Usuari:Florenciavalero/proves


Ann Demeulemeester

modifica

Ann Demeulemeester va néixer a la ciutat d’Amberes, Bèlgica al 1959. Va estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts, en el departament de Disseny de Moda, de 1978 a 1981. A l’acadèmia es va graduar amb grans promeses com Walter Van Beirendonck, Dries Van Noten o Martin Margiela. [1]

Carrera

modifica

Al 1982 va guanyar el premi “La Bobina de Oro” (De Gouden Spoel) [2], atorgat cada any al dissenyador de moda més prometedor. L’any següent va crear junt a Robyn Patrick la seva pròpia empresa de moda “BVBA32”. Al 1986 al acaba la seva formació va presentar a Londres la seva primera col·lecció de roba, en la feria de la moda “British Designer Show”. Un any desprésva presentar la primera col·lecció Tardor/Hivern 1987-88. Al 1988 va introduir sabates i accessoris a la col·lecció i al 1992 va fer el seu primer desfilada a París, el mateix any va col·laborar amb Rodney Goham. [3]

Un any més tard la seva ciutat natal va ser proclamada Capital Cultural de Europa, Amberes 93. Amb la ciutat plena de grans exposicions i exhibicions de art, moda i música durant 9 mesos Ann i Patrick estaran observats amb deteniment, demostrant ser bons dissenyadors.

Al 1996 durant la setmana de la moda de París van desfilar les primeres peces de la col·lecció masculina junt amb la roba de dona. Aquest mateix any va dissenyar una taula “Table Blanche”.

El Govern Belga també li atorgarà el reconeixement de Distinció  per la Cultura 96, a més de desfilar a la Biennale de Firenze. Durant el següents anys va continuar amb les seves col·leccions desfilant a Brussel·les i París  col·laborant en ocasions amb altres dissenyadors.

A l’any 2000 la van fer ciutadana d’honor de la ciutat de Waregem. Al 2001 per el 16º centenari de la església de St. Andries, d’Amberes, la verge va ser vestida amb peces de roba dissenyades per Ann Demeulemeester.

Durant el següents anys van continuar les desfilades i al 2004 la dissenyadora va fer una col·laboració amb el fotògraf  Steven Klein. Un any més tard presentà la seva pròpia col·lecció integra d’home a París.

Al 2006 es va inaugurar la primera botiga de Ann a Tokyo y Hong Kong. Va ser també la invitada d’honor al Festival de Moda i Fotografía de Hyeres i aquest mateix any va fer una introducció de la seva pròpia col·lecció de joieria.

L’any 2007, el Parlament Flamenc va iniciar una promoció important de “Els sis d’Amberes”; el grup de dissenyadors constituït per Ann Demeleumeester, Walter Van Beirendonck, Dries Van Noten, Dirk Bikkembergs y Marina Yee. Se’ls va nombra així per la premsa anglesa des de la seva finalització de carrera, quan van exposar a la fira professional londinenca al 1987. Aquest mateix any es va obrir la espectacular botiga a Seúl.

Posteriorment, al 2009 la dissenyadora va exposar junt als Sis d’Amberes a la Opera Art Gallery de Tokyo. [4] Al 2013 anuncia que deixa la seca marca per motius desconeguts, alegan que la firma ja te una identidad pròpia i un legat que li permeteix creixent sense ella. [5]

Es pot dir que Ann concep el seu treball com una forma de vida, amb la llibertat i la independència com a base. A les seves col·leccions es pot veure una valoració dels colors, diu que uneix ètica i estètica. Totes els seus treballs son caracteritzades per unes formes senzilles i la utilització de colors bàsics, blanc i negre. Per aquesta dissenyadora la moda es més que la funció de cobrir el cos. Sempre busca en primer lloc la creació de peces belles, sempre respectant a la persona que la porta i a de més de transmetre sentiments, o comunicar les seves fonts d’inspiració com la poesia, la música i la fotografia.

Ann estudia la figura i treballa a partir d’aquesta, per exemple provant els seus prototips a varies models. El seu estil es una barreja d’elements punk, rock, japonès i gòtic.

Algunes característiques de aquesta dissenyadora es com les peces creades per ella reflecteixen un disseny intel·ligent e independent, que barreja el minimalisme amb detalls de certa complexitat de vegades, treballant les asimetries i amb un joc monocromàtic. Sense oblidar que a l’any 2000 va introduir a la seva col·lecció tonalitats vives.

Va crear les primeres mitges de cuir que s’adapten com mitges de seda. A les seves col·leccions predominen les teles exòtiques i els talls nets.

Molta de la inspiració prové del estil andrògin de la cantant Patti Smith, pres com natural i sense la intenció de assolir un resultat ambigu .

Referencies

modifica