentari dominat per l'acumulació. És en aquest moment quant a la Cativera es registra el menor impacte antròpic de tota la seqüència. La interrupció de l’ocupació continuada, indica, una resposta a la situació de crisi ambiental generada no tant pel refredament, registrat a escala més global, sinó per una modificació de la dinàmica hídrica i també morfològica de l’entorn que va durar alguns segles. En el registre es manifesta clarament la transició entre dos sistemes sedimentaris ^,.

Amb la finalització de les fases sedimentàries al·luvials, les aportacions del sostre esdevingueren dominants. Hi ha com a mínim tres fases principals en l’acumulació d’aquestes aportacions. Cadascuna d’aquestes fases va ser interrompuda per dos breus moments de biostàsia i edafogènesi que consolidaren la sedimentació gravitacional. Durant aquestes tres fases, que es poden situar durant el Preboreal i el Boreal, l’acumulació de sediments provinents dels sostres és relativament ràpida, segurament degut a un context climàtic fred. Ara bé, els registres edàfics que mostren uns processos d’acumulació de carbonats evidencien un context ambiental mediterrani sobretot a partir del Boreal ,.

El tancament definitiu de la seqüència es produeix amb la darrera fase d'acumulació i la consolidació d’una superfície estable que ha perdurat fins l’actualitat. A l’entorn on està situat l’abric de la Cativera hi va haver estabilitat general durant l’Holocè mitjà i superior.

Els models generals del límit Plistocè-Holocè on el canvi pluviomètric, l’augment gradual de les temperatures i el major contrast estacional, són els indicadors principals no són aplicables al registre sedimentari i edàfic de la Cativera. Això no vol dir que els models generals no siguin vàlids, sinó que cal tenir en compte les dinàmiques morfològiques locals que juguen un paper molt important en la creació dels dipòsits arqueològics .

Cronologia

El jaciment de La Cativera compta amb una successió estratigràfica de 2 metres de potència en la que s’han identificat tres conjunts arqueològics A, B i C, en els quals s'han identificat 8 horitzons amb materials arqueològics derivats de la freqüentació humana de l'abric. Les datacions radiocarbòniques efectuades aporten una cronologia de 7979±60 anys B.P. pel nivell A, de 8860±95 anys B.P. pel B mentre que en el conjunt C es documenta una successió des dels 10.370±100 anys B.P. pel nivell superior als 11.230±100 anys B.P. per l’inferior.

Material antròpic

La indústria lítica és el material arqueològic més abundant entre el registre recuperat a l’abric de la Cativera. La majoria d’aquest material procedeix del nivell B. Entre els conjunts procedents dels nivells B i C      no s’observen diferències tècniques significatives , ni de composició ni en les característiques del material. Segons la seqüència clàssica del Llevant peninsular poden atribuir-se a les fases finals del Paleolític superior post-Magdalenià o Epipaleolític microlaminar. D’altra banda el conjunt del nivell A mostra característiques tecnològiques pròpies del mesolític macrolític .

El sílex és la matèria primera més important en el conjunt d’eines de pedra, seguit de la calcària i una menor proporció en pissarra i altres materials, com el gres i l’àgata en el en el nivell B, de forma testimonial. L’anàlisi de les superfícies corticals indicà que les mate     ries primeres van ser obtingudes pels grups humans de final de Paleolític a les terrasses fluvials del riu Gaià, molt a prop de l’assentament .

En tots els nivells s’observà una utilització́ diferenciada de les matèries primeres: ús del sílex exclusivament per als sistemes tècnics de producció d’indústria lítica. En quant a la calcària, en canvi, la seva presència és predominant en forma de Bases Naturals. D’això se n’ha pogut inferir que l’ús d’aquest material (sense transformació prèvia o amb molt poca modificació) com a suport per a la talla, per a la percussió activa o passiva, o per a tasques relacionades amb el foc . 

 També es van recuperar fragments d’òxid de ferro, alguns dels quals han estat alterats tèrmicament. Diferents concentracions d’aquest mineral s’han pogut observar sobre bases calcàries, la qual cosa “evidenciaria l’ús d’aquestes com a matxucadores d’òxid i per tant, el processament d’aquest mineral per a diversos usos” . Igualment s’ha detectat la presència de restes d’ocre en la superfície d’alguns gratadors localitzats en el nivell B. Aquesta distribució explicaria la presència d’òxid de ferro en uns estris concrets, ja que el seu us estaria relacionat en el processament i conservació de les pells ,.

En l’anàlisi tipològica dels artefactes recuperats     , s’observà un alt grau d’estandardització, essent el grup més abundant els gratadors i làmina i punta de dors. Altres tipologies com truncadura, osca-denticulat, rascadora o burí són proporcionalment menys nombrosos en el registre . La proporció dels diferents morfotipus varia entre els diferents nivells. Particularment entre el nivell B i A s’observà “una ruptura tecnològica amb la substitució dels esquemes la talla d’ascles i làmines ben      estructurats per explotacions unipolars expeditives; la configuració de dors i gratadors per la de denticulats . S’observà igualment un canvi en la representativitat dels morfotips, és a dir, desapareixen les truncadures i apareixen els burins.

Al jaciment s’han registrat evidències gràfiques mobles sobre uns còdols de calcària. Un dels còdols es va recuperar al nivell C, presentava restes de matèria colorant en una de les cares i un conjunt de traces lineals vermelles. Al nivell A es va localitzar un altre còdol que presentava incisions a la zona distal i un dels laterals .                                            

Aquestes restes de colorant vermell també es van identificar en algunes de les peces de malacofauna recuperades, concretament de la classe dels Gasteròpodes. Moltes d’aquestes peces tenen perforacions, per la qual cosa s’interpreta que molt probablement es feien servir com a elements ornamentals.

D’altra banda, del registre obtingut al nivell A, cal destacar també uns fragments de ceràmica de pasta grollera, amb datació corresponent al nivell, és a dir, uns 8000 AP.  La hipòtesi per explicar la presència d’aquests fragments, en un context cultural de caçadors-recol·lectors, és que aquesta estigui relacionat amb l’intercanvi entre grups diferents i no pas una evidència d’un procés de neolitització .

  Registre antracològic

Les restes antracològiques recuperades a La Cativera són escasses i es troben en mal estat de conservació, per la qual cosa només es pot fer una aproximació general a la composició del paisatge vegetal més proper a la zona, tenint en compte que els carbons pertanyen al material seleccionat pels humans per fer foc durant les diferents ocupacions . Només s’ha obtingut un nombre de mostres estadísticament significatiu als nivells A i B. A ambdós nivells, el taxó predominant és Pinus sp (aproximadament el 35 % de les restes al nivell A i el 45 % al nivell B). Pel que fa a la resta d’espècimens de cada nivell, al nivell A s’hi ha trobat restes d’espècies típiques de l’alzinar mediterrani, com Quercus ilex/coccidera (alzina) i Arbutus unedo (arboç), i de boscos caducifolis, com Quercus sp. i Acer sp. (auró). En canvi, al nivell B hi predominen les coníferes, entre les quals, a part de Pinus sp., sobretot Juniperus sp. (ginebró), amb poca o nul·la presència de les espècies caducifòlies . Aquest canvi d’espècies podria evidenciar un canvi climàtic en aquest moment de la seqüència .

Registre faunístic i tafonòmic

Les condicions sedimentàries de La Cativera —igual que, en general, a tots els jaciments del Camp de Tarragona— han afavorit el deteriorament i la mala conservació de les restes de fauna . Les característiques químiques del sediment han provocat la destrucció gairebé total de les restes òssies, i això ha fet que fos molt difícil, i sovint impossible, la identificació taxonòmica de les restes .

La majoria dels espècimens provenen dels nivells A i B. Al nivell A, les restes corresponen sobretot a animals de talla mitjana i petita, i s’hi van poder identificar els taxons Oryctolagus cuniculus (conill) i Cervidae. El nivell B mostrà una major representació d’Oryctolagus cuniculus, junt amb una major diversitat esquelètica .

Les alteracions tafonòmiques més freqüents són les causades per arrels, i l’arrodoniment i el polit a conseqüència de l’abrasió hídrica . També s’hi va trobar una costella d’un animal immadur de talla mitjana que presentava marques de carnisseria de tall , i alguns ossos cremats.

El mal estat de les restes òssies dificulta també la identificació de les activitats de carnisseria i el mode d’obtenció i aprofitament dels animals.

Registre malacològic

Una part important de les restes faunístiques trobades a La Cativera corresponen a restes malacològiques, la qual cosa respon a un patró d’aprofitament dels recursos disponibles a l’entorn més proper al jaciment. S’han recuperat restes d’aquest tipus a tots els nivells de la successió, la qual cosa indica unes pautes d’aprofitament dels mol·luscs al llarg de tot el Paleolític superior final . Les restes malacològiques no es troben en tan mal estat com les òssies, i això ha permès la identificació taxonòmica de gairebé tots els espècimens en els nivells A i B. Aquest treball taxonòmic ha permès comprovar que la majoria dels taxons identificats encara formen part de la malacofauna actual, tant terrestre com marina.

Pel que fa a la malacofauna marina, es van observar dos tipus de pautes d’aprofitament. Per una banda, es van identificar algunes espècies amb baix o nul valor nutritiu, la utilització de les quals devia tenir un clar component  ornamental o simbòlic . Algunes de les espècies de la classe dels Gasteròpodes presentaven perforacions antròpiques al límit del llavi que probablement servien per convertir la peça en un element ornamental que devia anar incorporat a collarets, braçalets o peces de vestir . També, alguns exemplars de gasteròpodes i de Fustiaria rubescens i Dentalium vulgare presentaven restes d’ocre vermell, cosa què permet suggerir que es tenyien les conquilles de color .

Per altra banda, es varen recuperar també restes d’espècies marines amb una major biomassa i per tant més relacionades amb el consum humà, que es pensa formaven part de la dieta dels grups humans de La Cativera. D’aquestes espècies, les més representades són Mytilus galloprovincialis, Patella caerulea, Acanthocardia tuberculata, Cerastoderma glaucum i Muriciadae sp..

  Quant a la malacofauna terrestre, les espècies més representades foren Rumina decollata i Cepaea nemoralis . La primera és una espècie amb costums excavadors, per la qual cosa es va inferir que no estava aportada antròpicament, i que la seva presència tenia un origen natural; per tant podria ser coetània del nivell on va ser trobada o posterior . Cepaea nemoralis és l’única espècie aportada antròpicament, atès que se n’ha recuperat exemplars als nivells A i B, però de manera especial, un nombre considerable d’exemplars al nivell C2, cosa què es pot relacionar amb el seu consum .

L’observació de la distribució taxonòmica a les tres unitats superiors posà de manifest que, tot i que es va observar un percentatge similar d’espècies terrestres i marines, hi havia una certa tendència a l’augment de l’aprofitament de la malacofauna terrestre a les ocupacions més recents. De fet, al nivell A, el volum de restes recuperades va ser molt superior al del nivell B. A més a més, les famílies més abundants van ser la dels càrdids, patèl·lids i mitílids, totes tres vinculades al consum. Hi ha, en canvi, molt pocs elements relacionats amb l’ornamentació. Als nivells B i Bb, en canvi, el percentatge de càrdids i patèl·lids és menor, i la major part de les espècies destinades a consum humà són mitílids. Això no obstant, al nivell B el percentatge de famílies comestibles disminueix fins al 72 % (47 % al nivell Bb), i en canvi hi ha una major representació d’espècies no relacionades amb l’alimentació i d’ús ornamental, com Dentalia .