Usuari:EnricGracia/proves/Mataparent perfumat

Aquesta és una pàgina de proves de EnricGracia. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

El mataparent perfumat^[1] (Lanmaoa fragrans), és una espècie de mataparent del grup dels mataparents butiroides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals. És de talla robusta, de color vermelló a granat i de cama puntejada de vermell^[2]

Taxonomia

Lanmaoa fragrans va ser descrita l'any 1914 com Boletus fragrans per

Bertolini i Simonini (2013) sinonimitzen Boletus spretus a Baorangia emilei.^[3]

Descripció

Bolet de gregari a cespitós; barret de fins a 15 cm de diàmetre.

Barret d’hemisfèric de jove a convex i estés en l’adult; de bru a bru fosc o bru vermellós.

Superfície de color uniforme; no separable; seca; lleugerament vellutada; immutable al frec.

Marge excedent; irregular; ondulat.

Tubs curts; de groc pàl·lid a grocs o groc verdosos; blavegen al tall.

Porus fins de joves; de grocs a groc olivacis; blavegen al frec.

Cama robusta; massissa; de cilíndrica a inflada al peu, sovint radicant; molt enterrada en el sòl; de crema a groga, de vermella a bru vermellosa o bru ataronjada a la meitat inferior, coberta de puntejadures vermelles o bru vermelloses de jove, bru rovell en els adults; blaveja o ennegreix al tacte i al frec.

Carn consistent; de blanca a blanquinosa en el barret, groga a la cama, groc més viu al peu; blaveja al tall; olor lleugerament fruitada; un poc àcida al tast.^[4]^[5]^[6]^[7]

Distribució i hàbitat

Ocasional

Des de principis d’estiu a finals de tardor; en sòls silícics; termòfil; des de la muntanya mitjana fins a la terra baixa i la muntana mediterrània; en boscs de planifolis, vora alzines, sureres, castanyers i roures (roure reboll i roure de fulla gran).^[5]^[6]^[7]^[8]^[9]

Comentaris

Mataparent d’identificació poc complexa, es caracteritza pel color bru homogèni en el barret, la cama puntejada però sense cap mena de reticle i l’hàbitat. És similar Boletus spretus, de barret més vermellós. Hemileccinum impolitum, el molleró gebrat, presenta la carn, els tubs i els porus immutables, i la cutícula esdevé violeta amb vapors d’amoníac.

Lanmaoa is phylogenetically inferred as a sister group of Cyanoboletus, a genus recently proposed by Gelardi et al. (2014c). However, species of Lanmaoa have short hymenophoral tubes (thickness of hymenophore 1/3–1/5 times that of pileal context at the position halfway to the pileus center) and a slow color change when injured, while Cyanoboletus is characterized by dark basidioma and quick bluing when injured and always gelatinized pileus (personal observations)^[5]^[6]^[7]

Comestibilitat

Comestible; de carn consistent en el jove, blana en l’adult; en assecar fa olor de xicoira, pel que recomanem consumir en fresc.

Referències

↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
↑ Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 235, 2015, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
↑ Bertolini, Valerio; Simonini, Giampaolo «Problemi nomenclaturali inerenti alla Famiglia Boletaceae. ì. Tipificazioni: Boletus torosus, B. rhodopurpureus e B. emìlei». Rivista di Micologia, 2, 2013, pàg. 117—134.
↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «b-spretus/ « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
↑ Moreno, Gabriel; Esteve-Raventós, Fernando «Boletus aemilii Barbier, B. permagnificus Pöder and Xerocomus truncatus Singer, Snell & Dick, in Spain». Lazaroa, 10, 1988, pàg. 253-258.

[1] Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.

[Vizzini_2015-2] Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 235, 2015, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.

[3] Bertolini, Valerio; Simonini, Giampaolo «Problemi nomenclaturali inerenti alla Famiglia Boletaceae. ì. Tipificazioni: Boletus torosus, B. rhodopurpureus e B. emìlei». Rivista di Micologia, 2, 2013, pàg. 117—134.

[:1-4] Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.

[:2-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «b-spretus/ « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].

[:0-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.

[:3-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.

[Bolets-8] Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.

[:4-9] Moreno, Gabriel; Esteve-Raventós, Fernando «Boletus aemilii Barbier, B. permagnificus Pöder and Xerocomus truncatus Singer, Snell & Dick, in Spain». Lazaroa, 10, 1988, pàg. 253-258.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]