Usuari:Contraix/proves/Circ de Baborte

El Circ de Baborte és un circ glacial en la vessant sud del Pirineu, el qual està situat al vessant dret de la Vall Ferrera, en el municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. Forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El circ de Baborte està flanquejat de muntanyes amb altituds d'entre 2.500 i 2.900 metres excepte en la seva obertura al sud, on descendeix de forma abrupta fins a la riba del Noguera de Vallferrera.

En el Circ de Baborte hi ha diversos estanys, els quals han estat originats per La sobreexcavació de la glacera original va produir la creació de diversos estanys, entre els que destaca l'estany de Baborte, el qual desaigua pel Barranc de Baborte per la riba dreta del Noguera de Vallferrera.

Prop de la riba nord de l'estany de Baborte i a una altitud de 2.392 metres es troba el refugi del Cinquantenari, no guardat.

El topònim té un origen basc. En el circ d'estanys hi ha grans prades, i el nom deu venir d'un derivat de behor-ti format amb el sufix base -Ti de funció col·lectiva (o bé locativa) i el basc behor egua: lloc apropiat per a les eugassades.[1]

Geografia

modifica

Cims, serres i colls

modifica

Vessant Oriental (E)

modifica

Separa el circ de Baborte de la capçalera de la Vall Ferrera. El vessant est del circ de Baborte consta dels següents elements orogràfics:

Vessant meridional (S)

modifica

El vessant sud presenta un estreta obertura a la vall Ferrera.

Vessant occidental (N)

modifica
  • Serrat de la Costa Barrada.
  • Tres Pics, de 2.648 metres d'altitud.
  • Coll de Sellente, de 2.487,9 metres. Permet el pas entre el circ de Baborte i la vall de Sallente.

Vessant septentrional (N)

modifica

El vessant nord del circ presenta diversos pics d'entre els 2.764 i els 2.645,7 metres d'altitud, tots sense nom.

Estanys i Rius

modifica

Comla majoria de circs glacials de la zona, el circ de Baborte té dibersos estanys en el seu interior. Destaca l'estany de Baborte, i diversos estanys situats a cotes una mica més altes.

Referències

modifica
  1. COROMINES, JOAN. Onomasticon Cataloniae Vol. II, p.49-50.

Bibliografia

modifica