Usuari:Cmuntec/L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA A REUS 1975-1986
L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA A REUS 1975-1989
modificaDe 1966 a 1975
modificaDe 1966 a 1975 tota l’activitat relacionada amb l’ensenyament de la llengua catalana per a adults es va portar a terme des de la Secció d’Estudis del Fòrum Joventut de Reus[1], amb seu al Centre de Lectura de Reus, que funcionava com a delegació del Seminari d’Ensenyament del Català, des de 1965, amb professorat voluntari, entre els quals Ramon Amigó Anglès, Teresa Miquel i Pàmies, Maria Elena Forniés Mercadé, Robert Miralles i Gutiérrez[2], Mercè Totosaus, Josep Sànchez, Josep M. Cabré, M. Dolors Vallverdú, Maria Pallach, etc., que foren els principals impulsors de les activitats.
Cal destacar els cursos de català per correspondència de Ramon Amigó i Teresa Miquel, pioners a Catalunya, i impartits inicialment de forma clandestina.[3]
L’any 1971 es va crear la delegació de Reus d’Òmnium Cultural, sota la presidència de Ferran Holthoefer i el 1972 es va iniciar l’organització de cursos de català amb professorat voluntari al Centre de Lectura de Reus.[4]
De 1975 a 1977
modificaA partir de 1975, canvia el funcionament del cursos, que s’organitzen des d’Òmnium Cultural, amb seu al núm. 5 del carrer Vilar de Reus, sota la presidència de Jordi Escoda i Vilà,[5] però encara dirigits per la Secció d’Estudis del Fòrum Joventut.
De 1977 a 1980
modificaA partir de 1977 Òmnium Cultural Baix Camp es desvincula de la Secció d’Estudis del Fòrum Joventut, entitat que havia estat capdavantera en l’ensenyament de català per a adults de forma presencial i per correspondència. Això no obstant fins a 1980 va mantenir l’ensenyament per correspondència.
La nova Junta de l’entitat, sota la presidència d’Andreu Sotorra, va renovar l’organització de les classes orals que s’impartien al Centre de Lectura de Reus i va organitzar un nou sistema de trameses per correspondència. Hi va participar professorat nou: Andreu Sotorra, Lena Paüls i Obré, Joan Bové, Ció Munté, Teresa Jové, Alfons Barceló, Misericòrdia Matas, M. Dolors Mestres, Josep M. Virgili, Maria Salvat, Ventura Gili, Antoní Carbonell, i molts d’altres, que impartien classes a Reus i a diferents pobles del Baix Camp.[6]
El Decret de 22 de maig de 1978, de creació del Servei d'Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya establia en el seu preàmbul la voluntat que tots els infants de Catalunya a la fi dels estudis bàsics poguessin utilitzar normalment qualsevol de les dues llengües habituals a Catalunya, català i castellà, i considerava també que als ensenyaments mitjans hi hagués professors titulars de català i ensenyament obligatori del català als plans d'estudis. Ara bé, es tractava només de la inserció de tres hores de llengua catalana, al costat de tota una escola en castellà que continuava la inèrcia de molts anys. [7]
Això no obstant, el Decret va propiciar una intensa labor organitzativa de cursos de català presencials per al professorat, i també d’un augment de la demanda de cursos per a adults en general, que sorgia de la Junta d’Òmnium Cultural Baix Camp, igual com feien totes les altres delegacions escampades pel territori.
El curs 1977-78 es van inscriure i examinar a Reus un total de 94 alumnes, però el curs 1978-79 s’hi van inscriure 503 presencials i 82 per correspondència, més els cursos de reciclatge de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), amb més de 200 alumnes, la qual cosa ja indicava un augment considerable i un canvi significatiu en la política del país.[8]
El curs 1979-80 té 379 inscripcions per als cursos generals presencials i per correspondència a Reus i al Baix Camp, i 277 cursos per a ensenyants.
Anys 80: La nova organització de l’ensenyament de la llengua
modificaEl curs 1981-82 va ser el darrer a oferir reciclatge de català per a ensenyants, a causa sobretot del la nova legislació que preveia que ja no calien especialistes de llengua catalana a les escoles, per bé que en els anys següents encara se’n va fer algun. I també va ser el curs d’un canvi substancial, en què els cursos de llengua catalana passaven a participar en el Pla de Cursos per a adults del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya. Això va comportar un canvi d’aules, perquè s’impartien classes al Centre de Lectura de Reus, a la nova seu d’Òmnium Cultural situada al carrer Monterols, i també al carrer Cervantes, seu del Departament de Cultura. En aquest curs 1981-82 arreu de la comarca del Baix Camp es van inscriure 2.000 alumnes, el nombre més alt de persones assistents a cursos de llengua catalana fins aleshores, que van sumar uns 80 cursos en total i que van obrir la porta a més professorat lingüístic.
Durant el curs 1982-83 continua augmentant el nombre d’alumnes dels cursos presencials per a adults, per a funcionaris i per correspondència en els diversos Plans de Català per a Adults, amb la participació de més de 50 professors.
El 1984 es comença a patir la burocratització de l’organització de cursos i el professorat manifesta el seu malestar pels processos administratius i el cobrament dels seus serveis, després de tres cursos de funcionament del Pla de Català per a Adults coordinat per la Direcció General de Política Lingüística, això no obstant el professorat va continuar exercint amb els cursos adjudicats. Es va constatar la gran diferència entre l’esperit de les classes que es feien d’una manera molt més didàctica, moderna i professional i la nova direcció burocràtica de la vida política.
A partir de la dècada dels noranta els cursos de llengua catalana estan coordinats i organitzats pel Centre de Normalització Lingüística Miquel Ventura, de l’Àrea de Reus.
Referències
modifica- ↑ RAMON AMIGÓ L’ensenyança de la Llengua Catalana, des de Reus, sota el franquisme: homenatge a Teresa Miquel i Pàmies. Edicions del Centre de Lectura, 1974. ISBN: 84-87873-10-3
- ↑ ROBERT MIRALLES GUTIÉRREZ L’ensenyament del català per correspondència, a Reus i des de Reus, del 1961 al 1966. Una vida dedicada a la cultura catalana. Reus, Centre d’Amics de Reus, 2007.
- ↑ AGNÈS TODA I BONET L’ensenyament de la llengua catalana a Reus durant el franquisme. (Universitat Rovira i Virgili)
- ↑ ANTON BAIGES GRAS Una mica d’història: 40 anys d’Òmnium Baix Camp.
- ↑ JORDI ESCODA VILA. Memòria històrica d'un reusenc. La transició. Cossetània Edicions, 2007
- ↑ ÒMNIUM CULTURAL. Acte d’Homenatge als primers Mestres de Català per a Adults d’Òmnium Baix Camp. 19/5/2012.
- ↑ DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT núm. 4, de 15 de juny de 1978. DECRET de 22 de maig de 1978, de creació del Servei d'Ensenyament del Català.
- ↑ ÒMNIUM CULTURAL BAIX CAMP. Publicació Fil per randa. 1978-1985