Usuari:Julibert/proves/Ramon Boleda i Cases
Neix a Verdú el dia 8 de març de 1922 i és el cinquè de sis germans. Als 11 anys fa un inventari de les creus de terme i les del Via Crucis, dibuixant-les i anotant les inscripcions.
Els anys 1934-1936 juntament amb el seu oncle Mn. Josep Cases, inicien un museu arqueològic en una de les sales del Santuari de Sant Pere Claver, que la revolta va destrossar.
1934 De 1934-1936 és escollit president del Grup Avantguardista de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
1942 Aquest any es crea a Verdú el grup d’Acció Catòlica i és nomenat president pel Bisbe de Solsona, Dr. Valentí Comellas.
1945 Com a president, organitza el primer concurs de sardanes, i és dansaire i fundador de la colla «Espiga Verdunina»
1946 Instigat per Mn. Josep Binefa – el seu millor mestre- entra de corresponsal al diari «El Correo Catalán» durant un període de quinze anys.
També en aquest any, va rebre el nomenament de membre del Sometent local pel Governador Civil, José Carrera.
1948 Reprèn l’activitat arqueològica a instàncies dels arqueòlegs R. Pita Mercè i el Dr. Joan Maluquer de Motes, redactant un inventari de les troballes del terme de Verdú i rodalies. Més endavant, van ser Duran i Sempere i Colomines Roca, director del Museu Arqueològic de Barcelona els qui li fan de mestres. Gràcies a Colomines foren restaurades les primeres peces, i a més, va facilitar-li l’aprenentatge als tallers del museu.
1950 Rep el nomenament d’Inspector d’Espectacles, concedit pel Ministeri d’Educació Nacional, Delegació de Lleida.
1955 Rep el nomenament d’ajudant de Comissari Local d’Excavacions zona de Tàrrega atorgat pel Director General i ratificat pel Dr. Lluís Pericot del Servei Nacional de Barcelona. 1948-1960 van ser els anys de més activitat arqueològica enriquint el panorama arqueològic comarcal. Més, amb el descobriment del poblat iber d’Espígol (Tornabous, febrer de 1952) i el Pla de les Tenalles de la Mora (juliol de 1952). Durant aquests anys col·laboren els joves Josep M. Castelló, Josep Roca Torres i Joan Tous .
1960 – 1975 Corresponsal de premsa del diari «La Mañana» de Lleida. Compagina les seves aportacions arqueològiques amb les cròniques i notícies que donaven a conèixer la vila de Verdú a tota la província.
1962 Membre del Sometent i Alcalde de Verdú 1962-1971.
D’aquest temps, cal destacar l’haver obtingut per les millores fetes a la vila, el primer premi d'embelliment de poblacions de la província de Lleida amb el títol: “VERDÚ LA POBLACIÓN MÁS BONITA DE LA PROVÍNCIA 1970” i també les “Assemblees de Poble” amb vot i veu, excel·lents resultats.
1963 Participa a les Assemblees Internacionals d’Estudiosos amb comunicacions a Cervera, Balaguer, Tàrrega i l’Espluga de Francolí en els anys 1955, 1970, 1972 i 1974 respectivament.
1965 La Diputació Provincial de Lleida li atorga la “Medalla de Bronze” de la província, per la seva tasca en favor de la vila.
1967 És nomenat vocal adscrit a la Comissió “Transformación en Regadíos” del Consell Econòmic Sindical Provincial de Lleida.
1969 A partir del mes de gener comença a escriure a la revista Nova Tàrrega, en l’actualitat és el col·laborador amb més trajectòria. Aquesta revista local i comarcal ha estat el canalitzador de diverses publicacions de fascicles.
És proposat i nomenat membre de la Comunitat Cistercenca de Vallbona.
1970 Des d’aquesta data ha publicat a la revista «Nova Tàrrega», un nombre important de cròniques socials i articles de divulgació històrica.
1973 Li és concedit el primer Premi del Concurs literari periodístic convocat pel Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega per la publicació en fascicles de la «Carta Arqueològica del Riu Corb, Sió i Ondara»
1975-1976 Juntament amb Mn. Joan Camps, Joan Duch, mestre de Guimerà i el Grup La Femosa, d’Artesa de Lleida, inicien el Grup de Recerques de les Terres de Ponent que tan bons fruits ha donat.[1]
1980 Creació del Museu Arqueològic a Verdú, sota els auspicis de “la Caixa”. Després de moltes vicissituds, queda instal·lat a Cal Prim de Verdú.
1981 Rep el primer premi sobre investigació històrica de la comarca convocat pels “Amics de Maldà”, amb el treball «L’Urgell i la Segarra. Conquesta i Repoblament” editat per la UNED de Cervera, l’any 1988.
Es nomenat vocal del Patronat Administratiu de la Fundació Pública Municipal del Museu de Tàrrega.
1984 Diploma de Reconeixement de Mèrits a favor del patrimoni, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
1991 Membre fundador i membre de la junta “Llar de Jubilats, Tercera Joventut”, de Verdú
1997 És nomenat membre del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Urgell.
1999 Li és atorgat el títol de Vocal Vitalici de la Fundació d’Història i Art Roger de Belfort.
A l’octubre d’aquest mateix any, rep la distinció de «Piador de l’Any» dins els actes de la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, per la seva trajectòria com per les seves aportacions historiogràfiques de la vila i de la comarca.
1999- 2000 Membre fundador de la revista cultural de Verdú, «Xercavins». Hi ha escrit la història de Patronat - Sindicat de Sant Pere Claver, de Verdú, en 23 capítols.
2001 És designat com a representant del Consell Consultiu de la Comarca de l’Urgell al Consell Consultiu de la Gent Gran de Catalunya.
És nomenat «Urgellenc de l’Any» pel Consell Comarcal de l’Urgell i altres entitats culturals organitzadores com Culturàlia.
2004 Cessió de la «Col·lecció Arqueològica Ramon Boleda», en favor de l’Ajuntament de Verdú, instal·lada a l’Antic Hospital de la vila.
2006 El Grup de Recerques de les Terres de Ponent, publica el llibre «Arqueologia i arqueòlegs. El poblat ibèric dels Estinclells de Verdú». Homenatge a Ramon Boleda Cases.
2013 Actes de clausura del centenari de la fundació UE Tàrrega, es ret homenatge a Ramon Boleda
2014 Dins els actes de la Festa del Silló i Fira de Ceràmica de Verdú, Boleda és distingit amb el Premi ATHANAIGA, atorgat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
2015 Distingit amb la Medalla d’Honor de Verdú, per l’Ajuntament de Verdú
2020 Dins els actes de la Festa Major de Sant Flavià i el Sant Crist, el 25 gener es va inaugurar el Museu Arqueològic. Col·lecció Ramon Boleda, al Castell de Verdú.
2020 Dins els actes de Festa Major de Sant Flavià i el Sant Crist, el 26 de gener, l’Associació Cultural Xercavins fa homenatge a Ramon Boleda, Josep M. Castelló i Guiu Sanfeliu per la seva col·laboració ininterrompuda des de l’inici de la publicació.
2021 Al 7 de febrer mor a Verdú.[2][3] [4][5] [6] [7]
Aquesta és una pàgina de proves de Julibert. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ Torres, Miquel «[https://www.raco.cat/index.php/JornadesGRTP/article/download/361925/456526 Ramon Boleda Cases, Aportació arqueològica i històrica d’un investigador local (Verdú, Urgell, Terres de Ponent)]». ARQUEOLOGIA I ARQUEÒLEGS Homenatge a Ramon Boleda Cases JORNADA DE TREBALL XXXV Grup de REcerques de les Terres de Ponent, 07-11-2004, pàg. 13-28.
- ↑ «Mor l'historiador de Verdú Ramon Boleda Cases» (en catalan). [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «MOR RAMON BOLEDA CASES». [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Mor als 98 anys l’historiador de Verdú Ramon Boleda Cases», 08-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Mort l'historiador verduní Ramon Boleda Cases als 98 anys». [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Mor l’historiador Ramon Boleda de Verdú als 98 anys d’edat» (en castellà), 07-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Les xarxes s’omplen de mostres de condol per la mort de l’historiador Ramon Boleda» (en castellà), 07-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].