Història

modifica

Els habitants, pagans del temps de l'Imperi romà, s'han convertit al cristianisme en els primers temps de l'Església a l'època romana, sis segles abans de la conquesta àrab.

La majoria dels cristians locals pertanyen a l'Església Catòlica Melquita i a l'Església Ortodoxa d'Antioquia. El poble és famós al Pròxim-Orient pel fervor i la solemnitat amb les quals celebra, cada 14 de setembre, la festa de l'Exaltació de la Santa Creu. S'encenen grans focs sobre els turons i es convida els habitants i els visitants, cristians o musulmans, a venir en so de pau, a grans sopars després de les cerimònies religioses[1]

El poble protegeix, entre monestirs en ruïnes, el monestir Mar Takla, grec ortodox, construït al voltant de la gruta i de la tomba de santa Tecla, princesa selèucida i deixebla de sant Pau, celebrada el 24 de setembre. Dalt d'un penyal que domina el poble, s'aixeca un antic monestir (construït al segle IV) portat per un prevere greco catòlic i dedicat a Mar Sarkis i Mar Bacus (sants Sergi i Bacus), dos sants màrtirs celebrats el 7 d'octubre, que eren força populars a l'Imperi romà d'Orient.

Sota el mandat francès, en el transcurs de la gran revolta siriana, el poble és atacat i assetjat repetidament entre octubre de 1925 i juny de 1926 pels rebels comandats per Ramadà al-Shallash. Els francesos, que fan confiança a les poblacions catòliques, distribueixen armes als vilatans[2]

Guerra civil siriana

modifica

El poble, relativament estalvi dels atacs fins a l'estiu 2013, va caure a les mans dels islamistes del Front al-Nosra el 7 de setembre de 2013.[3] A la ciutat, els gihadistes maten almenys 20 civils i en segresten altres 15[4]. Un cert nombre d'habitants fugen, els cristians són presos com a hostatges pels gihadistes. Immediatament després, l'exèrcit de l'aire sirià fa raids contra les posicions rebels.

L'exèrcit sirià va llançar d'altra banda una operació per tal de reocupar la ciutat, rebutjada després de l'arribada de reforços gihadistes, a continuació ho aconsegueixen el 19 de setembre de 2013[5]

L'1 de desembre 2013, els islamistes recuperen la ciutat i segresten dotze religioses del monestir ortodox de Santa Tecla, finalment alliberades al març de 2014 a canvi de presoners del règim sirià.[6] Els gihadistes cometen una « autèntica massacre arqueològica », saquejant l'església conventual, un dels més vells edificis cristians del món, ja que data del començament del segle IV, i destruint icones excepcionals.[7]

El poble és reocupat per l'exèrcit sirià i el Hezbollah el 14 d'abril de 2014.[8] [[Categoria:Jaciments arqueològics de Síria]] [[Categoria:Ciutats de Síria]]

  1. La Croix, 9 septembre 2013, p. 3
  2. Frédéric Pichon, Bernard Heyberger, Maaloula (XIXe-XXIe siècles). Du vieux avec du neuf, IFPO, 2010
  3. La Croix, 9 septembre 2013, p. 3
  4. Renaud Girard : après Daech, comment sauver le Moyen-Orient ?, entretien, lefigaro.fr, 28 octobre 2016
  5. En Syrie, Maaloula devient « un village fantôme », L'Orient Le Jour, 8 septembre 2013
  6. http://www.france24.com/fr/20131202-ville-chretienne-maaloula-tombe-mains-rebelles-syrie
  7. Frédéric Pichon, Syrie : Pourquoi l'Occident s'est trompé, Éditions du Rocher, 2014, p. 102
  8. http://www.rfi.fr/moyen-orient/20140414-armee-ville-syrienne-chretienne-maaloula-syrie-bachar-el-assad-liban-hezbollah/