Usuari:Chlodovec/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Chlodovec. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
En la creació de Metropolis Fritz Lang i Thea von Harbou van tenir nombroses influències.
(Ampl) el context polític i social de l'època, incloent-hi batalles campals entre l'esquerra i la dreta, el naixement incipient de la societat de consum, i una forta desigualtat social i econòmica.[1][2][3]
(Ampl) novel·les de temàtica social o de ciència-ficció com ara L'Ève future (1886) d'Auguste Villiers de L'Isle-Adam, on apareix l'androide Hadaly,[4] Les Cinq Cents Millions de la Bégum (1879) de Jules Verne, Les Condamnés à mort (1920) de Claude Farrère, The Sleeper Awakes (1899) i La màquina del temps (1895) de H. G. Wells,[5] i Frankenstein (1818) de Mary Shelley.[6] (+) obres teatrals com la trílogia Koralle, Gas I i Gas II de Georg Kaiser (1917-1920), Die Maschinenstürmer (1922) d'Ernst Toller,[5] i R.U.R (1920) de Karel Čapek.[6]
(Ampl) El mite grec de Prometeu, filtrat a través d'interpretacions romàntiques i marxistes, especialment la de Goethe.[7]
(Ampl) estils arquitèctonics i decoratius del moment com ara l'art déco i l'estil Bauhaus.[8] (+) corrents artístics del moment, especialment l'expressionisme i el naixent surrealisme[9]
(Ampl) Tingué un impacte en la pel·lícula la primera vista que Lang va tenir de la ciutat de Nova York, il·luminada amb tot de llums elèctriques durant la nit, mentre hi arribava en vaixell el 1924.[10] Les visites de Lang i Pommer a diversos sets de filmació americans, on pogueren observar les tècniques i estils de la indústria cinematogràfica americana, influenciaren la producció de la pel·lícula.[11]
Els escenaris i vestuari es concebiren sota l'influencia de la pel·lícula soviètica de ciència-ficció Aelita de Iàkov Protazànov, estrenada el 1924, que és l'adaptació d'una novel·la d'Aleksei Nikolàievitx Tolstoi.[12]
Una molt possible influència fou l'artista Paul Citroen i més particularment el seu fotomuntatge titulat "Metropolis" (1923). Aquest fotomontatge va aparèixer durant el procés de creació de Metropolis i Lang orbitava l'entorn d'artistes de la Bauhaus com Citroen.[8]
(Ampl) un popurri eclèctic d'influències estètiques i filosòfiques, des de la iconografia bíblica a la novel·la romàntica.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Dalton, Stephen. «I Feel Lang: Giorgio Moroder’s Metropolis Reassessed» (en anglès). The Quietus, 04-08-2012. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ McAuley, 2015, p. 116.
- ↑ de Pablos, 1993.
- ↑ Pedraza, 2000, p. 68-74, 91.
- ↑ 5,0 5,1 Elsaesser, 2012, p. 22.
- ↑ 6,0 6,1 Bachmann, 2000, p. 9.
- ↑ McAuley, 2015.
- ↑ 8,0 8,1 Wolfe, Shira. «Fritz Lang’s Metropolis: How the Iconic Silent Film Took Inspiration from Art Movements» (en anglès). Artland Magazine. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Pedraza, 2000, p. 23-24.
- ↑ Kracauer, 2015, p. 142-143.
- ↑ Bachmann, 2000, p. 8.
- ↑ Dingwall, Craig. «Aelita: Queen of Mars» (en anglès). National Film and Sound Archive of Australia, 2023. [Consulta: 20 juliol 2024].