Usuari:Juditp93/proves

Aquesta és una pàgina de proves de Juditp93. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Objectius

Determinació dels espectres atòmics dels diferents elements

Tractament de dades

En aquest apartat es mostren els resultats obtinguts.

Tot sabent que la làmpada 2 correspon a l’Heli, s’ha mesurat amb el goniòmetre l’angle en el qual es troba cadascuna de les bandes de l’espectre de l’heli. A partir de les dades de la taula 1 es pot calcular una recta de calibratge i el valor de la distància entre línies, d.

Amb els valors de la longitud d’ona i l’angle, es construeix el següent gràfic

A partir de la fórmula següent: , podem calcular el valor de la distància entre bandes, d. Aquesta coincideix amb el pendent de la recta, d’aquesta manera s’obté el valor de d experimental:

En canvi, la separació de bandes que s’usa és:

Seguidament, s’identifiquen per a cada làmpada les diferents longituds d’ona i angles als quals apareixen les bandes.

Làmpada 1: correspon al Cadmi (Cd), presenta color verd-blavós

Làmpada 3: correspon al Mercuri (Hg), presenta color blanc-violeta

Làmpada 4: correspon al Zinc (Zn), presenta color blau-lila

Làmpada 5: correspon al Sodi (Na), presenta color groc-taronja

1. Calculeu a partir de la senyal més energètica que heu observat en la pràctica, el potencial de ionització mínim que podria ser observat amb aquest espectròmetre. Considerant els valors experimentals de la bibliografia, creus que és possible observar alguna d’aquestes ionitzacions? Perquè?

2. Una manera aproximada de determinar potencials de ionització dels àtoms és mitjançant les regles empíriques de Slater que permeten calcular l’energia dels diferents nivells energètics dels àtoms polielectrònics. El potencial de ionització es defineix com la diferència d’energia mínima associada al procés d’extreure un electró de l’àtom.

Amb les regles de Slater el PI es pot calcular de dues maneres, sempre assumint que l’energia de l’àtom és igual a la suma de les energies dels seus electrons.

Calculeu els potencials de ionització verticals i adiabàtics pels elements de la Figura2. Compara el resultats obtinguts amb els valors bibliogràfics. Quina aproximació (vertical o adiabàtica) es comporta millor en general?

Calculeu el segon potencial de ionització (diferència d’energia mínima associada al procés d’extreure un electró de l’àtom ionitzat) per l’àtom d’Heli i compara’l amb el valor bibliogràfic. Per què creus que les regles de Slater donen un resultat tant acurat en aquest cas?

Conclusions