Usuari:Joel Eguren/proves
Refrigeració líquida (informàtica)
modificaLa refrigeració líquida o watercooling és una tècnica de refredament que utilitza líquid refrigerant com a mitjà refrigerant, aconseguint així excel·lents resultats en la disminució de temperatures. Comporta enormes possibilitats d'overclock. Se sol dissenyar amb circuits d'aigua estancs.
L'aigua, i qualsevol líquid refrigerant, té més capacitat tèrmica que l'aire. Aprofitant aquest principi, un circuit de refrigeració líquida dissipa la calor generada als components del PC usant l'aigua com a fluid refrigerant, refredant-la en un radiador amb ventiladors que està en contacte amb l'exterior de la caixa, expulsant la calor fora d'aquesta.
Funcionament
modificaEl líquid refrigerant (aigua o una barreja amb altres compostos) s'emmagatzema en un dipòsit. Una bomba s'encarrega d'impulsar-lo a pressió per fer-lo passar pels diferents blocs (el del processador, el del xipset, el de la targeta gràfica, el disc dur, etc.).
Quan el líquid ha passat per tots els blocs, arriba al radiador, que sol tenir ventiladors dels quals l'aire fred refreda el líquid circulant.
Després d'haver estat refredat el líquid al radiador, arriba de nou al dipòsit, per tornar a iniciar el recorregut, formant així un circuit tancat de refrigeració.
Observem doncs que un circuit de refrigeració líquida ha de tenir diversos components bàsics: Circuit d'aigua o conjunt de tubs pels quals flueix el líquid refrigerant, incloent-hi un dipòsit. Bloc d'aigua, generalment de coure o alumini, semblant a un radiador petit on el component calent transmet la calor al líquid refrigerant. Bomba que genera la circulació del líquid. Radiador on el líquid, circulant per tubs molt fins, és refredat gràcies al cabal d'aire generat per ventiladors.
En cas de voler refrigeració extrema, és convenient emprar plaques peltier.
Amb aquests sistemes s'aconsegueix refredar l'ordinador en conjunt, ja que a diferència dels sistemes tradicionals no es dissipa la calor dins del xassís. A més, ha quedat provada la seva eficàcia davant d'altres sistemes, generalment més sorollosos encara que més barats, que usen l'aire com a mitjà de dissipació.