Usuari:Jmarchn/Toni Beltran

VIQUIPÈDIA-MENJAR-2

Mal de cor: defalliment, sensació de buidor a l'estómac a causa de tenir gana.
Cori-mori (mal de cor): debilitat per falta de menjar.
Rau-rau: malestar a l'estómac per debilitat o gana.
Tifi-tafi: sensació de repugnància (també del menjar).
Decandir, decandiment: perdre forces o vigor; per extensió defalliment per manca de menjar, "s'ha anat decandint i ja no té més que pell i os".
Tenir candiroles: necessitat de menjar, debilitat produïda per un dejuni excessiu.
Roncar els budells: els sorolls que fan els budells quan es té gana.
Estar-se: abstenir-se, privar-se, "el metge m'ha ordenat que m'estigui de menjar porc".
Privar, quitar: en llenguatge més arcaic, "el metge li va privar de prendre sucre", "li han quitat l'alcohol".
Migrar: decepció de qui vol les mateixes coses (especialment el menjar) que es donen als altres, "dona-li la presa de xocolata al teu germà i no el facis migrar més".
Mort de gana: pobre i sense aptituds per revertir la situació.
Ganàpia: noi gran que fa criaturades. Derivat de gana.
De bona gana: amb satisfacció.
Obrir la gana: fer venir gana, "aquest xarop obre la gana".
Posar gana: començar a tenir-ne, "el malalt ha posat gana".
Quedar amb gana: no atipar-se prou.
Entretenir, enganyar la gana: fer una menjada lleugera, "en Joan entreté la gana amb quatre ametlles".
Ser un ganut: individu que té habitualment molta gana.
Ser un gana: fa referència al jugador que mai passa la pilota (cast. chupón).
Tenir més gana que enteniment: en referencia a algú que sempre té un budell buit.
Fer profit (el menjar): digerir bé els aliments, caure bé a l'estómac.
Cantar-hi els àngels: un repàs de gran qualitat.
Passar bé un aliment: "aquest vi ranci té una mica de pòsit per passa la mar de bé".
Passar xuclant: ser molt bo un menjar, “aquests cargols passen xuclant".
Fer cau i net: acabar-se tot el menjar, o totes les existències d'alguna cosa.
Fer pilota: fer bola amb el menjar a la boca, costar d'empassar-se'l.
Fer , donar cos: donar força un aliment, "la carn fa més cos que el peix".
Rebaixar: perdre força o vitalitat, "aquestes pastilles per orinar rebaixen massa".
Péixer, apeixir: donar el menjar a la boca (a nens petits o a persones grans o malaltes), en el mateix sentit de pèixer:empapussar (Tortosa, València).
Arramblar, arrambar: apoderar-se de tot el menjar possible.
Fer paret seca: menjar sense beure.
Fondre's a la boca: ser un menjar tendre i saborós.
Melós, melosa: tou i tendre especialment la carn.
Eixarreït: d'un menjar massa sec o eixut, "aquesta carn no es pot menjar, ha quedat eixarreïda".
Xaiejar: fer olor (fortor) més aviat desagradable la carn que es consumeix (xai, be o corder).
Mossegar: en sentit figurat , fer mal un aliment, indigestió, "les faves d'ahir sopar m'han fotut una bona mossegada".
Pessigar: cremar, ser massa calent un aliment, "aquesta sopa pessiga".
Potinejar, fer potineries: manejar de manera barroera les coses especialment el menjar, "no potinegis la truita", derivat com potiner o poti-poti del català dialectal “poti" (brutícia).
Pasterada, gasòfia: preparació de menjar que no ha sortit bé perquè els ingredients han quedat barrejats i enganxats; plat mal fet amb les sobres de menjar barrejades.
Escorrialles, rampoines: últimes restes que queden d'un menjar o d'una altra cosa, "avui soparé aquestes quatre rampoines".
Deixar la vergonya, la mostra, la penyora, els modos: petita part de menjar que queda al plat o a la cassola.
El que no mata, engreixa: tot fa profit, bona excusa per a menjar-se un recapte sospitós.
El dinar reposat i el sopar passejat: fa referència que les menjades fortes tenen una digestió lenta i a les lleugeres els hi convé exercici suau.
Qui menja molt a la nit, no dorm tranquil al llit: menjar en excés provoca malestar a l'hora de dormir.

VIQUIPÈDIA-Menjar-4 (pa i aigua)

Panarra: persona a qui li agrada menjar molt de pa.
Pa: massa compacta d'alguna cosa (pa de figues, pa d'ametlles…);un pa de mocs és una gran quantitat de mocs compactes a les vies respiratòries, (cast. madeja).
Ser un tros de pa: ser molt bona persona.
Ser de pa sucat amb oli: cosa fácil i de poc valor.
N'hi ha per a sucar-hi pa: quan es tracta d'una situación insòlita.
Més llarg que un dia sense pa: una cosa inacabable.
Posar-hi més pa que formatge: exagerar les coses.
Ho necessita com el pa que menja: que en té gran necessitat.
Saber quin pa s'hi dona: algú que té experiencia de les tribulacions que ha passat.
De quin pa fa rosegons: dit de qui menysprea una cosa valuosa.
Ser el nostre pa de cada dia: una cosa habitual que es repeteix sovint.
Negar el pa i la sal: enfadar-se amb algú fins al punt de deixar de parlar-hi.
Fer un pa com unes hòsties: tenir un fracàs gros i sonat.
Dona'm pa i no em peguis: aplicat a algú de massa bona fe, servicial en excés.
Crostó, crostonets: daus petits de pa fregit que s'afegeixen a les sopes (cast. picatostes).
Tocar el crostó: renyar, pegar a algú.
Fer la llesca: fer la punyeta.
Pa ratllat (o galeta picada): serveix per arrebossar alguns aliments.
Arribar i moldre (arribar i fènyer a València): aconseguir amb gran rapidesa allò que podría haver retardat.
Aigualir: afegir aigua a una beguda (una sopa aigualida, un vi aigualit..)
Estar a pa i aigua: tenir poc menjar; una dieta a pa i aigua (molt estricta).
El més calent és a l'aigüera: no haver-hi res preparat per menjar quan ja n'és l'hora.
Del ram de l'aigua: persona homosexual.
Rompre aigües: trencar-se la bossa de líquid amniòtic que envolta el fetus abans del part.
Prendre les aigües: fer cures d'aigües medicinals o d'efecte terapèutic.
Ser més clar que l'aigua: ser una cosa molt evident.
Treure'n l'aigua clara: aclarir una cosa amb certesa.
Ofegar-se en un got d'aigua: acovardir-se a la menor dificultat.
Ser aigua passada: estar una cosa gairebé oblidada.
Acabar aiguapoll: acabar malament, no arribar a realizar-se una cosa o projecte.
Estar amb l'aigua al coll: a punt de sucumbir per dificultats econòmiques.
Aigua encantada: remei ineficaç, "aquestes injeccions són com aigua encantada".
Banys d'aigua amb sal: banys de peus amb aigua tèbia i sal, tenen un efecte relaxant i antiinflamatori.
Aigua del Carme, aigua de farigola, de romaní, de roses, ...: diferents aigües-algunes molt populars- que han tingut usos terapèutics (digestiva, tonificant, desinfectant, ...)
Fer mullader: moure xivarri, discutint dues o més persones.

VIQUIPÈDIA-MENJAR-3

Xefla, xeflis: menjada abundant i festiva amb aires de celebrar alguna cosa.
Ressopó: petit àpat que es fa quan es va a dormir tard.
Teca: menjar, conjunt de coses comestibles.
Tec, tiberi: menjar abundós, bo i suculent (cast. comilona).
Un fart, fartanera: ingerir excessiva quantitat de menjar, "es va cruspir un fart de cargols i s'ha passat tota la nit amb mal de ventre".Afartar-se (atipar-se)com un lladre: menjar amb gran excés.Excés de qualsevol cosa: un fart de riure, de plorar, de treballar, d'estudiar, de córrer……
Panxó, panxot: excés d'alguna cosa (menjar, riure…), "aquesta tarda m'he fet un panxot de cireres".
Panxona, panxolina: diminutiu de panxa, referida especialment a la panxa dels infants.
Panxacontent: persona satisfeta, que no s'amoïna per res.
Posar panxa: engreixar-se.
Repanxolar-se: enarcar el cos traient la panxa enfora.
Tenir la panxa encastada a l'esquena (o el ventre aferrat a l'esquena): estar molt magre, passar gana.
Manduca: menjar en llenguatge familiar , "no t'oblidis de posa tota la manduca a la motxilla".
Requisit: menja delicada, especial, que fins i tot els més desganats mengen.
Verd: menjar a base de verdures i hortalisses, "m'he d'aprimar i em fan menjar molt de verd".
Bullida: plat de verdura amb patata o llegum.
Tall: la carn o peix d'un àpat, "què hi ha avui de tall?"
Menuts, menuderies: plat guisat a base de capipota, cor, fetge, freixura…. "per la gota, l metge m'ha prohibit menjar menuderies".
Fer un suca-mulla (xuca-mulla): sucar pa, galetes, melindros en llet o vi , "per berenar farem un sucamulla".
Golafre, golut: relacionat amb “gola", que menja molt, d'un apetit insaciable.
Gormand: que li agrada menjar bé i de manera abundant.
Sibarita: de gustos refinats, també en el menjar (de Sybaris, antiga ciutat de la Itàlia meridional famosa pels seus luxes).
Menja més que una vora de riu: es diu de qui menja sense mida.
Farinetes: menjar especialment per a nens petits a base de farina de cereals, aigua, oli, sal o sucre.
Farro: farinetes fetes amb farina de blat de moro.
Fato, farda: conjunt de coses (equipatge, bagatge..) però també referit al menjar; haver-hi molt de fato (gran quantitat de menjar).
Mandongo: conjunt d'operacions que es fan quan el porc és mort i obert per elaborar la carn iels embotits; del mandongo en deriva mandonguilla.
Vianda: nom genèric a tot allò que es menja; especialment es refereix a un plat de verdures i patata amb una mica de tall.
És vianda del temps: cosa pròpia d'una època de l'any, "ara a l'hivern hi ha molts constipats, són vianda del temps".
Regar: servir vi per acompanyar un àpat, "tot això ho regarem amb un bon Priorat".
Mar i muntanya: plat de cuina que combina elements propis de mar i de muntanya (per exemple, pollastre amb escamarlans).
Grana de capellà, postres de músic: barreja de fruita seca servida com a postres.
Trifàsic: llet i cafè amb un raig de conyac o de rom.
Suau, soldat: beguda refrescant preparada amb cafè, sucre, gasosa o sifó.
Xicoira: planta herbàcia emprada com a succedani del cafè
Tel de la llet: la nata de la llet bullida.
Sopar de duro: explicacions llargues i de poca importància, fantasies.
Ficar cullerada: intervenir en una conversa o assumpte sense que ens ho hagin demanat.
Tiroliro: expressió que fem servir per a mesurar el temps d'amanir o de beure a galet, "si et vols aprimar has de mesurar l'oli amb un tiroliro ben curt".
A dojo: del genovès doggio, sense interrupció; en gran quantitat i abundància (cast. a chorros), "en aquella casa la sal anava a dojo".
Pitança: ració que es donava en els establiments de beneficència.

VIQUIPÈDIA-EL VI De beure vi en excés:

Pipar: "de bon matí ja va ben pipat"
Trincar: brindar fent soroll amb les copes, també beure en excés, "li agrada molt el trinquis".
Mam, mamar: "el seu punt flac és el mam"
Xarrupar, xarrupeta: persona a qui li agrada massa beure vi o licors.
Xumar: beure en excés, beure a morro (se'n deriva “xumet").
Alçar o aixecar el colze: (cast. empinar el codo).

Estats d'embriaguesa:

Anar trompa: "portava una trompa (o una merda) com un piano", trompa es refereix a baldufa per la manera inestable de caminar qua s'ha begut més del compte.
Anar torrat, anar merdós o anar merdusca, portar una bona merda, anar pet.
Agafar una turca: embriagar-se fortament (la dita prové de quan els turcs a qui la religió els priva de l'alcohol, eren molt aficionats a l'aiguardent i a l'opi, fet que els produïa una gran borratxera.
Agafar un gat, engatinyar-se: la dita prové de les bótes fetes amb pell de gat.
Agafar unes bones mosques: anar borratxo.
Agafar mitja mosca: alegre sense anar borratxo.
Com una sopa: borratxo com una sopa (la dita prové de l'antic costum de posar vi calent a les sopes escaldades); com una sopa també fa referencia a un constipat fort.
Anar pitof: anar ebri (prové de l'occità pitauf, ampolla).
Agafar una pruna, una paperina, una merla, una mantellina
Dur-ne més al cap que als peus, parlar llatí o castellà, llepar mol de vidre, ser un escurampolles, anar tocat de bieles.
Mona, bufa, patusca: altres formes populars per definir a algú que ha begut en excés. (dormir la mona, anar ben patusca).
Anar xerí, anar entimonat.
Anar a mitja vela, anar carenat: (Cadaqués), per similitud a un vaixell que va tort (carenat).
Anar lluent, anar llustrat: en referència als individus embriacs amb les rostres vermells i els ulls lluents.
Anar de xucles (Pollença), anar un punt de blau: anar begut.
Tirlis-mirlis: anar begut.
Beure com una esponja, com una mula.
Fer tentines, fer esses, anar de tort, anar de cantó: caminar insegur d'una persona en estat d'embriaguesa.

Mots relacionats amb el món de la vinya (brisa o pellofa, cep, tòria o sarment, pàmpol….):

Anar brisat, anar moscat, anar ensofrat, ser del ram de la tòria, agafar un cep,
Xarop de pàmpol: eufemisme humorístic del vi.

Relació de manera burlesca del vi amb la religió:

Aturar-se a totes les capelles: capella com a sinònim de taverna.
Fer les estacions: anar d'una taverna a l'altra.
La llàntia s'apaga: quan s'acaba el vi del porró.
Aquest sigui el nostre purgatori: expressió burleta després d'un gran àpat regat amb vi abundant.

Beure una mica sense anar borratxo:

Anar alegre, portar quatre volves, anar content, anar entonat.
Pujar-li al cap: marejar-se sota l'efecte de l'alcohol.
Escalfar-se, anar calent d'orelles: beure un xic massa.

En contraposició a anar begut: anar seré.

Vi que mossega, vi que ferra el cor: vi de grau, amb molt de cos.
Aigua de pixarelles: vi flac, de poc grau, batejat.
Beure a galet: beure fent caure a la boca el raig que surt pel broc; fer beure a galet: enganyar a algú amb facilitat.
Xerricar , fer el xerric: soroll que en beure a galet es produeix entre el paladar i la punta de la llengua.
Beure a tall d'ampolla: a morro.
Traguinyol: traguet. Mal trago: desgràcia o mala notícia difícil de païr.
Pixar vi: ser d'una família acomodada.
Xau: mesura de vi equivalent a mig porró (un quart de litres); se'n deriva xauar en el sentit de beure molt vi de manera alegre (Pallars).
Cridar vi i vendre vinagre: actuar de manera enganyosa i hipòcrita.