Usuari:F.miranda.c/proves
Models pedagògics associats a les Apps educatives
modificaAquest entrada esta fonamentada en l'article "THE CURRENT PERSPECTIVES, THEORIES AND PRACTICES OF MOBILE LEARNING", de Nilgun Ozdamar KESKİN i David METCALF [1],
Totes les APPs existents beuen d'una model/teoria pedagògic i apliquen diferentes metodologies d'aprenentatge en funció del corrent/teoria al que s'adscriguin, de la disponibilitat tecnològica, del públic objectiu i dels objectius a assolir.
Ha de considerar-se que dificilment una App educativa seguirà estrictament un corrent o teoria pedagògica i farà servir una única metodologia, en la gran majoria d'Apps trobarem una combinació de enfocs i de metodologies.
Els principals corrents que fonamenten l'aprenentatge en que es fonamenten les diverses APPs educatives són:
Corrent conductista (behaviorista):
modificaL'aprenentatge succeix quan els alumnes reben el reforça apropiat a l'associació entre un estímul i la resposta correcta [2]
D'aquest corrent se'n deriven APPs que proporcionen informació i continguts
L'alumne apren mitjançant la pràctica amb aplicacions de text o audiovisuals que li permeten assolir i contrastar el seu nivell de coneixements sobre uns continguts determinats.
L'App proporciona accés a continguts organitzats de menys a més complexitat, utilitza recursos com proves test, formularis, qüestionaris interactius els quals reforcen les respostes correctes permetent l'avanç en el procés d'aprenentatge.
La interactivitat es limita a la comunicació amb un tutor per a la resolució de dubtes; entre companys és inexistent.
La gran majoria d'apps d'aprenentatge d'idiomes són un exponent clar d'aquest corrent.
Acostumen a ser eines de reforç dins l'aula
Altres exemples el formarien Apps de formació en prevenció de riscos laborals, formació matemàtica,...
Corrent cognitivista:
modificaL’aprenentatge és l’adquisició o reorganització de les estructures cognitives mitjançant el processament i l’emmagaztematge de la informació [3]
D'aquest corrent se'n deriven APPs que proporcionen informació i continguts en format multimèdia.
Teories de l'aprenentatge:
modificaTeoria cognitiva de l’aprenentatge multimèdia:
modificaL’aprenentatge és un procés actiu de filtratge, selecció, organització i integració de la informació sobre el coneixement anterior. La gent aprèn més profundament amb paraules i imatges (principi multimèdia) que només amb paraules[4]
L'aprenentatge es produeix per dues vies: les associacions verbals i les imatges visuals. La teoria postula que les dues vies són utilitzades per representar informació[5]
Tot aprenentatge mobilitza una quantitat determinada de carga cognitiva entesa com la quantitat d'esforç mental total que s´utilitza en la memòria a curt termini. El disseny instruccional ha de facilitar la reducció de la carga cognitiva en els estudiants[6]
En les Apps desenvolupades sota aquestes es teories els alumnes aprenen mitjançant la interacció amb aplicacions multimèdia mitjançant les quals genera nou coneixement.
La interactivitat es limita a la comunicació amb un tutor per a la resolució de dubtes; entre companys és inexistent.
Entre les aplicacions trobem aprenentatge d'anatomia, geografia,...
Corrent Constructivista:
modificaL'aprenentatge és un procés actiu en el qual els alumnes construeixen una nova idea o concepte sobre la base del seu coneixement, l’actual i el passat[7]
D'aquest corrent se'n deriven APPs que proporcionen continguts depenents del context i sistemes de col·laboració i interacció
Teories que se'n desprenen del corrent constructivista:
modificaTeoria sociocultural
modificaL’aprenentatge té lloc primerament de manera interpersonal (interactió amb l’entorn social) i després de manera intrapersonal (internalització)[8]
Heutagogia
modificaFa referència a l'estudi de l'aprenentatge autodeterminat: És l'estudiant qui determina què i com tindrà lloc l'aprenentatge[9]
Sota aquestes teories es desenvolupen Apps que sobre la base de casos i exemples s'orienten a la resolució de problemes i la pressa de decisions i en definitiva a la creació de nou coneixement.
La interacció és molt alta amb el tutor i amb el companys i el treball col·laboratiu esdevé peça clau per a la construcció d'aprenentatge significatiu
Metodologies docents:
modificaL’aprenentatge a més del procés d'adquisició de coneixement pels individus, és un procés de participació social[10]
L’aprenentatge té per objectius desenvolupar competències de pensament crític mitjançant la presentació als alumnes de problemes complexes representatius d'aquells que es trobaran en la seva pràctica professional[11]
L'aprenentatge es produeix a partir de l'obtenció d'informació de l'entorn per tenir una visió d'allò que està succeing al voltant de l'usuari i el seu dispositiu mòbil[12]
Dins aquesta metodologia s'incorpora l'aprenentatge basat en la localització
L’aprenentatge es promogut, facilitat i reforçat mitjançant la interacció i la col·laboració entre els estudiants, "a més de treballar conjuntament, cal cooperar en la consecució d'una fita que no és possible assolir-la individualment"[13]
Aprenentatge conversacional
modificaL’aprenentatge es concebut en termes de conversació entre diferents sistemes de coneixement[14]
L’aprenentatge és un procés de connexió de nussos especialitzats o fonts d’informació[15]
D'aquest correnst se'n derivaran APPs que faciliten l’accés a una gran diversitat de fonts i aplicacions afavoridores de la comunicació interpersonal i la creació de xarxes
Com a teoria ubicada dins el connectivisme
Navegacionisme
modificaL’aprenentatge és un procés d’exploració, avaluació, manipulació, integració i navegació. L’aprenentatge amb èxit té lloc quan l’aprenent resol problemes contextualitzats de la vida real mitjançant la implicació activa en la resolució del problema, la comunicació extensiva i la col·laboració[16]
.
- ↑ Nilgun Ozdamar KESKIN & David METCALF «The current perspectives, theries anb practices of mobile learning». The Turkish Online Journal of Educationat Technology, April 2011, volume 10 Issue 2, pàg. 202-208.
- ↑ Smith P.L. & Ragan T.J.. Instruccional Design. 3. New York: Merill.
- ↑ Good T.L., Brophy, J.E.. Educational psychology: A realistic approach. 4. New York: Longman.
- ↑ Mayer, R.E.. Multimedia Learning. Cambridge University Press, p. 47.
- ↑ Sternberg, R. J.. Cognitive theory .. 3rd. Belmont, CA: Thomson Wadsworth., 2003.
- ↑ Sweller, J «Cognitive load during problem solving: Effects on learning.». Cognitive Science. 12 (2), June 1998, pàg. 257–285.
- ↑ Brunner, J.. Toward a Theory oj Instruccion. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1966.
- ↑ Vygotsky, L.S.. Mind and society: The development of higher mental processes. Cambridge, MA:: Harvard University Press., 1978.
- ↑ «From Andragogy to Heutagogy» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2016].
- ↑ Brown, J.S., Collins, A.; & Duguid, P. «Situated cognition and the culture of learning». Educational Researcher, 18, pàg. 32-42.
- ↑ Koschmann, T., Kelson, A.C., Feltovich, P.J., & Barrows, H.S.. CSCL: Theory and practice of an emerging paradigm: Capítol 4: Computer-supported problem-based learning: A principled approach to the use of computers in collaborative learning.. Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum, 1996, p. 83-124.
- ↑ Naismith, L. , Lonsdale, P., Vavoula, G. and Sharples, M. «literature-reviews/Literature-Review203 Mobile technologies and learning.». Retrieved from November 18, 2008.
- ↑ Driscoll, M. P. & Vergara, A. «Nuevas Tecnologías y su impacto en la educación del futuro.». Pensamiento Educativo, 21, 1997.
- ↑ Sharples, M. «Disruptive devices: mobile technology for conversational learning». International Journal of Continuing Engineering Education and Life Long Learning, 12(5/6), 2002, pàg. 504-520.
- ↑ Siemens, G. «Connectivism: A learning theory for the digital age.». International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, 04-11-2016.
- ↑ Brown, T.H. «Beyond constructivism: Exploring future learning paradigms». Education Today, 2005, pàg. 8.