Usuari:Eloi Camps Durban/proves

Maria Mercè Marçal i Serra Maria Mercè Marçal

Maria Mercè Marçal Naixement 13 de novembre de 1952 Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell

Mort 5 de juliol de 1998 (als 45 anys) Barcelona

Sepultura Cementiri d'Ivars d'Urgell Altres noms Maria-Mercè Marçal Nacionalitat catalana Ocupació Escriptora, professora, traductora Fills Heura Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998)[1] va ser una poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.[1] També va ser activista política, cultural, feminista i lesbiana. Biografia Marçal neix circumstancialment a BarcelonaNOTA. Passa la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Tant la seva mare com el seu pare tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popularNOTA. notes: Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum. i Joana Sabadell. “Allà on literatura i vida fan trena. Conversa amb Maria-Mercè Marçal sobre poesia i feminisme”. Serra d’Or, núm. 467, novembre 1998, p. 17. El 1963 se’n va a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat. Hi estudia Filologia Clàssica fins el 1975, any en què es llicencia. En l’etapa universitària s’inicia la politització de MarçalNOTA. Abans d’acabar els estudis comença a donar classes de català a Sant Boi de Llobregat, en el marc de la resistència antifranquista. NOTA: Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum. Biografia. Fundació Maria-Mercè Marçal. La dècada dels setanta representa l’entrada de Marçal en el món literari i en l’activisme polític i feminista, que no abandonarà mai. El 1972 es casa amb el company d’estudis i poeta Ramon Pinyol Balasch -ara Ramon Balasch-, de qui es separa el 1976. Aquest mateix any guanya el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es publicarà l’any següent. El 1979 publica el poemari Bruixa de dolNOTA. El 1980 fa oposicions a ensenyament secundari de llengua i literatura catalanes i ensenya a l’Institut Maragall de Barcelona. Anys més tard, ensenya a l'Institut Joan Boscà. També el 1980 té la seva filla Heura,[4] que decideix criar tota sola i a qui dedica alguns dels seus poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l’embaràs i el naixement de la seva filla. A Terra de mai,[4] del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins llavors. El 1985 publica La germana, l’estrangera. L’última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pareNOTA. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. També prepara la seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien. notes: Biografia. Fundació Maria-Mercè Marçal. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, que li val un reguitzell de premis. En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d’Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 200. Mor el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i és enterrada a Ivars d’Urgell. Abans de morir rep la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac(2004), a cura de Mercè Ibarz.[1] Treball editorial

El 1973, Marçal funda, juntament amb Ramon Pinyol, Gemma d’Armengol i Xavier Bru de Sala, l’editorial Llibres del Mall, a través de la qual difonen autors, novells o ja consolidats, d’arreu dels Països Catalans. Bru de Sala assenyala que l’editorial tenia “la voluntat d’obrir l’espai a una generació molt jove i propiciar uns canvis d’envergadura en l’aleshores desestructurat panorama poètic català”NOTA. L’editorial serveix per llançar la coneguda com a “Generació dels 70”, i reuneix autors joves que segueixen una línia simbolista i que volen recuperar mots i mètriques considerats obsolets. Els poetes de Llibres del Mall reivindiquen autors com Joan Brossa, Josep-Vicenç Foix o Joan VinyoliNOTA. L’editorial tanca el 1988. També participa, el 1978, en la fundació de l’editorial LaSal. Edicions de les dones, que vol recuperar l’obra de les escriptores catalanes. L’editorial tanca el 1989. NOTA. En la vessant de traductora, Marçal tradueix autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini. notes: - Xavier Bru de Sala. “El Mall, 25 anys abans”. Dins Llengua abolida. 1r. encontre de creadors. - Laia Climent. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. - Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum Activisme polític, feminista i cultural A més de prendre part activament en la vida literària catalana, Marçal participa en la política i en diversos moviments cívics i culturals. El 1975 Marçal simpatitza amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, el PSAN. L’any següent ingressa al partit i passa a formar part del seu executiu. La reelegiran com a membre de l’executiu el 1978. Dins el PSAN crea el front de dones, primer grup de dones feministes i nacionalistesNOTA. És membre del PSAN fins el 1979, any en què se’n desvincula per formar, amb altres membres, l’organització Nacionalistes d'Esquerra.[4] El mateix any que ingressa al PSAN, Marçal participa en l’Assemblea d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes de l'Assemblea de Catalunya. El 1976, any de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona, Marçal s’integra en el moviment feminista. D’una manera o altra, col·labora amb iniciatives de signe feminista de tot tipus, i esdevé la veu poètica del moviment arran de la publicació del poemari Bruixa de dolNOTA. El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu, i la coordina fins el 1985. Arran del naixement de la seva filla el 1980, Marçal abandonarà l’activitat política i se centrarà més en l’activisme feminista i cultural. El 1994 impulsa el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club.[4] Obra Marçal defineix l’escriptura com a “activitat vertebradora. Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua. El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976),[5] prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

En una entrevista, l’autora reconeix que els tres dons són els tres eixos de la seva literatura, els elements amb què construeix la miradaNOTA. Aquests versos s’han fet molt populars, especialment en del moviment feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitzat l'autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts. Notes: Jordi Muñoz a Illacrua, núm. 42, 1997. “Dona, de clase baixa i nació oprimida”: Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum. Temàtiques i simbologia Marçal és de les primeres en tractar en la literatura catalana temes com l’amor lèsbic, l’embaràs o la maternitat. En aquest sentit, trenca tabús sobre maternitat i sexualitatNOTA. Reivindica una maternitat plena, que no necessita la presència del mascle i que estableix un vincle íntim i fort amb la filla, com es pot apreciar en un poema de La germana, l’estrangera: “Heura, victòria marçal, germana, estrangera, de cop feta present”. També tracta temes com la relació de parella, la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosaNOTA. Diagnosticada de càncer el 1996, Marçal afronta la pròpia mort amb plena consciència i serenor. En parla en diversos poemes, amb imatges poètiques dures i crues, però amb un punt de positivitat: la poeta identifica la mort amb el “desnéixer”, amb tornar al ventre maternNOTA. Pel que fa a la simbologia, la poesia de Marçal pren elements tradicionalment associats a la dona, i sovint conceptualitzats de manera negativa, i els dóna un nou significat. És el cas de la lluna i de la bruixa, figures freqüents en les seves primeres composicions poètiques. Altres símbols i imatges recurrents són el mar, la sal o el mirallNOTA. notes: Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum. Laia Climent. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. Obres

             Poesia

• Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977 (Premi Carles Riba 1976).[5] • Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. • Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982 • Terra de Mai. València: El cingle, 1982 • La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985 • Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1997 • Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000

Narrativa

• La passió segons Renée Vivien, 1994. (Premi Carlemany 1994)[5] • Uf, quin dissabte, rateta Arbequina!, Barcelona, Estrella Polar, 2012. (conte infantil).

Altres obres • Contraclaror: Antologia poètica de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985 • Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX Barcelona: La Magrana, 1999 • El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys. Barcelona, Empúries, 2014. • Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, Barcelona, Proa, 2004

Reculls i antologies • Llengua abolida (1973-1988). València: 1989 • Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001

Musicalització de la seva obra Maria-Mercè Marçal va ser una de les primeres poetes, a la dècada de 1970, que feren servir temes i estructures pròpies del cançoner.[5] Han cantat les seves lletres Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsolà, Enric Hernàez, Mercè Serramalera, Cinta Massip, Toti Soler i, més recentment, Sílvia Pérez Cruz. La Fundació Maria-Mercè Marçal va editar el disc Catorze poemes, catorze cançons, en què va convidar catorze cantants a musicar poemes de l'autora. Pel·lícula homenatge A l'any 2012 la [[Fundació Maria-Mercè Marçal i l’escola de cinema El Plató de Cinema produeixen Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal, un llargmetratge de 90 minuts en el que hi participen cineastes i realitzadores de diferents generacions amb la intenció de reflectir la construcció de la identitat femenina[6] Premis literaris

El 1981 va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), la protagonista de la qual és la primera poeta que va cantar obertament l'amor entre dones després de Safo, va ser guardonada amb els premis Carlemany de novel·la (1994), Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig – novel·la(1995),Joan Crexells de narrativa (1995), Premi de la Crítica de narrativa catalana (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). També va ser guardonada amb el premi Carles Riba de poesia per Cau de llunes (1977).[7]

Patrimoni L’any ???? es va crear la Fundació Maria-Mercè Marçal. A banda d’estudiar i difondre l’obra de la poeta, la Fundació té com a eixos de treball els àmbits que van preocupar Marçal: l’autoritat femenina, la fusió entre tradició literària i cultura popular i la defensa de la llengua, entre d’altres. Cada dos anys, la Fundació impulsa les Jornades Marçalianes, que reuneixen especialistes i estudiosos per reflexionar al voltant de l’obra de Marçal. NOTA http://ivarsdurgell.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes Al poble natal de Marçal, Ivars d’Urgell, hi ha un monument –una gran lletra ema metàl·lica coberta d’heura– en record seu. Al davant del monument hi ha una placa amb el poema Divisa gravatNOTA. Des del 1998, l’ajuntament d’Ivars convoca el premi de poesia Maria-Mercè Marçal, en què participen autors d’arreu dels Països CatalansNOTA. El 2008, el consistori va inaugurar l’espai cultural Maria-Mercè MarçalNOTa. El 2014, any en què el Correllengua es va dedicar a MarçalNOTA, es van organitzar una sèrie d’actes a Ivars, que incloïen una ofrena floral a la seva tomba i un passeig pels espais simbòlics de l’autora.NOTA http://www.lleida.com/content/ruta-pels-espais-simbolics-de-maria-merce-marcal http://www.vilaweb.cat/noticia/4203155/20140712/correllengua-dedicat-maria-merce-marcal-enceta-cami-ivars-durgell.html http://www.vilaweb.cat/noticia/3077674/20081123/noticia.html Moltes viles i ciutats d’arreu de Catalunya tenen algun carrer o plaça dedicats a Maria-Mercè Marçal. El casal popular de Nou Barris, a Barcelona, es diu Tres Voltes RebelNOTA, en homenatge a Divisa.

https://cp3voltesrebel.wordpress.com/about/