Usuari:JFO~cawiki/proves

Un diccionari terminològic és un recull de mots relatius al llenguatge d'especialitat d'una llengua i, per tant, no aplega els mots generals de la llengua.

Característiques del diccionari terminològic

modifica

A diferència d'un diccionari lexicogràfic, el diccionari terminològic segueix criteris de variació lingüística. Aquest tipus de diccionari recull la terminologia específica d’un sol àmbit de coneixement i, en general d’una època concreta, per tant solen ser sincrònics. Els diccionaris terminològics no recullen totes les paraules i unitats lèxiques de la llengua, sinó que ho fa només amb les unitats terminològiques que siguin pertinents i necessàries en el camp de coneixement de què s'ocupa. La unitat terminològica fa referència a la unitat lèxica d'un àmbit d'especialitat.

Aquest tipus de diccionaris tenen una voluntat d’estandardització i són prescriptius en tant que proposen una determinada denominació com a forma més adequada per a una llengua. El diccionari terminològic es configura en una llengua principal per a l’ordenació, les definicions, les notes, però acostuma a ser plurilingüe en les denominacions, de manera que adjunta les traduccions de les unitats terminològiques en altres llengües.

Estructura del diccionari terminològic

modifica

L'estructura més comuna del diccionari terminològic és: introducció, arbre de camp, taula d'abreviacions, cos del diccionari, índexs i bibliografia, per bé que alguns diccionaris varien aquesta distribució incloent altres apartats.

Les principals funcions de la introducció són presentar l'àmbit temàtic del diccionari, informar l'usuari del contingut i explicar la metodologia i els corpus utilitzats.

L'arbre de camp és una representació esquemàtica de les diferents àrees que s'han tingut en compte a l'hora de confeccionar el diccionari. Les àrees temàtiques de l'arbre de camp s'utilitzen per classificar les entrades del diccionari i fer-ne una classificació sistemàtica.


Arbre de camp del Diccionari terminològic de cartografia:

Conceptes generals

Geodèsia

Topografia i fotogrametria

Astronomia, orientació i navegació

Geometria, mètrica i topologia

Teoria de la comunicació i de la informació

Dibuix tècnic i disseny

Toponímia, lingüística i lèxic

Teledetecció

Estadística i matemàtica

Geografia física i humana

Urbanisme, cadastre i ordenació del territori

Mapes generals

Mapes temàtics

Atles

Gràfics i diagrames

Arts gràfiques, tipografia, retolació

Òptica, percepció i teoria del color

Informàtica


La taula d'abreviacions és la relació de les abreviacions i codis utilitzats repetidament en el diccionari.

El cos del diccionari és la part principal del diccionari i és el recull ordenat dels articles. L'article lexicogràfic és el conjunt d’una entrada i la seva informació, però en el diccionari terminològic conté només una accepció. Si hi ha més d’una accepció per a una mateixa unitat terminològica, es fa en entrades diferents. L’article pot incloure la definició, que ha de ser tècnica i breu, la categoria lèxica, informació fonètica, l’àrea temàtica i altres informacions i notes. Alguns diccionaris inclouen una ordenació sistemàtica mitjançant un arbre de camp que classifica els termes en les diverses branques de coneixement de la matèria que tracten. En el diccionari terminològic l’article, també pot anomenar-se fitxa.

Exemples de fitxes del Diccionari terminològic de cartografia:

1014 isòfena f

es isofena

fr isophène

it isofena

en isophene


Mapes temàtics. Isopleta que representa els fenòmens fenològics, iguals o semblants, que s'esdevenen en un mateix moment.

1217 mapa fantàstic m

es mapa fantástico

fr carte imaginaire

it carta fantastica

en fantasy map

de Phantasiekarte


Conceptes generals. Mapa que representa territoris, objectes o fenòmens inexistents o que no es troben localitzats en la forma i les característiques en les quals s'expressen. Nota: són exemples de mapes fantàstics el mapa de la Terra Mitjana de l'obra El senyor dels Anells, de J. R.R. Tolkien, o el mapa de L'illa del tresor, de R. L. Stevenson.

Els índexs ordenen la informació continguda en el cos del diccionari. Poden ser índex alfabètics en la llengua principal del diccionari o en les altres llengües que s'hagin inclòs en els articles, índex d'il·lustracions o temàtics.

La bibliografia és la relació ordenada de les obres que s'han consultat per a l'elaboració del diccionari.

Tipus de diccionaris terminològics

modifica

Les entrades dels diccionaris terminològics solen estar ordenats alfabèticament i afegir una ordenació sistemàtica amb l'arbre de camp, tot i que també poden estar ordenats ideològicament seguint les característiques del diccionari ideològic. Si el diccionari inclou una definició escrita, es tracta d'un diccionari textual. Però també hi ha diccionaris que fan el recull d'unitats terminològiques a partir d'imatges, fotografies, esquemes o dibuixos, es tracta dels diccionaris visuals.

Es pot trobar un gran nombre de diccionaris terminològics: Diccionari de veterinària i ramaderia, Diccionari de botànica, Diccionari d'esports de muntanya, Diccionari de la neu, Diccionari policial, Diccionari de telecomunicacions, Diccionari visual de la construcció, entre molts d'altres publicats en paper.

El TERMCAT; Centre de Terminologia posa a disposició dels usuaris diccionaris terminològics en línia i descarregables en diferents formats. Per exemple, diccionaris de la indústria i la tecnologia, ciències de la salut, ciències humanes, ciències jurídiques i econòmiques i d'esports.

Referències

modifica

Institut Cartogràfic de Catalunya; TERMCAT, Centre de Terminologia (2011). Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Eumo Editorial/Termcat, Centre de Terminologia.

Rafel i Fontanals, Joaquim (2005). Lexicografia. Barcelona: UOC.

TERMCAT, Centre de Terminologia (2011). El diccionari terminològic. Barcelona: Generalitat de Catalunya.