Usuari:JBel94/proves/Jaciment arqueològic de la Dou

Jaciement arqueològic de la Dou

Localització
Comarca	Garrotxa
Municipi	La Vall d'en Bas
Història
Cronologia	Neolític antic i Bronze Final
Excavacions	2005 - 2015

El jaciment arqueològic de la Dou es troba ubicat al sud del nucli de Sant Esteve d'en Bas (Vall d’en Bas, la Garrotxa) en els terrenys de la finca agroramadera de La Dou. Va ser localitzat a l’estiu del 2005 gracies a una intervenció d’urgència, i excavat durant els 10 anys següents en diverses campanyes d'excavació successives. Aquestes excavacions han permès trobar dos zones d’ocupació, dins del mateix jaciment, pertinents al Neolític antic i al Bronze Final, una al costat de l’altre, fet poc comú ja que per regla general es localitza una fase a sobre de l’altre.

El coneixement sobre aquesta part de la història de la vall d’en Bas ha estat possible gràcies a les autoritzacions i la gran disponibilitat de Joan Dou i la seva família, propietaris dels terrenys on es troba el jaciment.

Context geogràfic i historiografia del jaciment

El jaciment, situat al sud del nucli de Sant Esteve d'en Bas, en els terrenys de la finca de La Dou, va ser localitzat l’estiu del 2005, durant les obres per a la construcció de la carretera de Sant Esteve d’En Bas, i a l’octubre del 2005 va tenir lloc una primera intervenció, de caràcter preventiu, a càrrec del Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona. En base als resultats obtinguts amb la intervenció d'urgència i vista la importància històrica del jaciment durant el Neolític antic, el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, van considerar interessant la continuació de treballs arqueològics en aquest jaciment dins del marc de dos projectes de recerca successius.

Gràcies a aquests projecetes de recerca, desde la primera excavació d'urgència del 2005, s'han realitzat en total 10 campanyes d'intervenció arqueológica successives (2006 - 2015), una prospecció aèria (2007) i una prospecció geofísica (2009 - 2013)

Estratigrafia

El jaciment es troba dividit en dos zones d'ocupació una al costat de l'altre

Neolític antic

Les datacions absolutes obtingudes evidencien que el poblat va estar habitat ara fa aproximadament a l’entorn de 4.350 anys abans de la nostra era, es a dir, una mica més tard que l’assentament de Codella. La necessitat de disposar de sòls fèrtils aptes per a l’agricultura i d’aigua a la vora, va ser probablement un dels aspectes que es va tenir en compte a l’hora d’escollir el pla de La Dou com a lloc per emplaçar l’assentament.

Degut a l’elevada extensió del jaciment i a la impossibilitat d’excavar-lo en la seva totalitat es va considerar oportú fer servir la fotografia aèria. En base a aquests indicis ha estat possible evidenciar al camp de La Dou la presència d’una macroestructura o estructura arqueològica de dimensions significativament elevades al subsòl que podria tractar-se d’un fossar o element que limitava el poblat durant el Neolític.

A la part interna d’aquesta estructura s’han excavat fins al moment un total de tres àrees d’habitació diferents, separades entre elles a una distància mitjana d’uns 40 metres. Dins d'una d'a'aquestes arees d'habitació es van excavar un total de cinc fogars de planta circular i, aproximadament, d'un metre de diàmetre, localitzats relativament a prop uns dels altres. Dins aquests fogars, es van trobar sediments que presentaven mostres dels residus de combustió corresponents a les darreres utilitzacions d’aquests fogars, just abans del seu abandonament: cendres, abundants fragments de carbó i branques carbonitzades i còdols i fragments de pedra de mides petites, compreses entre 5 i 25 centímetres. L’estudi de les restes de carbó recuperades ha permès arribar a conèixer quin tipus de combustible es va utilitzar durant la darrera crema efectuada al fogar: destaca llenya d’espècies del grup de las rosàceae i de las maloideae: la pomera, el perer, l'arç blanc, el boix o el server. Es tracta d’espècies arbòries i arbustives localitzades segurament a poca distància de l’assentament.

Respecte a les troballes de cerámica, destaquen les restes de quasi 2.000 cerámiques recuperades en el jaciment de mides mitjanes i petites utilitzats de cara al manteniment i consum quotidià, fabricades a partir d'argiles locals a les que s’hi afegie petits fragments de basalt o de quars com a desgreixant.

La producció d’instruments lítics es basa a La Dou també sobretot en la utilització de matèries primeres d’origen local, fàcilment adquiribles a les immediacions de l’assentament. La roca més representada és el quars, seguida a una distancia significativa per les roques silícies. S’han recuperat sobretot restes de talla i esclats resultat del devastat dels còdols i blocs de pedra al mateix assentament.

Entre les restes d’ossos recuperades en aquesta primera àrea d’habitació dominen les corresponents a porcs i bous domèstics, espècies amb una importància numèrica superior a les d’ovella i cabra. La majoria de les restes presenten un intens grau de fracturació i algunes estan alterades per l’acció del foc, característiques que permeten pensar que són deixalles de consum.