Usuari:Yunaz1963/proves

Aquesta és una pàgina de proves de Yunaz1963. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Elamita modifica

Introducció modifica

Llengua dels habitants de l’antic Elam, actualment una regió que s’estén des de les terres baixes de l’actual Khuzestan i de la província d’Ilam, a l’Iran, i una petita part del sud de l’Iraq.

Quan parlem de llengua elamita ens referim a la llengua documentada en textos que utilitzen el sistema d’escriptura elamita cuneïforme, un sistema d’escriptura de 130 signes derivat del sistema cuneïforme sumeroaccàdic, entre el 2500 i el 330 aC.

Tanmateix, des de finals del IV mil·lenni aC. (Susa, 3100 aC), es conserven textos escrits en un sistema d’escriptura que coneixem com a protoelamita. És un sistema que utilitza uns 1000 signes i que es creu parcialment logogràfic. Alguns autors consideren que aquests textos podrien ser el primers testimonis de la llengua elamita, però en no haver estat encara desxifrats l’idioma o idiomes que s’hi amaguen resten totalment desconeguts, aquestes consideracions no passen de ser, de moment, mera especulació, sustentada sobretot en el fet que la continuïtat cultural entre els diversos períodes suggeriria, també, una continuïtat lingüística.

D’altra banda, es coneixen unes 1400 inscripcions, datades entre el 2500 i el 2220 aC, de caire econòmic, escrites en el que es coneix com a elamita lineal (per la seva similitud amb el lineal cretenc), trobades a Susa. Es tracta d’un sistema de 80 signes que s’escrivia en columnes verticals de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Desxifrat en part per Walther Hinz, es creu que derivaria del protoelamita i que podria registrar textos en elamita, però encara no hi ha prou certesa per afirmar-ho amb rotunditat.

L’elamita es va identificar per primer cop a principis del segle XIX en inscripcions monumentals bilingües i trilingües (persa antic, accadi i elamita) d’època aquemènida.

Periodització de l’elamita modifica

C. 1500-1100 Elamita mitjà: unes 200 inscripcions reials monumentals.
C. 1000-550 Neoelamita: unes 300 inscripcions reial i uns quants centenars de textos legals i administratius
C. 550-330 Elamita aquemènida: diversos centenars d’inscripcions reials i uns quants milers de textos administratius de l’imperi persa

Classificació lingüística modifica

Filogenèticament, la llengua elamita és considerada pels lingüistes com una llengua aïllada, és a dir, una llengua que no s’ha pogut relacionar amb cap de les famílies lingüístiques conegudes. Tot i això, alguns autors han intentat relacionar-la amb diverses llengües o famílies lingüístiques, des del sumeri a les llengües dravídiques del sud de l’Índia; de moment, sense cap resultat positiu.

Tipològicament, molts autors la consideren una llengua aglutinant, és a dir, que no coneix les flexions sinó que utilitza sufixos i partícules per expressar les relacions gramaticals i sintàctiques de les paraules.

En termes de tipologia de l’ordre dels constituents de la frase, l’elamita presenta una predomini del tipus SOV (Subjecte Verb Objecte)