Usuari:Ibj ibj/Tiara

La tiara és la triple corona que era utilitzada pel papa.

La tiara és la triple corona utilitzada pels papes des de l'Edat Mitjana fins a la segona meitat del segle XX com a símbol de sobirania.

Funció extralitúrgica, utilitzada durant la cerimònia de coronació.

Descripció

La tiara és un ornament litúrgic amb forma de rusc circular amb una creu a la part superior. Al llarg d'aquest rusc s'hi col·locaven tres corones de diferent mida. A la part posterior pengen dues ínfules, dues bandes de tela on era habitual brodar-hi l'escut d'armes del papa.

És un casc de forma cònica més o menys inflada, envoltada per una sèrie de tres corones i coronat per un petit globus i una creu amb infules.

Història

Hi ha diferents teories pel que fa el simbolisme de les tres corones. Una interpretació les relaciona amb l'autoritat del papa com a pastor universal (corona superior), jutge eclesiàstic universal (corona del mig) i governant temporal (corona inferior). Una altra versió les associa amb Jesucrist i la seva triple consideració de sacerdot, profeta i rei. També són associades amb la triple consideració del papa com a mestre, legislador i jutge. Una altra interpretació fa referència a l'Església com a militant a la terra, sofrent després de la mort i triomfant en l'eternitat.

Altres significats vinculen les tres corones amb el significat de pare de princeps i reis, governador del món i vicari de crist. Aquesta versió és la més coherent amb les paraules que es pronunciaven quan s'imposava la tiara al papa a l'inici del seu pontificat:

“Accipe tiaram tribus coronis ornatam, et scias te esse patrem principum et regum, rectorem orbis in terra vicarium Salvatoris nostri Iesu Christi, cui est honor et gloria in saecula saeculorum”, traduit com a

Rep la tiara ornada de tres corones, perquè sapiguis que ets el pare dels prínceps i dels reis, rector de l'Orbe, i vicari a la terra del Nostre Salvador Jescrist, de qui és la glòria pels segles dels segles.

El papa Pau VI va abandonar l'ús de la tiara papal al finalitzar la segona sessió del Concili Vaticà II. De forma simbòlica la va col·locar a l'altar de la Basílica de Sant Pere al Vaticà i va anunciar que seria subhastada i amb els diners obtinguts es destinarien a la caritat. La tiara de Pau VI va ser adquirida per catòlics estatunidencs i és conservada al Santuari Nacional de la Immaculada Concepció a Washington DC. Va ser comparada pel cardenal Francis Joseph Spellman, arquebisbe de Nova York, i els ingressos es van destinar a les missions africanes.

Malgrat la decisió de Pau VI, aquest va preveure a la Constitució Apostòlica Romano Pontici Eligiendo (1975) que els seus successors fossin coronats després de la seva elecció. Tanmateix, quan Joan Pau I va ser elegit papa va substituir la coronació papal per una missa d'inauguració del pontificat. Després de la seva sobtada mort, Joan Pau II va decidir també no ser coronat. Aquestes decisions es van convertir en norma l'any 1996, arran de la publicació de la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis on Joan Pau II va substituir la coronació per una cerimònia d'inauguració de pontificat.

Amb l'elecció de Benet XVI, el motiu de la tiara va desaparèixer de l'heràldica papal i des de llavors a l'escut d'armes del papa hi figura una mitra en el seu lloc. No obstant, la mitra que hi apareix té una triple divisió que recorda a les tres corones de la tiara.

Des de la seva entrada en desús, els papes Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han rebut una tiara com a regal. La tiara de Benet XVI va ser reglada per un grup de fidels alemanys l'any 2011. El papa Francesc la va rebre el 2016 com a regal del president de Macedònia, _________, fet a ma per unes religioses ortodoxes utilitzant perles del llac Ohred.

Ús

Avui en desús, el papa era coronat amb la tiara el dia de la seva coronació, acte celebrat després de la seva elecció com a summe pontífex i que marcava l'inici del seu pontificat.

A més del dia de la seva coronació, els papes utilitzaven aquest ornament a les processons solemnes, durant les proclamacions de dogmes i també a les benediccions Urbi et Orbi.

Durant la missa, els papes utilitzaven la mitra, com la resta de bisbes, però la tiara era col·locada damunt l'altar durant la celebració.

La darrera coronació papal va ser el 1963 amb l'accès de Pau VI a la càtedra de Sant Pere.

Tot i que avui en dia no és un ornament que formi part de la liturgia papal, el seu símbol roman en l'heràldica de la Santa Seu i en la bandera de la Ciutat del Vaticà.

Orígen

Probablement l'origen d'aquest ornament estigui vinculat amb el símbol de distinció que utilitzaven els sacerdots de la deïtat Mitra, deïtat d'orígen persa que va es va incroporar al panteó de deus de l'Antiga Roma.

Entre les segles IX i X, la tiara o mitra cònica era utilitzada a Occident per part dels bisbes. Sembla ser que a Roma, on els papes van assumir el poder de gran part del centre d'Italia des del segle VIII i cap al 800 havien adquirit el poder de l'investidura imperial, van incorporar una corona a la tiara com a símbol de sobirans sobre el seu propi estat. A mesura que el poder papal anava augmentant, la corona era ornamentada amb pedres precioses per tal d'assimilar-se més a una corona principesca.

La segona corona es va afegir entre 1298 i 1301, per part del papa Bonifaci VIII. Coincidint amb la seva política de supremacia papal confrontada amb el rei de França, Felip el Bell, es va incorporar una segona corona per representar la doble condició de poder espiritual i poder temporal per demostrar que la seva autoritat espiritual era superior que qualsevol autoritat civil.

Les ínfules que pengen a la part posterior van aparèixer aproximadament ver el 1314, durant el pontificat de Climent V, coinicidint amb els primers anys del trasllat de la seu papal a Avinyó. La seva aprició va contribuir a assimiliar la tiara papal a les mitres episcopals.

Va ser amb Benet XII qui al 1342 va tenir per primera vegada una tiara amb les tres corones. Després d'haver intentat durant set anys el retorn de la seu papal a Roma, el summe pontífex va decidir enfortir l'autoritat papal d'aquesta forma simbòlica, reafirmant amb la tercera corona la possessió de la ciutat d'Avinyó i la sobirania sobre l'Església universal.

Malgrat que el segle XV el papa Innocenci VIII va arribar a empenyorar la seva tiara, el triregnum, com també és coneguda, es va convertir en símbol del papat. Al segle XVI l'ús de la tiara va ser estar al centre de les crítiques relacionades amb la reforma protestant.

Amb el temps l'ús de la tiara va estar connectat amb la cerimònia de coronació papal que tenia lloc a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, una vegada realitzat el conclave, escollit el papa i abans de la seva entronització a la Basílica de Sant Joan del Laterà. El punt culminant de la cerimònia estava marcat per la imposició de la tiara al cap del nou papa mentre es recitava la fòrmula sic tranist gloria mundi (així passa la glòria del món). L'ús va romandre inalternat inclús després del final del poder temporal dels papes, el 1871.

La darrera cerimònia de coronació es va dur a terme el 1963 quan fou elegit Pau VI que va ser coronat a la plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà. La tiara utilitzada per l'ocasió era nova i donada al nou pontífex per part de la ciutat de Milà, on havia estat arquebisbe. La tiara diferia de totes les anteriors: no estava ornamentada amb gemmes ni pedres precioses, amb forma bastant cònica i molt més pesant que els models usats anteriorment. Pau VI també la va utilitzar el mateix any en motiu de la presa de possessió de l'Arxibasílica de Sant Joan del Laterà, catedral de Roma, i l'any següent en motiu de la benedicció Urbi et Orbi el 30 de març, diumenge de Pasqua. També l'any 1964, el 13 de novembre, en motiu de la reobertura del Concili Vaticà II, Pau VI va baixar del tron papal de la Basílica de Sant Pere i amb un gest inesperat i simbòlic va col·locar la tiara damunt de l'altar de la basílica com a signe d'humilitat i de renunciar a qualsevol poder de naturalesa política-humana. A més, es tractava d'una senyal de canvi des de la perspectiva de renovació impulasada pel Concili. Un altre símbol va ser la venda de la tiara, venuda el mateix any, i els seus diners donats als més necessitats. El cardenal Spellman va comprar-la i avui en dia és exhibida a la Basílica de la Immaculada Concepció de Washington.

La decisió d'abonar l'ús d'aquest símbol ostentós va rebre una forta oposició per part dels catòlics tradicionalistes. Corrents tradicionalistes avui en dia continuen fent acompanya per la seva restauració. Alguns es van atrevir a qualificar a Pau VI com un antipapa, argumentant que cap veritable papa renunciaria a la tiara. Un dels pretendents a la càtedra de Sant Pere després de la mort de Pau VI, el proclamat papa Gregori XVII pels seus seguidors del moviment del Palmar de Troya, van ser coronat amb una tiara papal. Una altra autoproclamació papal, dins el moviment Veritable Església Catòlica, un autodenominat papa Pius XIII utilitzava la tiara als seus braços.

Malgrat això, l'ús de la tiara no va ser abolit ofiicalment pel papa. A la Constitució Apostòlica Romano Pontifici Eligendo per Pau VI el 1975 preveia la cerimònia de coronació un cop elegit un nou papa.