Usuari:Josep Lluís/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Josep Lluís. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Plantilla:Otrosusos La nota de blues (blue note en inglés) es una nota utilizada para aportar la expresividad característica del blues. Aunque existen otras posibilidades, generalmente es el intervalo de cuarta aumentada (o quinta disminuida), dentro de la escala del blues, la que se hace cargo de esa función.[1]
Definicions
modificaSi s'afig a una escala pentatònica menor una nota extra a distància de quarta augmentada (des de la fundamental), s'obté una «escala de blues». Eixa nota extra, que definix l'escala de blues i la sonoritat d'este estil rep el nom de «nota de blues». Això no obstant, altres notes dins de l'escala poden funcionar també com a «notes de blues»: la tercera menor, la sèptima menor o, en general, qualsevol nota executada o cantada un semitò per davall de la corresponent nota de l'escala major i lleugerament desafinades.
L'interval de tercera determina la qualitat de l'acord corresponent: si l'interval de tercera és menor, el acorde será menor, y si el intervalo es mayor, el acorde resultante será mayor. En el blues, la tercera menor es a menudo ejecutada en pitch bend (‘estiramiento de la afinación’), estirando la cuerda (en el caso de instrumentos de cuerda) pero sin que llegue a alcanzar la tercera mayor. La séptima menor es el intervalo más característico del acorde dominante (o «acorde de séptima»), característico del blues y que tiende a resolver sobre la tonalidad fundamental. Tanto las terceras menores como las séptimas menores reciben a menudo la denominación de «notas de blues».
Desde otro punto de vista, una «nota de blues» es siempre ejecutada en un tono ligeramente por debajo de la correspondiente nota de la escala mayor, para obtener la expresividad característica del blues. De aquí se deriva que resulte impossible dar una definición exacta en términos de la teoría clásica: el blues heredó de sus raíces africanas el uso de escalas no temperadas, de modo que cualquier intento por describir las notas de blues según la teoría clásica tendrá que recurrir forzosamente a intervalos menores que el semitó, lo que resulta impossible per a la notación clàssica. Com podemos ver, el blues es una mezcla de raíces musicales africanas y europeas con características bien definidas.[2]
Funció de la nota de blues
modificaLa nota de blues té la funció de xocar amb els acords que s'usen en l'harmonia de blues per a acompanyar les melodies. Esta tensió harmònica genera la sonoritat dramàtica característica de l'estil. Així mateix, este xoc harmònic causat per les «notes de blues» en comparació amb els acords que acompanyen es veu accentuat quan el músic porta eixa «blue note» quasi fins a arribar a la tercera major, per exemple (si parlàrem de la tercera menor com a «blue note»).
Exemples
modificaAltres exemples de notes de blues
modifica- do, mib, fa, sol, sib (escala pentatònica menor de do).
- mib, sib (notes de blues: tercera menor i sèptima menor).
- do, mi, sol, sib (acord de do sèptima o dominant)
- do, mib, fa, fa#, sol, sib (escala de blues).
- Xoc entre el mi natural (de l'acorde) i el mib (que és la tercera menor de l'escala de blues).
- sol, si, re, fa (acord de dominant).
- sol, sib, do, do#, re, fa: escala de blues, que usa el tritò de la tònica.
- Xoc entre el fa natural (sèptima menor de l'acord) i el fa# (que és la nota de blues de l'escala de blues).
Usos
modificaLes notes de blues creen tensió i aporten el característic so del blues. S'usen sovint en blues de 8 i 16 compassos, i també en blues lents (blues ballads o balades de blues). Això no obstant, no s'usen únicament dins d'eixe estil: els músics de jazz en fan un ús freqüent en els seus solos, tant quan toquen blues com quan no ho fan. Les notes de blues son també freqüents en el rock, en la música folk anglesa[3] i en la irlandesa,[4] on reben el nom de long notes (‘notes llargues’).
Referències
modifica- ↑ «Blue Notes» (en inglés). [Consulta: 5 diciembre 2010].
- ↑ «Solo guitar» (en inglés). [Consulta: 7 diciembre 2010].
- ↑ A. L. Lloyd: Folk song in England (pág. 52-54). Londres: Lawrence & Wishart, 1967. Citat en Richard Middleton: Studying popular music. Filadèlfia: Open University Press, 1990-2002. ISBN 0-335-15275-9.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
Vegeu també
modificaCategoria:Blues -->