Usuari:Elena pons/proves
Alicia Boole Stott ( Castel Road, Irlanda, 8 de Juny del 1860 – Highgate Middlesex (Anglaterra), Regne Unit, 17 de Desembre del 1940), fou una extraordinària matemàtica amateur. Malgrat el seu accés limitat a l’educació i el seu contacte gairebé nul amb el món científic, contribuí en el camp de la geometria en quatre dimensions: cal destacar el càlcul de las seccions tridimensionals de politops i el descobriment de molts dels politopos semi-regulars.
Infància i Joventut modifica
Alicia Boole nasqué al 1860 a Castel Road (Irlanda), fou la tercera de cinc filles que tingueren en George Boole i la Mary Everest Boole. George Boole, famós logicista matemàtic morí al 1864, deixant a la Mary Everest Boole al càrrec de les cinc criatures. Everest Boole es traslladà llavors a Londres amb les quatre germanes de l’Alicia Boole, deixant a l’Alicia, de quatre anys, a càrrec de la seva mare a Cork. Mary Everest Boole fou contractada com a bibliotecària al Col•legi de Queens, el primer col•legi de dones d’Anglaterra. Allà treballà com a bibliotecària i, no oficialment, com a tutora de les estudiants. Als 11 anys, l'Alicia Boole es traslladà finalment amb la seva mare i les seves germanes de Londres, on la família vivia en males condiciones en un petit apartament. [] Coxeter Encara que l’Alicia Boole fou educada a casa per part de la seva mare, que tenia una peculiar forma d’entendre l’educació. Els seus únics llibres formals científics foren els dos primers llibres d’Euclides.
Vida adulta i Aportacions matemàtiques modifica
A l’edat de 18 anys, l’Alicia Boole sorprengué a tothom al demostrar la seva habilitat per visualitzar la quarta dimensió quan el seu cunyat, Charles Howard Hinton, li introduí l’hipercub mitjançant cubs de fusta. L’Alicia Boole col•laborà amb en Charles Howard Hinton en el llibre que publicà “La quarta dimensió” on tractava el tema des d’un punt de vista filosòfic. Alicia Boole introduí la paraula politop per descriure els sòlids convexes en quatre dimensions. Alicia Boole seguí col•laborant amb en Howard Hinton, escrivint el prefaci i alguns capítols del seu segon llibre “Una nova era de pensament” (1888). Alicia Boole escriví sobre seccions de sòlids de tres dimensions. Quan el llibre fou publicat, Hinton marxà amb la germana de l’Alicia, la Mary Ellen Boole a Japó, acusat de bigàmia.
Al 1889 acceptà una posició en una secretaria a Liverpool, i aviat conegué al actuari Walter Stott, amb que contragué matrimoni al 1890. La parella tingué dues criatures, la Mary Stott i en Leonard Stott. Mentre els fills creixien, l’Alicia Boole continuà a investigar sobre politops en quatre dimensions treballant de forma totalment independent sense cap contacte amb el món científic. Demostrà l’existència dels sis politops regulars: l’hipercub, l’hipertetraedre, l’hiperoctaedre, el 24-cell, el 120-cell i el 600-cell, calculà les seves seccions tridimensionals i les construí en models de cartró. Al 1985, l’Alicia Boole sabé sobre la publicació de l’holandès Pieter Hendrik Schoute, on calculava de forma analítica les seccions centrals dels 6 politops. Un cop comprovat que els càlculs coincidien amb els seus, l’Alicia Boole Stott li envià les fotos dels seus models que no només il•lustraven les seccions centrals, sinó les series completes. Schoute quedà meravellat dels models de Boole Stott i proposà tot seguit de trobar-se a Anglaterra. Durant els anys següents Schoute passà les seves vacances d’estiu a Anglaterra, on treballà amb l’Alicia durant quasi dues dècades fins la seva mort. Persuadida per Schoute, l’Alicia Boole Stott publicà els seus resultats en dos articles: “On certain series of sections of the regular four-dimensional hypersolids” (1900) y “Geometrical deduction of semiregular from regular polytopes and space fillings” (1910). Bolee Stott també escriví amb Schoute tres articles més durant els anys 1907 i 1910 i fer nous descobriments en relació a la construcció de poliedres mitjançant la secció àuria.
Al 1914 la Universitat de Groningen la convidà a assistir al tricentenari de la seva fundació, i li atorgà un doctorat honoris causa. Per motius que es desconeixen l’Alicia Boole Stoot no assistí encara que havia preparat la seva estada amb la vídua d’en Pieter Hendrik Schoute.
Després de la mort de Schoute al 1913, Boole Stott deixà la investigació matemàtica fins al 1930, quan el seu nebot, G.I. Taylor, físic i matemàtic aplicat, li presentar al geòmetra H.S.M. Coxeter. Encara que Coxeter només tenia 23 anys i Boole Stott 60, sorgí una forta amistat entre ells, i treballaren junt en diversos aspectes de la geometria en quatre dimensions. Encara que no tenen cap publicació junts, en Coxeter fa nombroses referències al treball d’aquesta brillant matemàtica amateur.
Referències modifica