Usuari:Galazan/proves


«Alcalde» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Alcalde (desambiguació)».
Aquest article tracta sobre el càrrec municipal. Vegeu-ne altres significats a «Galazan/proves (desambiguació)».
Infotaula de càrrec políticGalazan/proves

El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat de l'ajuntament d'un municipi: presideix el plenari d'electes i dirigeix l'administració local municipal. En el nostre entorn es tracta d'un càrrec electe escollit democràticament en eleccions municipals.

Amb diferents denominacions, la major part de països del món disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.

FuncionsModifica

El batlle o batllessa presideix l'ajuntament executant les funcions següents:

  1. Dirigir la comissió o junta de govern composta pels regidors i regidores amb funcions executives
  1. Convocar i presidir els diversos òrgans municipals: el plenari, la junta de govern o qualsevol altra comissió municipal. En totes elles sol tenir-hi un vot de qualitat que decideix els empats.
  1. Dirigir la gestió econòmica de l'ajuntament executant el pressupost municipal, concertar operacions de crèdit, ordenar pagaments...
  1. Signar els contractes menors que no hagin de passar pel plenari.
  1. Inspeccionar els serveis municipals.
  1. Publicar i executar els acords municipals presos al plenari o la junta de govern.
  1. Publicar i executar els bans municipals.
  1. Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat, o a l'incompliment de les decisions preses municipals preses dins les seves competències.
  1. Concedir les llicències municipals, sempre que la legislació específica no ho encomani a la junta de govern o al plenari
  1. Dirigir a nivell superior la policia municipal, si n'hi ha.
  1. Representar l'ajuntament i el municipi als actes públics.
  1. En cas de catàstrofe, emprendre les mesures immediates necessàries, sense necessitat de passar pel plenari però havent de retre comptes a la sessió següent.

EleccióModifica

A l'estat espanyol es voten llistes electorals, generalment de partits polítics, i les més votades aconsegueixen més regidors a l'ajuntament. En el plenari de tots els regidors, són aquests que, al seu torn, voten quin d'ells serà el batlle (alcalde en castellà). Si no hi ha cap majoria absoluta clara, automàticament queda nomenat batlle el primer regidor de la llista més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament. El mandat municipal dura pels 4 anys següents, quan es convocaran noves eleccions municipals a tot l'estat.

A l'estat francès es voten igualment llistes electorals a nom dels partits polítics. En aquest cas, les més votades aconsegueixen consellers municipals a la comuna. El plenari també escull qui serà batlle (maire en francès). En aquest cas, però, els mandats són de 6 anys.

A Andorra.

Terminologia diversaModifica

Degut a la diversitat d'administracions estatals presents a les terres de parla catalana, però també a la pluralitat de tradicions locals que daten de l'edat mitjana i l'edat moderna, avui en dia el cap d'un municipi pot anomenar-se de maneres diferents segons el lloc i la regió.

  • Alcalde (fem. alcaldessa): terme generalment utilitzat a Catalunya i al País Valencià, originalment per influència espanyola però avui dia és normatiu i habitual.[1][2][3]

AndorraModifica

Cal evitar la confusió fàcil: a Andorra el terme batlle no és sinònim d'alcalde. L'evolució pròpia del terme a les valls andorranes ha dut que avui en dia "batlle" faci referència al jutge (o jutgessa [a]) de primera instància en tots els àmbits jurisdiccionals, exceptuant els delictes majors. És nomenat pel Consell Superior de la Justícia. Històricament, el terme Batlle apareix citat el 1278 al Pareatge nomenats pels Coprínceps per impartir justícia a Andorra.[11]

Evolució de la terminologiaModifica

Alcalde és un vocable espanyol i s'adopta amb la Nova Planta de Felip d'Anjou el 1716. En el català tradicional, si més no, del Principat, de la Catalunya del Nord i de les Illes Balears s'usa batlle. Actualment domina alcalde al Principat i País Valencià, batle a les Balears i mere (del francès maire, vingut del llatí Maior, ço és (cònsol) major) al costat de batlle al Rosselló.

A Lleida encara avui es parla de paers (consellers municipals) i del paer en cap (batlle). A Andorra es conserva El Comú. El batlle a Andorra és el jutge.

Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran). Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges responien davant del rei i de l'Audiència (abans "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle. Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".

Abans del Tractat de Nova Planta, la direcció i representació de la vila era col·legiada en dues o més persones: consellers (6 a Barcelona), cònsols, paers...

Al Principat Catalunya hi havia "consellers" a Barcelona, "paers" a Lleida, a Tàrrega o a Cervera, "cònsols" i cònsol en cap a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i jurat en cap al Regne de València, a Girona o a Perpinyà, a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries", ... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà).

Originalment, les universitats (és a dir, els primitius municipis catalans) tenien un consell d'homes que feien la pau ("paers") al capdavant els quals hi havia un "paer en cap". Més endavant, a molts d'indrets les paeries van esdevenir consells municipals, amb consellers i un conseller en cap.

HistòriaModifica

Articles principals: Batlle (antic règim) i Ajuntament

La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.

Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.

Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle és un jutge de primera instància.

NotesModifica

  1. Ja que no s'utilitza la flexió de gènere.[10]

ReferènciesModifica

  1. «batllessa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «alcalde». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «alcalde». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «batle». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «batle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. «batle» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  7. «Batlle / Baile de Vielha (Vall d'Aran)» (en català / aranès). [Consulta: 1r desembre 2018].
  8. «cònsol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  9. «paer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  10. «batlle». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  11. Valls Oliva, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 522. ISBN 9789992016299. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galazan/proves

Categoria:Càrrecs polítics