Usuari:Laura Mercader/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Laura Mercader. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La discriminació positiva és una acció que, a diferència de la discriminació negativa, pretén establir polítiques que donen un determinat grup social, ètnic, minoritari o que històricament hagi sofert discriminació per causes socials injustes, un tracte preferencial en l'accés a certs recursos o serveis i també accés a determinats béns.
Es parla de discriminació positiva amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de grups desafavorits i compensar-los pels problemes o la discriminació de la que van ser víctimes en el passat. Es tracta de fer referència a aquelles accions de manera positiva per tal de reduir o eliminar les pràctiques discriminatòries dels sectors històricament exclosos com les dones o alguns grups ètnics i racials. És a dir, s'utilitzen instruments de discriminació inversa perquè operin com a compensació afavorint a certs grups.
Un exemple en són les beques estudiantils per a certs grups socials, lleis que afavoreixen la dona en cas de violència de gènere, polítiques d'admissió en escoles i col·legis que fomenten la diversitat, subsidis o l'exempció d'impostos a sectors menys considerats.
Crítiques i detractors modifica
Existeix molta polèmica sobre la discriminació positiva i hi ha sectors que la consideren racista per ella mateixa, que no arriba als objectius proposats i que té efectes col·laterals no desitjats. A més a més, hi ha qui opina que per molt positiva que sigui no deixa de ser discriminació, ja que sempre algú resultarà discriminació per la reparació d'una injustícia històrica de la que no es beneficia i de la que no és responsable.
Avui en dia encara es debat el tema, principalment als Estats Units i a Europa. Aquesta discussió està relacionada amb el fet que es generen desigualtats i també estereotips en el cos social i la necessària disponibilitat de la "igualtat d'oportunitats" per l'equilibri estructural amb la justícia social.
Algunes de les crítiques associades amb aquest tipus de mesures ressalten el fet que aquestes, a la vegada, són discriminatòries en contra dels grups que no resulten afavorits per aquestes i que per contrari serien aptes d'accedir a aquests privilegis. També s'argumenta que per aquesta via es contribueix a emfatitzar la situació de la segregació amb aquestes persones, en la mesura que generen sentiments d'inconformitat els mateixos per ser objecte d'aquests privilegis.