Usuari:Laieta2018/proves/xarxes asíncrones d'aprenentatge
Les xarxes asíncrones d'ensenyament i aprenentatge (ALN, de l'anglès Asynchronous Learning Networks) es poden definir com una modalitat d’ensenyament i aprenentatge on estudiants i professors es comuniquen a distància entre ells d’una manera estructurada.[1] Donat que les interaccions són diferents alguns autors consideren els ALN com nous espais d’interacció amb possibilitats d’interacció enriquida que no es poden considerar iguals als espais presencials[2]
Característiques modifica
- Independencia d’espai i temps. Les ALN son asíncrones el que permet que docents i discents no tinguin que coincidir ni en espai ni en temps[1].
- Ús de la tecnologia. La mediació d’aquests tres components de l’aprenentatge es fa mitjançant tecnologies de la informació i comunicació (TIC) les quals ofereixen un entorn on les interaccions son de caire virtual[3].
- La comunicació escrita, a diferència dels entorns presencials on els intercanvis son de tipus oral (per exemple en les classes magistrals o en el desenvolupament de pràctiques)[3].
- Les ALN posen el focus en la col·laboració entre la xarxa d’aprenents, la qual cosa els distingeix d’altres tipus d’e-learing. Aquest aspecte es basa en la teoria de l’aprenentatge social d'arrel constructivista[1].
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wieland, K «Asynchronous Learning Networks». In: Seel N.M. (eds) Encyclopedia of the Sciences of Learning. Springer, Boston, MA, 2012, pàg. 345-348.
- ↑ «E-Learning in the 21st century: A framework for research and practice» (en anglès), 2011.
- ↑ 3,0 3,1 Bustos, A; Coll, C. «Los entornos virtuales como espacios de enseñanza y aprendizaje. Una perspectiva psicoeducativa para su caracterización y análisis». RMIE, VOL. 15, NÚM . 44, 2010, pàg. 163-184.