Usuari:Geojuste/proves

Paisatge de la pedra secaText gran

Introducció

La pedra seca és el nom que pren un tipus d'arquitectura tradicional popular on la pedra s'utilitza en sec, és a dir, sense cap mena de morter, argamassa o material d'unió entre les diferents peces. En aquest tipus d'arquitectura les peces es van encaixant pel seu propi pes, presentant tipologies constructives molt diverses. La construcció en pedra seca és un mètode senzill i relativament ràpid, basat en materials locals, sovint pedres de rebuig dels propis camps de conreu, i es realitza fonamentalment a mà. Això ha permès un aprofitament racional dels recursos de cada territori i la seva integració en el paisatge. La pedra seca és un dels principals elements estructuradors dels paisatges rurals de Catalunya, de la conca mediterrània, així com també de molts racons del planeta, i constitueix un testimoni d'una activitat humana ancestral que ha modelat -i modela- un tipus determinat de paisatge: el paisatge de la pedra seca. Als paisatges de la pedra seca en conjunt i a l'arquitectura de la pedra seca en particular se li atribueixen arreu valors estètics, històrics, simbòlics i ecològics que van més enllà de la seva funció pràctica original. El patrimoni de la pedra seca ha anat disminuint en les darreres dècades amb el progressiu abandó de l'activitat agrícola i ramadera i amb la modernització del sector, que considera que els tradicionals bancals ja no són aptes per a una producció mecanitzada.

Context

En els darrers anys s'ha viscut a nivell global una tendència a valorar més positivament tots aquells aspectes relacionats amb el paisatge, tant des de l'òptica més naturalista i ecològica com des de conceptes més culturals, històrics, simbòlics i, fins i tot, identitaris. En aquest context, s'ha d'emmarcar una voluntat de destacar el fet diferencial, local o que pertany a una reduïda part del territori i que una societat en concret sent com a propi i diferent, davant la tendència homogeneïtzant mundial. En consonància a aquest sentiment no és d'estranyar l'aprovació del Conveni europeu del paisatge per part del Consell d'Europa per a la protecció, gestió i ordenació dels paisatges europeus aprovat el 20 d'octubre de 2000 a Florència i que va entrar en vigor l'1 de març de 2004 i la posterior aplicació a Catalunya mitjançant la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge , Llei 8/2005, de 8 de juny, aprovada al Parlament de Catalunya el 2 de juny de 2005 i el Decret de desenvolupament de la llei del paisatge, 343/2006 aprovat pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre de 2006.