Viquipèdia

Usuari:JimmypageLZ/Led Zeppelin III

< Usuari:JimmypageLZ
Infotaula d'àlbumJimmypageLZ/Led Zeppelin III

Plantilla:Àlbum Infobox

Led Zeppelin III is the third album by the English rock band Led Zeppelin. It was recorded between January and July 1970 and released on 5 October 1970 by Atlantic Records. Composed largely at a remote cottage in Wales known as Bron-Yr-Aur, this work represented a maturing of the band's music towards a greater emphasis on folk and acoustic sounds. This surprised many fans and critics, and upon its release the album received rather indifferent reviews.

Led Zeppelin Iii és el tercer àlbum prop de la banda de roca anglesa Portada Zèppelin. S'enregistrava entre gener i juliol de 1970 i es llançava 5 d'octubre de 1970 per Registres Atlàntics. Compost en gran part en una casa de camp remota a País de Gal·les coneguda com Bron-yr-aur, aquest treball representava un madurar de la música de la banda cap a un èmfasi més gran en sons folklòrics i acústics. Això sorprenia molts admiradors i crítics, i a la seva emissió l'àlbum rebia revisions bastant indiferents.

Although it is not one of the highest sellers in Zeppelin's catalogue, Led Zeppelin III is now generally praised, and acknowledged as representing an important milestone in the band's history. Although acoustic songs are featured on Led Zeppelin III's predecessors, it is this album which is widely acknowledged for showing that Led Zeppelin was more than just a conventional rock band and that they could branch out in other areas musically.

Encara que no és un dels venedors més alts al catàleg de Zèppelin Led Zeppelin Iii és ara generalment lloat, i reconegut com representar una fita important en la història de la banda. Encara que les cançons acústiques es presenten en els predecessors de Led Zeppelin Iii, és aquest àlbum que s'admet àmpliament per aparèixer que Portava Zèppelin era més que només una banda de roca convencional i allò podrien passar a unes altres àrees musicalment.

Recording sessions

modifica

sessions d'Enregistrament

modifica
 
Bron-Yr-Aur cottage

thumb|deixat|Casa de camp Bron-Yr-Aur

Many of the songs featured on the album were conceived in mid-1970 at Bron-Yr-Aur, an 18th century cottage in Gwynedd, Wales, on a hilltop overlooking the Dyfi Valley, three miles north of the market town Machynlleth. There, Jimmy Page and Robert Plant spent some time after an exhausting concert tour of North America to play and compose new music. This remote setting had no running water or electric power, which encouraged a slight change of musical direction for the band towards an emphasis on acoustic arrangements.[1][2] As Page later explained:

Moltes de les cançons presentades a l'àlbum es concebien en mid-1970 a Bron-Yr-Aur, una 18a casa de camp de segle a Gwynedd, País de Gal·les, en un cim que passava per alt la Vall de Dyfi, tres milles cap al nord del Machynlleth de ciutat mercat. Allà, Jimmy Page i Robert Plant passaven una mica de temps després d'una Gira De Concert que esgotava D'AMÈRICA DEL NORD de tocar i compondre música nova. Aquesta escena remota no tenia cap aigua corrent o electricitat, que fomentava un canvi lleuger de direcció musical per la banda cap a un èmfasi en arranjaments acústics.[1][2] Com Pàgina més tard explicada:

After the intense touring that had been taking place through the first two albums, working almost 24 hours a day, basically, we managed to stop and have a proper break, a couple of months as opposed to a couple of weeks. We decided to go off and rent a cottage to provide a contrast to motel rooms. Obviously, it had quite an effect on the material that was written... It was the tranquility of the place that set the tone of the album. Obviously, we weren't crashing away at 100 watt Marshall stacks. Having played acoustic and being interested in classical guitar, anyway, being in a cottage without electricity, it was acoustic guitar time... After all the heavy, intense vibe of touring which is reflected in the raw energy of the second album, it was just a totally different feeling.[3]

After el visitar intens que havia estat tenint lloc a través dels primers dos àlbums, treballant gairebé 24 hores al dia, bàsicament, aconseguíem aturar i tenir una ruptura apropiada, un parell de mesos per oposició a un parell de setmanes. Decidíem anar-nos-en i lloguem una casa de camp per proporcionar un contrast amb espais de motels. Òbviament, tenia bastant un efecte sobre el material que s'escrivia... Era la tranquil·litat del lloc que posava el to de l'àlbum. Òbviament, no ens estàvem estavellant fora en piles de Marshall de 100 vats. Havent jugat acústic i estant interessat en guitarra clàssica, de tota manera, sent en una casa de camp sense electricitat, era temps de guitarres acústic... Després de tot el vibe pesat, intens de viatjar que es reflecteix en l'energia crua del segon àlbum, era només una sensació totalment diferent.[3]

Plant has expressed similar recollections:

La planta ha espremut recol·leccions similars:

[Bron-Yr-Aur] was a fantastic place in the middle of nowhere with no facilities at all-and it was a fantastic test of what we could do in that environment. Because by that time we'd become obsessed with change, and the great thing was that we were also able to create a pastoral side of Led Zep. Jimmy was listening to Davey Graham and Bert Jansch and was experimenting with different tunings, and I loved John Fahey. So it was a very natural place for us to go to.[4]

[Bron-Yr-Aur] era un lloc fantàstic al mig d'enlloc sense instal·lacions gens i era una prova fantàstica de què podríem fer en aquell ambient. Perquè abans d'aquell temps ens tornaríem obsessionats amb canvi, i la gran cosa era allò podíem crear també un costat pastoral de Led Zep. Jimmy estava escoltant Davey Graham i Bert Jansch i estava experimentant amb sintonies diferents, i estimava John Fahey. Així era un lloc molt natural per a nosaltres per anar-se'n.[4]

After preparing the material that would emerge on the album, Page and Plant were joined by the other members of the band (John Bonham and John Paul Jones) at Headley Grange, a run-down mansion in East Hampshire, to rehearse the songs. With its relaxed atmosphere and rural surroundings, Headley Grange appealed to the band as the favoured alternative to the discipline of a conventional studio.[1]

Després de preparar el material que emergiria a l'àlbum, es feien de Pàgina i Planta els altres membres de la banda (john Bonham i John Paul Jones) a Headley Grange, una mansió cursa avall a East Hampshire, per assajar les cançons. Amb els seus voltants d'atmosfera i rurals relaxats, Headley Grange atreia la banda com l'alternativa afavorida a la disciplina d'un estudi convencional.[1].

The album was then recorded in a series of sessions in May and June 1970 at both Headley Grange and at Olympic Studios, London. Some additional work was put in at Island Records' new Basing Street Studios in Notting Hill, London, in July, then mixed at Ardent Studios, Memphis in August 1970 during Led Zeppelin's sixth American concert tour.[1] The album was produced by Page and engineered by Andy Johns and Terry Manning.

L'àlbum s'enregistrava llavors en una sèrie de sessions en maig i juny de 1970 als dos Granja Headley i en Estudis Olímpics, Londres. Una mica de treball addicional s'invertia en els Estudis De Carrer Que Basaven nous dels Registres D'illa en Turó De Notting, Londres, el juliol, llavors barrejat en Estudis Ardents, Memphis l'agost de 1970 durant Portat la Sisena gira de concert americana de Zèppelin.[1] L'àlbum era produït per Pàgina i construïen Andy Johns i TERRY MANNING.

Composition

modifica

Composició

modifica

As noted above, Led Zeppelin III marked a change in focus for the band from late 1960s hard rock to a more folk rock or electric folk and acoustic inspired sound.[1] These styles had been present to a lesser degree in the band's first two releases, but here it was the main emphasis, and one that would remain prominent in some of the group's later albums. This development endeared the band to many progressive rock fans who would never have listened to Led Zeppelin's established blues and rock repertoire. With Led Zeppelin III the group's songwriting dynamic also changed, from Page's domination of the first two albums towards a more democratic affair in which all four group members contributed their own compositions and ideas—patterns that would continue in future sessions.[1]

Com anotat a dalt Led Zeppelin Iii puntuat un canvi en centrar per a la banda des d'últim 1960 durament roca a una roca més folklòrica o so inspirat folklòric i acústic ELÈCTRIC.[1] Aquests estils havien estat presents a un menor grau en les primeres dues emissions de la banda, però aquí era l'èmfasi principal, i un que romandrien prominents en alguns dels àlbums posteriors del grup. Aquest desenvolupament es feia encapritxar amb la banda molts admiradors de ROCA PROGRESSIUS que mai no haurien escoltat el blues establert de Zèppelin Portat i repertori de roca. Amb Led Zeppelin Iii el songwriting del grup dinàmic també canviat, de la dominació de Pàgina dels primers dos àlbums cap a un afer més democràtic en el qual els quatre membres de grup col·laboraven amb les seves pròpies composicions i patrons d'idees que continuarien en el futur sessions.[1]

The album contains two songs which became key components of the band's live concert performances for many years: "Immigrant Song" and "Since I've Been Loving You". The first of these, written by Page and Plant, is about the Viking invasions of England and was inspired by the band's recent live performance in Iceland. "Since I've Been Loving You" is a classic, original blues in the key of C minor featuring heartfelt interplay by all four group members. It would become a live performance staple for the band, replacing "I Can't Quit You Baby" from the first album as the band's slow blues showcase.

L'àlbum conté dues cançons que es convertien en components clau de les actuacions de concert en viu de la banda durant molts anys: "Cançó D'immigrant" i "des De jo Haver-lo Estat Estimant". El primer d'aquests, escrit per Pàgina i Planta, és sobre les invasions de Víking d'Anglaterra i estava inspirat per l'actuació en viu recent de la banda a Islàndia. "Ja que l'He Estat Estimant" és un blues clàssic, original en la clau de menor C que presenta sincera interacció pels quatre membres de grup. Es convertiria en una grapa d'actuació viva per a la banda, reemplaçant " Jo no POT DEIXAR VOSTÈ CRIATURA" des del primer àlbum com la vitrina de blues lenta de la banda.

The album also featured the rock songs "Celebration Day" and "Out on the Tiles", the eastern-influenced "Friends" and the acoustic tracks "Bron-Y-Aur Stomp", "Tangerine" and "That's the Way", the last considered by Page to be a breakthrough for still-developing lyric writer Plant.[5] The song "Gallows Pole" is an updated arrangement of a traditional folk song called "The Maid Freed from the Gallows". The album concludes with "Hats Off to (Roy) Harper", a track dedicated to their influential contemporary and friend, Roy Harper, honouring Harper’s work and acknowledging the band's roots in acoustic music.

L'àlbum també presentava les cançons de roca "Celebració Dia" i "Fora En Les Rajoles", els "Amics" de manera oriental influïts i les pistes acústiques "Bron-y-aur Stomp", "Mandarina" i "allò té La Manera", l'últim considerava per Pàgina per ser una avançada per desenvolupar encara-se Planta d'escriptors lírica.[6] La cançó Que "la Criada Alliberava De La gallows POLE" és un arranjament actualitzat d'una cançó folklòrica tradicional anomenada "LA CRIADA FREED FROM THE GALLOWS". L'àlbum acaba amb "BARRETS FORA A (ROY) HARPER", una pista dedicada al seu contemporani influent i a amic, Roy Harper, que compleix el treball d'Harper i que admet la banda arrela en la música acústica.

Release and critical reaction

modifica

reacció d'Emissió i crítica

modifica
Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
Q      

[7]

Blender      

[8]

Allmusic      

[9]

Rolling Stone (mixed)[10]
Robert Christgau (B+)[11]
Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
Q      

[12]

Blender      

[13]

Allmusic      

[14]

Rolling Stone (mixed)[15]
Robert Christgau (B+)[16]

Led Zeppelin III was one of the most eagerly awaited albums of 1970, and advance orders in the US alone were close to the million mark.[1] Its release was trailered by a full page advertisement taken out in Melody Maker magazine at the end of September, which simply said "Thank you for making us the world's number one band."[1]

Led Zeppelin Iii era una de la majoria frisosament esperava àlbums de 1970, i l'avenç demana el Nosaltres de manera sola eren a la vora del un milió marca.[1] La seva emissió era trailered per un ple anunci de pàgina tret dins Fabricant De Melodia revista al final de setembre, que simplement deia "Gràcies per fer-nos el número del món un banda."[1]

Although the band's expanding musical boundaries were greeted warmly by some, detractors attacked the heavier tracks as being mindless noise. In a representative review published in Rolling Stone, critic Lester Bangs praised "That's the Way" as "beautiful and genuinely moving", while characterizing the band's heavier songs as crude and little differentiated from each other.[17] Others criticised the acoustic material for merely imitating the music of Crosby, Stills, Nash & Young.[18] Page suggested that this comparison was inaccurate, stating in an interview he gave to Cameron Crowe that:

Encara que expandint-se la banda els límits musicals eren saludats de manera calenta per alguns, els detractors atacaven les pistes més pesades com ser soroll estúpid. En un representant la revisió publicava dins Pedra Rodadora, crític Lester Bangs lloat "que és la Manera" com "bonic i genuïnament movent-se", mentre caracteritza les cançons més pesades de la banda com cru i poc diferenciat l'un de l'altre.[19] Altres criticaven el material acústic per merament imitar la música de Crosby, Alambins, Nash & Jove.[20]Pàgina a què se suggereix que aquesta comparació era inexacta, manifestant en una entrevista donava a Cameron Crowe allò:

When the third LP came out and got its reviews, Crosby, Stills and Nash had just formed. That LP had just come out and because acoustic guitars had come to the forefront all of a sudden: LED ZEPPELIN GO ACOUSTIC! I thought, Christ, where are their heads and ears? There were three acoustic songs on the first album and two on the second.[21]

When el tercer Lp es descobria i tenia les seves revisions, Crosby, Alambins i Nash acabava de formar. Aquell Lp acabava de venir fora i perquè les guitarres acústiques havien vingut al primer pla tot d'una: Portat Zèppelin Tornar-se Acústic! Pensava, Crist, on són els seus caps i les orelles? Hi havia tres cançons acústiques al primer àlbum i dos en el segon.[21]

Page has also said that the negative press given to the third album affected him so much that he did not give press interviews for 18 months after its release, and was also one of the reasons why the band's subsequent untitled album contained no written information on it at all.[3] However, in more recent years, he has commented on the negative press reaction in somewhat more diplomatic terms:

La pàgina també ha dit que la premsa negativa donada al tercer àlbum l'afectava tant que no donava entrevistes de premsa durant 18 mesos després de la seva emissió, i era també una de les raons per què el subsegüent àlbum sense títol de la banda contenia gens d'informació escrita en això gens.[3] Tanmateix, en més anys recents, ha fet comentaris sobre la reacció de premsa negativa en termes una mica més diplomàtics:

[W]ith hindsight, I can see how if somebody got Led Zeppelin III, which was so different from what we'd done before, and they only had a short time to review it on the record player in the office, then they missed the content. They were in a rush and they were looking for the new "Whole Lotta Love" and not actually listening to what was there. It was too fresh for them and they didn't get the plot. So, in retrospect, it doesn't surprise me that the diversity and breadth of what we were doing was overlooked or under-appreciated at the time.[22]

Retrospectiva de

[W]ith, puc veure com si algú es ficava Led Zeppelin Iii, que era tan diferent d'abans de què havíem fet, i només tenien un temps curt de revisar això al tocadiscos a l'oficina, llavors perdien el contingut. Eren amb pressa i estaven buscant la "totalitat" nova "LOTTA LOVE" i no de fet escoltaven el que era allà. Era massa fresc per a ells i no aconseguien la trama. Així, retrospectivament, no em sorprèn que la diversitat i amplada del que estàvem fent es passi o es sota apreciava per alt a l'època.[22]

Led Zeppelin III was a trans-Atlantic #1 hit. It spent four weeks at the top of the Billboard chart, while it entered that British chart at #1 and remained there for three weeks (returning to the top for a further week on 12 December).[1] However, following the lukewarm, if not confused and sometimes dismissive reception from critics, sales lagged after this initial peak.[5] As Plant said:

Portat Zèppelin Iii era un transatlàntic #1 colpit. Passava quatre setmanes en la part superior de la carta de Tanca Publicitària, mentre introduïa aquella carta britànica a #1 i romania allà durant tres setmanes (retornant a la part superior durant altra setmana 12 de desembre).[1] Tanmateix, seguint el tebi, si no es confon i a vegades recepció desdenyosa de crítics, vendes aïllades després d'aquest pic inicial.[6] Com Planta deia:

Led Zeppelin III was not one of the best sellers in the catalogue because the audience turned round and said 'What are we supposed to do with this?' - 'Where is our 'Whole Lotta Love Part 2'? They wanted something like Paranoid by Black Sabbath! But we wanted to go acoustic and a piece like "Gallows Pole" still had all the power of "Whole Lotta Love" because it allowed us to be dynamic.[2]

Dirigia Zeppelin Iii no era un dels best sellers al catàleg perquè l'audiència girava i deia 'què som suposat per fer amb això?' - 'On és 'la' nostra 'Part d'Amor de Lotta 2 Sencera'? Volien alguna cosa com Paranoic abans de Sàbat Negre! Però volíem tornar-nos acústics i una peça com "Gallows Pole" encara tenia tot el poder de "Lotta Love sencer" perquè ens permetia ser dinàmics.[2]

In spite of its initially indifferent reviews and lower sales than Led Zeppelin's other early albums, Led Zeppelin III's reputation has recovered considerably with the passage of time. The RIAA certified the album 2x platinum in 1990, and 6x platinum in 1999.[23]

Malgrat les seves revisions inicialment indiferents i vendes més baixes que els altres primers àlbums de Zèppelin Portat Led Zeppelin Iii 'reputació de s ha recobrat considerablement amb el passatge de temps. El Riaa certificava el platí de 2x d'àlbum el 1990, i platí de 6x el 1999.[24].

Accolades

modifica

Premis

modifica
Publication Country Accolade Year Rank
The Book of Rock Lists United States "The Top 40 Albums (1970)"[25] 1981 39
Mojo United Kingdom "The 100 Greatest Albums Ever Made"[26] 1996 99
Colin Larkin United Kingdom "The Virgin All-Time Album Top 1000 List"[27] 1998 361
Q United Kingdom "50 Best British Albums Ever"[28] 2004 9
Robert Dimery United States 1001 Albums You Must Hear Before You Die[29] 2005 *
Classic Rock United Kingdom "100 Greatest British Rock Album Ever"[30] 2006 31
Publicació País Premi Any Fila
El Llibre de Roca Llista Estats Units "Els Primers 40 Àlbums (1970)"[31]. 1981 39
Mojo Regne Unit "Els 100 Àlbums Més Grans Alguna Vegada Feien"[32]. 1996 99
Colin Larkin Regne Unit "La Verge Completament Programar Àlbum Primera Llista de 1000"[33]. 1998 361
Q Regne Unit "50 Millors Àlbums Britànics Alguna Vegada"[34]. 2004 9
Robert Dimery Estats Units 1001 Àlbums que HA DE SENTIR ABANS DE MORIR[35]. 2005 *
Roca Clàssica Regne Unit "100 Britànics Àlbum de Roca Més Grans Alguna Vegada"[36]. 2006 31

(*) designates unordered lists.

(*) designa lists.. indemanat.

Album sleeve design

modifica

disseny de mànigues d'Àlbum

modifica

Led Zeppelin III's original vinyl edition was packaged in a gatefold sleeve with an innovative cover, designed by Zacron, a multi-media artist whom Page had met in 1963 whilst Zacron was a student at Kingston College of Art.[37] He had recently resigned a lectureship at Leeds Polytechnic to found Zacron Studios, and in 1970 Page contacted him and asked him to design the third album's cover.

Led Zeppelin Iii 'edició de vinil original de s era empaquetat en una màniga de gatefold amb una coberta innovadora, dissenyada per Zacron, un artista multimitjans de comunicació que Pàgina s'havia trobat el 1963 mentre Zacron era un estudiant en Col·legi de Kingston d'Art.[38] Havia renunciat últimament una càtedra a Leeds Politècnic a Zacron Studios trobat, i el 1970 Pàgina contactada ell i li demanava que dissenyés la coberta del tercer àlbum.

The cover and interior gatefold art consisted of a surreal collection of seemingly random images on a white background, many of them connected thematically with flight or aviation (as in "Zeppelin"). Behind the front cover was a rotatable laminated card disc, or volvelles, covered with more images, including photos of the band members, which showed through holes in the cover. Moving an image into place behind one hole would usually bring one or two others into place behind other holes. This could not be replicated on a conventional cassette or CD cover, but there have been Japanese and British CDs packaged in miniature versions of the original sleeve. In France this album was released with a different album cover, simply showing a photo of the four band members.

La coberta i art de gatefold d'interior constava d'una col·lecció surreal d'imatges pel que sembla fortuïtes en un fons blanc, molts d'ells connectaven temàticament amb el vol o aviació (com en "Zèppelin"). Darrere el front la coberta era un disc de targeta laminat rotatable, o volvelles, cobert amb més imatges, incloent-hi fotos dels membres de banda, que mostrava a través de forats a la coberta. Movent-se una imatge a lloc darrere un forat en portaria normalment un o dos altres a lloc darrere uns altres forats. Això no es podria duplicar en un casset convencional o coberta de cd, però hi ha hagut cds japonesos i britànics empaquetats en versions en miniatura de la màniga original. A França aquest àlbum es llançava amb una coberta d'àlbum diferent, simplement mostrant una foto dels quatre membres de banda.

thumb|El volvelle utilitzava a la coberta del davant

The idea of including a volvelle, based on crop rotation charts, was initially Page's concept.[1] However, the result was a meeting of minds as Zacron had been working on rotating graphics from 1965. Zacron felt that by not including text on the front of the cover, the art would endure.[39]

La idea d'incloent-hi un volvelle, basat en cartes de rotació de conreus, era inicialment el concepte de Pàgina.[1] Tanmateix, el resultat era una reunió de ments com Zacron havia estat treballant a alternar gràfics de 1965. Zacron se sentia que per no incloent-hi text al front de la coberta, l'art duraria. Correu de[40].

In an article featured in the December 2007 issue of Classic Rock magazine, Zacron claimed that upon his completion of the artwork, Page telephoned him while he was in New York to express his satisfaction with the results, saying "I think it is fantastic".[41] However, in a 1998 interview Page himself gave to Guitar World magazine, he described the results as a disappointment:

En un article presentat el desembre 2007 emanen de Roca Clàssica revista, Zacron afirmava que al seu acabament de l'original, Pàgina li telefonava mentre era a Nova York per expressar la seva satisfacció amb els resultats, dient "Que penso que és fantàstic".[42] Tanmateix, en una entrevista de 1998 Crida ell mateix donava a Món De Guitarra revista, descrivia els resultats com a decepció:

I thought it looked very teeny-bopperish. But we were on top of a deadline, so of course there was no way to make any radical changes to it. There were some silly bits—little chunks of corn and nonsense like that.[43]

I pensava que mirava molt teeny-bopperish. Però érem sobre un termini, tan naturalment no hi havia cap manera de fer alguns canvis radicals a això. Hi havia alguns trossos petits de miques ximples de blat de moro i bestieses com allò.[44]

The album cover featured on the front page of The Daily Mail's Live Magazine in December 2007, which hailed Led Zeppelin III as "the greatest rock album of all time".[39]

La coberta d'àlbum apareixia a la primera pàgina de la Revista Viva del Correu Diari el desembre de 2007, que pedregava Led Zeppelin Iii com "l'àlbum de roca més gran de tot el temps". Correu de[40]

The first pressings of the album included the phrases "Do what thou wilt" and "So mote it be", inscribed on the lacquer itself by engineer Terry Manning during the final mastering process. This phrase is from the core tenet of Aleister Crowley's philosophy of Thelema: "Do what thou wilt shall be the whole of the law. Love is the law, love under will. There is no law beyond do what thou wilt." Page was a scholar of Crowley's work, once owning a private collection of Crowley manuscripts, artwork and other ephemera, and in the 1970s even bought one of his residences, Boleskine House on the shores of Loch Ness in Scotland.

Els primers premsatges de l'àlbum incloïen les frases "Fan quin thou wilt" i "així mote it be", inscrit en la laca mateixa per l'enginyer Terry Manning durant el procés que domina final. Aquesta frase és del principi bàsic de la filosofia d'Aleister Crowley de Thelema: "Faci quin thou wilt serà la totalitat de la llei. L'amor és la llei, amor sota will. No hi ha cap llei més enllà fer quin thou wilt." La pàgina era un becari del treball de Crowley, una vegada tenint una col·lecció privada de manuscrits Crowley, original i un altre ephemera, i durant els anys 1970 fins i tot comprava una de les seves residències, Casa De BOLESKINE a les costes de Loch Ness a Escòcia.

Track listing

modifica

llista de Pista

modifica
Side one
Núm. TítolComposició Durada
1. «Immigrant Song»  Jimmy Page/Robert Plant 2:26
2. «Friends»  Page/Plant 3:55
3. «Celebration Day»  John Paul Jones/Page/Plant 3:29
4. «Since I've Been Loving You»  Jones/Page/Plant 7:25
5. «Out on the Tiles»  John Bonham/Page/Plant 4:04
Side one
Núm. TítolComposició Durada
1. «Immigrant Song»  Jimmy Page/Robert Plant 2:26
2. «Friends»  Page/Plant 3:55
3. «Celebration Day»  John Paul Jones/Page/Plant 3:29
4. «Since I've Been Loving You»  Jones/Page/Plant 7:25
5. «Out on the Tiles»  John Bonham/Page/Plant 4:04
Side two
Núm. TítolComposició Durada
1. «Gallows Pole»  Traditional, arr. Page/Plant 4:58
2. «Tangerine»  Page 3:12
3. «That's the Way»  Page/Plant 5:38
4. «Bron-Y-Aur Stomp»  Jones/Page/Plant 4:20
5. «Hats Off to (Roy) Harper»  Traditional, arr. Charles Obscure 3:41
Side two
Núm. TítolComposició Durada
1. «Gallows Pole»  Traditional, arr. Page/Plant 4:58
2. «Tangerine»  Page 3:12
3. «That's the Way»  Page/Plant 5:38
4. «Bron-Y-Aur Stomp»  Jones/Page/Plant 4:20
5. «Hats Off to (Roy) Harper»  Traditional, arr. Charles Obscure 3:41

Sales chart positions

modifica

posicions de carta de Vendes

modifica
Album
Album
Chart (1970) Peak Position
Norwegian Albums Chart[45] 3
US Billboard 200[46] 1
US Billboard Soul LP's[47] 30
UK Albums Chart[48] 1
Canadian RPM Top 100 Albums Chart[49] 1
Japanese Albums Chart[50] 5
US Record World Top Pop Albums[51] 1
US Cash Box Top 100 Albums[52] 1
German Albums Chart[53] 3
Spanish Albums Chart[54] 6
French Albums Chart[55] 4
Australian Go-Set Top 20 Albums Chart[56] 1
Chart (1970)

Posició de !Peak

Individuals de[57] 3
Nosaltres Tanca Publicitària 200 tanca publicitària de name="Us de[58] 1
Nosaltres Tanca Publicitària EL [47]. 30
Àlbums de.[59] 1
Canadenc Rpm Primera Carta d'Àlbums de 100[49]. 1
Àlbums de[60]. 5
Nosaltres Món de Registre Primer món de registre de[61]. 1
Nosaltres Caixa d'Efectiu Primer chart"> de 100 caixes d'efectiu de [62] 1
Àlbums de[63]. 3
Àlbums de[64] 6
Àlbums de[65] 4
Australià Conjunt d'Anar-se'N Primer àlbum de[66] 1
Singles
Singles
Year Single Chart Peak Position
1970 (release)
1971 (peak position) 		"Immigrant Song" /
"Hey Hey What Can I Do" 		Billboard Hot 100 Singles 16[67]
Year Single Chart

Posició de !Peak

1970 (emissió)
1971 (posició de pic) 		"Cançó d'Immigrants" /
"Hey Hey Quina Llauna Faig" 		Tanca Publicitària 100 Individuals Calents 16 individuals de name="Us de[68].

Sales certifications

modifica

certificacions de Vendes

modifica

Plantilla:Certification Table Top

Plantilla:Certification Table Top Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry

Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Bottom

Plantilla:Certification Table Bottom

Personnel

modifica

Personal

modifica
Led Zeppelin
Zèppelin de;Led
Production
Production
  • Terry Manning - enginyer de mescla, enginyer que domina[69].
  • George Marino – mastering engineer (remastered CD, 1990)
  • George Marino - enginyer que domina (cd redominat, 1990)
  • Jimmy Page – production
  • Jimmy Page - producció
  • Paul Richmond – mastering[69]
  • Paul Richmond - dominant[69]
modifica

enllaços Externs

modifica

References

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Dave Lewis (1994), The Complete Guide to the Music of Led Zeppelin, Omnibus Press, ISBN 0-7119-3528-9 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Complete» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Chris Welch (1994) Led Zeppelin, London: Orion Books. ISBN 0-85797-930-3 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, pp. 52, 55. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Welch» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Dave Schulps, Interview with Jimmy Page, Trouser Press, October 1977. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Schulps» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. ↑ 4,0 4,1 Nigel Williamson, "Good Times...Bad Times", Uncut, May 2005, p. 56. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «williamson» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ 5,0 5,1 Gilmore, Mikal «The Long Shadow of Led Zeppelin». , 1006, 10-08-2006 [Consulta: 9 desembre 2007]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «RS2006» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  6. ↑ 6,0 6,1 Gilmore, Mikal «The Long Shadow of Led Zeppelin». , 1006, 10-08-2006 [Consulta: 9 desembre 2007]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Rs2006» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ Q Review
  8. ↑ Blender Review
  9. ↑ [http://www.allmusic.com/album/r11457 Allmusic Review]
  10. ↑ Rolling Stone Review
  11. ↑ Robert Christgau Review
  12. ↑ Q Review
  13. ↑ Blender Review
  14. ↑ [http://www.allmusic.com/album/r11457 Allmusic Review]
  15. ↑ Rolling Stone Review
  16. ↑ Robert Christgau Review
  17. ↑ Bangs, Lester «Records: Led Zeppelin III». Rolling Stone. Straight Arrow Publishers, Inc., 71, 26-11-1970, pàg. 34.
  18. ↑ Davis, Stephen «Power, Mystery And The Hammer Of The Gods: The Rise and Fall of Led Zeppelin». , 451, 04-07-1985 [Consulta: 15 gener 2008].
  19. ↑ Bangs, Lester «Records: Led Zeppelin III». Rolling Stone. Straight Arrow Publishers, Inc., 71, 26-11-1970, pàg. 34.
  20. ↑ Davis, Stephen «Power, Mystery And The Hammer Of The Gods: The Rise and Fall of Led Zeppelin». , 451, 04-07-1985 [Consulta: 15 gener 2008].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Cameron Crowe interview Led Zeppelin», 18-03-1975. [Consulta: 7 novembre 2007].
  22. ↑ 22,0 22,1 Nigel Williamson, "Forget the Myths", Uncut, May 2005, p. 70. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «williamson2» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  23. ↑ LED ZEPPELIN III search results, RIAA official website.
  24. ↑ Portava resultats de la cerca Zeppelin Iii, Riaa lloc web oficial.
  25. ↑ «The Top 40 Albums 1970». rocklistmusic.co.uk. [Consulta: 10 febrer 2009]. [Enllaç no actiu]
  26. ↑ «The 100 Greatest Albums Ever Made - January 1996». Mojo. [Consulta: 10 febrer 2009].
  27. ↑ «Virgin All-Time Album Top 1000 List - 1998». Virgin''. [Consulta: 10 febrer 2009].
  28. ↑ «50 Best British Albums Ever - July 2004». Q. [Consulta: 10 febrer 2009].
  29. ↑ Dimery, Robert - 1001 Albums You Must Hear Before You Die; page 156
  30. ↑ «Classic Rock - 100 Greatest British Rock Album Ever - April 2006». Classic Rock. [Consulta: 10 febrer 2009].
  31. ↑ «The Top 40 Albums 1970». rocklistmusic.co.uk. [Consulta: 10 febrer 2009]. [Enllaç no actiu]
  32. ↑ «The 100 Greatest Albums Ever Made - January 1996». Mojo. [Consulta: 10 febrer 2009].
  33. ↑ «Virgin All-Time Album Top 1000 List - 1998». Virgin''. [Consulta: 10 febrer 2009].
  34. ↑ «50 Best British Albums Ever - July 2004». Q. [Consulta: 10 febrer 2009].
  35. ↑ Dimery, Robert - 1001 Àlbums que Ha De Sentir Abans de Morir; pàgina 156
  36. ↑ «Classic Rock - 100 Greatest British Rock Album Ever - April 2006». Classic Rock. [Consulta: 10 febrer 2009].
  37. ↑ Zacron - Led Zeppelin III Rock album cover Gallery
  38. ↑ [item.asp?iid=4 Zacron de http://www.zacron.com/view - coberta d'àlbum Led Zeppelin Iii Rock Gallery]
  39. ↑ 39,0 39,1 Daily Mail 'Live' Magazine, 2 December 2007, interview with Zacron
  40. ↑ 40,0 40,1 Diàriament Enviï 'Live' Revista, 2 de desembre de 2007, entrevista amb Zacron
  41. ↑ "Hats Off to Zacron", Classic Rock Magazine, December 2007
  42. ↑ "Barrets D'a Zacron", Revista De Roca Clàssica, desembre de 2007
  43. ↑ Brad Tolinski and Greg Di Bendetto, "Light and Shade", Guitar World, January 1998.
  44. ↑ Brad Tolinski i Greg Di Bendetto, "Llum i Ombra" Món de Guitarra, gener de 1998.
  45. ↑ «Top 20 Singles - 25 October 1970». norwegiancharts.com. [Consulta: 19 gener 2009].
  46. ↑ «The Billboard 200 - 31 October 1970». Billboard. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  47. ↑ 47,0 47,1 «allmusic (((Led Zeppelin III > Charts & Awards > Billboard Albums)))». [Consulta: 26 maig 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «allmusicbb» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  48. ↑ «Top 100 Albums - 7 November 1970». chartstats.com. [Consulta: 19 gener 2009].
  49. ↑ 49,0 49,1 «RPM Albums Chart - 7 November 1970». RPM. [Consulta: 19 gener 2009]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Canadian rpm chart» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  50. ↑ «Top 100 Albums - 11 November 1970». Oricon. [Consulta: 19 gener 2009].
  51. ↑ «Top Pop Albums - 14 November 1970». Record World. [Consulta: 19 gener 2009].[Enllaç no actiu]
  52. ↑ «Top 100 Albums - 21 November 1970». Cash Box. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  53. ↑ «Top 100 Albums - November 1970». charts-surfer.de. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  54. ↑ «Top 100 Albums - 12 December 1970». PROMUSICAE. [Consulta: 19 gener 2009].
  55. ↑ «Top 100 Albums - 1970». infodisc.fr. [Consulta: 19 gener 2009].
  56. ↑ «Top 20 Albums - 23 January 1971». Go Set. [Consulta: 19 gener 2009].
  57. ↑ «Top 20 Singles - 25 October 1970». norwegiancharts.com. [Consulta: 19 gener 2009].
  58. ↑ «The Billboard 200 - 31 October 1970». Billboard. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  59. ↑ «Top 100 Albums - 7 November 1970». chartstats.com. [Consulta: 19 gener 2009].
  60. ↑ «Top 100 Albums - 11 November 1970». Oricon. [Consulta: 19 gener 2009].
  61. ↑ «Top Pop Albums - 14 November 1970». Record World. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  62. ↑ «Top 100 Albums - 21 November 1970». Cash Box. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  63. ↑ «Top 100 Albums - November 1970». charts-surfer.de. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  64. ↑ «Top 100 Albums - 12 December 1970». PROMUSICAE. [Consulta: 19 gener 2009].
  65. ↑ «Top 100 Albums - 1970». infodisc.fr. [Consulta: 19 gener 2009].
  66. ↑ «Top 20 Albums - 23 January 1971». Go Set. [Consulta: 19 gener 2009].
  67. ↑ «Hot 100 Singles - 30 January 1971». Billboard. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  68. ↑ «Hot 100 Singles - 30 January 1971». Billboard. [Consulta: 19 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 69,3 69,4 69,5 «Led Zeppelin III mastering engineers». [Consulta: 27 maig 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «shf» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  70. ↑ 70,0 70,1 «allmusic (((Led Zeppelin III > Credits)))». [Consulta: 27 maig 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «allmusiccredits» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

Plantilla:Led Zeppelin III

Plantilla:Led Zeppelin III


Plantilla:Use British English

Plantilla:Use British English

Precedit per:
{{{abans}}} 		{{{títol}}}
{{{anys}}} 		Succeït per:
{{{després}}}


Precedit per:
{{{abans}}} 		{{{títol}}}
{{{anys}}} 		Succeït per:
{{{després}}}
Precedit per:
{{{abans}}} 		{{{títol}}}
{{{anys}}} 		Succeït per:
{{{després}}}


Precedit per:
{{{abans}}} 		{{{títol}}}
{{{anys}}} 		Succeït per:
{{{després}}}


[[Categoria:Discs del 1970]] [[Categoria:Música celta]] [[bg:Led Zeppelin III]] [[cs:Led Zeppelin III]] [[da:Led Zeppelin III]] [[de:Led Zeppelin III]] [[et:Led Zeppelin III]] [[es:Led Zeppelin III]] [[fr:Led Zeppelin III]] [[gl:Led Zeppelin III]] [[ko:Led Zeppelin III]] [[it:Led Zeppelin III]] [[he:Led Zeppelin III]] [[ka:Led Zeppelin III]] [[la:Led Zeppelin III]] [[lv:Led Zeppelin III]] [[hu:Led Zeppelin III]] [[nl:Led Zeppelin III]] [[ja:レッド・ツェッペリン III]] [[no:Led Zeppelin III]] [[nn:Led Zeppelin III]] [[pl:Led Zeppelin III]] [[pt:Led Zeppelin III]] [[ro:Led Zeppelin III]] [[ru:Led Zeppelin III]] [[scn:Led Zeppelin III]] [[simple:Led Zeppelin III]] [[sk:Led Zeppelin III]] [[fi:Led Zeppelin III]] [[sv:Led Zeppelin III]] [[tr:Led Zeppelin III]] [[uk:Led Zeppelin III]] [[en:Led Zeppelin III]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:JimmypageLZ/Led_Zeppelin_III&oldid=31124581»