Usuari:Judith 018/proves

La identitat 2.0, que també s’anomena identitat digital, és la revolució anticipada de la verificació de la identitat en línia a través de les tecnologies emergents centrades a l’usuari tals com l’estàndard OpenID o Microsoft Windows CardSpace. Es troba dins la teoria de la Web 2.0, on destaca de manera simple i oberta un mètode d’identificació en transaccions. El procés d’aquest mètode és similar al món real, com per exemple, una llicència de conduir.

Segons Aparici, R. i Osuna Acedo, S. (2013) la Identitat 2.0 o la identitat digital és tot allò que manifestem en el ciberespai i que, a més, inclou tant les nostres actuacions com la forma en la qual ens perceben els altres a la xarxa.

Totes les nostres actuacions en l’espai digital (imatges, comentaris, enllaços visitats, llocs on publiquem les nostres dades, etc.) conformen la nostra identitat o perfil digital. Per tant, és imprescindible tenir en compte que a través dels altres ens veuran d’una manera o d’una altra en el ciberespai.

Una de les competències personals necessàries a la societat actual pel ciutadà digital és saber gestionar la seva identitat digital, actuant de manera ètica i legal dins d’una correcta cultura de la participació.

Es poden crear diferents identitats d'una mateixa persona a Internet. La identitat digital que una persona es creï no té per què coincidir amb la identitat analògica d’aquesta persona, és a dir, amb les seves característiques de l’espai físic.

Però, hi ha qui no té accés a participar en la cultura digital i, en conseqüència, a la gestió de la seva identitat digital. D’aquesta manera es crea una bretxa digital i una exclusió social.

Característiques modifica

Segons el grup d'anàlisi industrial Burton Group, en la identitat 2.0 l'ús de la identitat s'assembla més als sistemes d'identitat offline actuals, amb els avantatges d'un mitjà digital. Així com es fa en el món real, a l'usuari se li subministra un document certificat que conté afirmacions. L'usuari, per tant, pot elegir mostrar aquesta informació quan la situació ho requereixi.

El model d'Internet actual dificulta el fet de transferir la identificació de cada un de lloc a lloc. Això va ser descrit per Burton Group com "El sistema d'identitat actual, el qual presenta una arquitectura "1.0", destaca per donar bon suport per administrar dominis però limitacions d'escalabilitat i flexibilitat quan es tracta de requeriments d'identitat de diferents llocs d'Internet".

Una gran barrera per a la creació de la identitat 2.0 és la infraestructura existent. Els anàlisis industrials de Gartner Research reflecteixen aquesta perspectiva en el seu informe d'agost de 2006.

Un any més tard, Gartner va publicar una perspectiva actualitzada en el seu "Hype Cycle Report on IAM Technologies" de 2007 que posiciona a tecnologies d'Identitat 2.0 centrades en l'usuari com ara OpenID, CardSpace i Higgins com "desencadenants de tecnologia" que s'estan desenvolupant, tot i que allunyats entre dos i cinc anys del seu ús generalitzat. Recomanen que organitzacions de cara al consumidor monitorin l'evolució d'aquestes "Estructures d'Identitat Personal".

En un sistema d'identitat 2.0, es permitiria als usuaris utilitzar una única ID que és transparent i flexible en comptes d'utilitzar múltiples noms d'usuari i contrasenyes per a registrar-se en llocs web. La identitat 2.0 està centrada en l'usuari. Requereix transaccions identificades entre usuaris i agents (pàgines web) utilitzant dades verificables, promocionant així transaccions a les quals sigui més fàcil seguir el rastre.

Utilitzar una identitat tot el temps pot dur al desgast de la privacitat, especialment en els següents casos:

  1. Quan els usuaris no escollen habitualment una identitat fortament autenticada però són forçats a això per propietats de sistema o per pressió del mercat.
  2. Quan accions no relacionades són enllaçades amb el propòsit de predir o controlar el comportament d'un usuari.