Usuari:Katycocle/proves

El Programa Fort

El Programa Fort (Strong Programme) constitueix un ambiciós projecte emmarcat en del Coneixement Científic (SCC) desenvolupat a finals dels anys seixanta a   d'Estudis de de la Universitat d'Edimburg, pels historiadors i sociòlegs Barry Barnes, David Bloor, David Edge, Donald MacKenzie i Steven Shapin com a principals integrants d'allò que es va anomenar l’Escola d’Edimburg. Aquest programa va sorgir com una alternativa més radical i crítica cap a l'enfocament asimètric del tractament sociològic tradicional de la ciència defensat per R.K. Merton. En Merton afirmava que el corpus teòric de la ciència es mantenia neutral del context social on es desenvolupava, però, si els factors socials hi arribaren a penetrar havien de ser considerats com a elements que desnaturalitzaven el seu correcte funcionament. D’aquesta manera restringia l’aplicació de l'estudi sociològic només a les teories falses (Sociologia de l’error). Com a resposta el Programa Fort es postula formulant que tant les teories falses com les veritables estan condicionades per factors socials per la qual cosa s’han de tractar des dels mateixos principis. Fet que obria la caixa negra a la investigació social de la ciència.

Supòsit teòric

El supòsit bàsic de les perspectives teòriques del Programa Fort consisteix a sostenir que tot coneixement humà està determinat socialment perquè s’impregna de components socioculturals en el seu procés de formació.  Coneixements que es transmeten de forma intergeneracional com a part inherent de la mateixa cultura, de tal forma que tot allò que es considera coneixement en un moment concret està mediatitzat per l’entorn de la societat on es genera. Des del punt de vista del Programa Fort el coneixement científic constitueix un sistema de creences articulat que canvia i evoluciona desenvolupant-se i transformant-se activament segons la comunitat que l’elabora i els diferents contextos socials i culturals en els quals aquesta comunitat està immersa. Des d’aquest posicionament la ciència es desenvolupa com a qualsevol altra institució social, i els seus resultants seran el producte de l’elaboració d’uns individus que es troben en el marc definit d'una comunitat científica, amb una configuració i unes relacions concretes, que definiran el caràcter i la naturalesa del coneixement resultant. El Programa Fort pretén concretar els estudis empírics a l’anàlisi del coneixement científic i en especial, a les ciències formals – matemàtiques, lògica, física, química, biologia i geologia principalment – ja que en oposició a les ciències socials i humanes, aquestes eren les que es consideraven objectives per la seva independència respecte del context social. Des d’aquesta perspectiva el Programa Fort afirma que el coneixement científic ha de ser susceptible d’un abordatge en termes de categoria sociològica. En paraules del mateix David Bloor. “... tot coneixement, ja sigui en les ciències empíriques i inclús les matemàtiques, s’ha de tractar, de principi a fi, com un assumpte a investigar.” (Bloor, D. 2003:33)

Principis metodològics

L’enfocament metodològic donat des de la sociologia del coneixement científic per l’abordatge de la ciència ha d’estar basat en els mateixos principis atribuïts a qualsevol altra disciplina científica. Per això la metodologia del Programa Fort té una clara propensió empírica amb l’objectiu principal de fer una exploració sociològica dels coneixements científics, en especial de les ciències naturals i formals, mitjançant l’anàlisi i l’estudi de dades sobre pràctiques reals del procés íntegre de la producció científica. Els quatre principis fonamentals pels quals es regeix el Programa Fort són:

1.    Causalitat. ha d’explicar els fenòmens des d’una perspectiva científica, definint les causes i condicions que donen joc al coneixement científic.

2.    Imparcialitat. Els objectes d’estudi han de ser triats amb imparcialitat respecte a la veritat i falsedat, la racionalitat i la irracionalitat, l’èxit o el fracàs, ja que aquestes categories formen una part inherent del fenomen, però no l’expliquen.

3.    Simetria. Totes les teories científiques han de ser tractades d’igual forma, els mateixos tipus de causes han d’explicar tant les creences falses com les verdaderes, ja que ambdues poden estar condicionades per factors o condicions socials.

4.    Reflexivitat. Els mateixos patrons d'explicació que han de servir per a l’SCC han de servir també i ser autoaplicable a l’anàlisi d’ella mateixa.

Conseqüències teòriques

Algunes de les conseqüències teòriques més importants del programa Fort són les següents:

-  Constructivisme social, en quant tot coneixement, inclòs el científic, es produeix en un context social impregnat pels diferents interessos, que acaben configurant-lo de manera significativa.

-  Relativisme, ja que s’estableix que no hi ha criteris universals i absoluts que garanteixin la veritat o la racionalitat del coneixement, ja que seran sempre relatius a comunitats, èpoques o contextos socials concrets.

-  Empirisme, per la metodologia emprada en estudiar el nucli mateix del coneixement científic (estudis de cas, de laboratori, anàlisi de controvèrsies, anàlisi del discurs, etc.)^.

Cítiques al Programa Fort

La concepció sociològica de la ciència del Programa Fort han rebut nombroses crítiques que manifesten una preocupant infravaloració vers els aspectes intel·lectuals del coneixement científic. Aquestes crítiques es basen en el seu relativisme i antirealisme i perquè propicia una dissolució en els límits existents entre les que es consideren ciències i les pseudociències.