Usuari:Contraix/proves/Energia Elèctrica de Catalunya
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Crisi financera i absorció modifica
Si bé l'increment de clients i del consum va ser molt ràpid entre 1914 i 1917, el 1918 l’expansió del mercat es va frenar, portant reduccions de sou i personal en tot el sector elèctric. Immediatament es van fer patents els seus efectes, amb la vaga a La Canadenca i el tancament empresarial de 1919, que van provocar un descens momentani del consum d’energia elèctrica. A partir de 1921 l’economia catalana va recuperar el pols, i la demanda elèctrica va progressar novament a bon ritme.
Des de la constitució de l'empresa el 1911, aquesta havia necessitat endeutar-se amb els seus socis més enllà de les aportacions de capital per finançar l'elevat nivell d'inversió. A maig de 1921, l'evolució de l'endeutament en pessetes era el següent:
| Data | Deute amb CGE | Deute amb Indelec | Deute amb
bancs catalans |
Total deute
(principal) |
Índex
(1916 -100) |
|---|---|---|---|---|---|
| Febrer 1916 | 4.600.000 | 2.700.000 | 601.000 | 7.901.000 | 100 |
| Juny 1918 | 21.500.000 | 7.800.000 | --- | 29.300.000 | 371 |
| Maig 1921 | [a] 34.114.000 | [b] 5.160.000 | 3.000.000 | 42.274.000 | 535 |
En l'àmbit financer, els problemes que havia d'encarar l'empresa eren els següents:
- Incapacitat per part del seu principal accionista, Compagnie Générale d'Électricité, de realitzar aportacions addicionals de recursos financers per finançar el creixement d' Energia Elèctrica de Catalunya. Més aviat la situació era la contrària, Compagnie Générale d'Électricité necessitava el retorn dels fons prestats.
- Alt nivell d'endeutament, la major part en divises (francs francesos i suïssos) la qual cosa afegia el risc de que variacions del tipus de canvi fessin més onerós el pagament del deute.
- Incapacitat per part d'Energia Elèctrica de Catalunya de captar diners en el mercat de Barcelona.
En el mes de maig de 1921 es va acordar un pla plurianual per retornar els préstecs als accionistes. El pla va estar un èxit per les següents raons:
- Es van suspendre totes les inversions tant en producció com en distribució d'electricitat.
- La paritat de la pesseta amb el franc francès era favorable per comprar francs i poder retornar el préstec.
- La recuperació del consum i el nivell de preus permetien obtenir un bon nivell de beneficis.
- Es van emetre dues emissions de bons a Barcelona que van aportar recursos per poder tornar els préstecs.
Dos anys més tard, el nivell d'endeutament en pessetes havia evolucionat a la següent situació:
| Data | Deute amb CGE | Deute amb Indelec | Deute amb
bancs catalans |
Total deute
(principal) |
Índex
(1916 - 100) |
|---|---|---|---|---|---|
| Juny 1923 | [c] 5.000.000 | [d] 5.246.000 | 800.000 | 11.046.000 | 140 |
Però ara qui tenia tensions de tresoreria era la Compagnie Générale d'Électricité; el seu conseller delegat, Pierre Azaria, va vendre la societat a la Barcelona Traction, la qual tenia una opció de compra des de 1913. Va adquirir l’empresa el 1923 comprant les accions de Compagnie Générale d'Électricité i finançant-ho col·locant un gran paquet d’obligacions en borsa subscrites pel capital català.[1] A partir d'aquí es reemprengueren els programes d’inversions en infraestructures. El 1925 les activitats d'Energia Elèctrica de Catalunya es van integrar totalment a La Canadenca [2] i el 1957 la persona jurídica fou absorbida per FECSA,[3] nova propietària de la Barcelona Traction.
El 1926 a la Pobla de Segur es va produir definitivament la interconnexió física entre les xarxes de les dues companyies, mitjançant la construcció d’un petit tram de línia a 110 kV entre l’estació transformadora de la Barcelona Traction a Tremp i l’estació d’Energia Elèctrica de Catalunya a la Pobla de Segur. Aquesta connexió millorava el mallat de la xarxa que fins llavors només tenia un únic punt d’enllaç a Collblanc, a l’entrada de Barcelona .[4]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
- ↑ Gangolells Alseda, Berenguer. «Els territoris del negoci elèctric. El model de Pearson i la seva aplicació a Sao Paulo, México D.F., Rio de Janeiro i Barcelona» (pdf) pàgina 109. Tesina Universitat Politècnica de Catalunya, 2008. [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesinicifi - ↑ «Anunci fusió FECSA Energia Elèctrica de Catalunya, S.A.» (pdf) (en castellà). La Vanguardia pàgina 17, 18-05-1957. [Consulta: 6 novembre 2019].
- ↑ Gangolells Alseda, Berenguer. «Les empreses elèctriques i l’oferta d’energia a Barcelona: el cicle de la hidroelectricitat, 1911-1935» (pdf) pàgina 99. [Consulta: 5 novembre 2019].