Usuari:Lluisbrugues/proves

Lluís Brugués i Agustí

Lluís Brugués i Agustí. Bordils (Gironès), 15 de setembre de 1949. Músic i doctor en pedagogia

BIOGRAFIA

Va començar els primers estudis musicals amb el seu pare, Desideri Brugués i Gou, músic i fundador de l’orquestra Catalunya, i piano amb Josep Cassú. Al Conservatori de Girona estudià amb Francesc Civil, Josep Viader i Emili Garcia. Va continuar als conservatoris superiors del Liceu i el Municipal de Barcelona amb Pere Vallribera (piano), Ricard Valls (harmonia), Maria Canela (música de cambra), Carles Guinovart (fuga, contrapunt, composició i instrumentació) i Antoni Ros Marbà (direcció d’orquestra), entre altres, obtenint les titulacions superiors de piano, solfeig i acompanyament, harmonia i música de cambra. Per oposició va treure la plaça de professor titular de música del Departament de Didàctiques Específiques de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (1980-2014), des d’on ha dirigit també els cursos de Postgrau en Educació Musical entre 1992 i 2008. Col•labora amb el doctorat interuniversitari d’educació artística, i és membre del grup de recerca de la UdG en Educació Artística i Patrimoni. L’any 1998 va llegir la seva tesi doctoral a la Universitat de Girona amb el títol La Música a Girona 1888-1985 que va merèixer la qualificació d’excel•lent cum laudem per unanimitat del tribunal. Professor titular del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona (1976-2014), del qual n’ha estat secretari de 1978 a 1985, i director de 1985 a 1996 i de 2006 a 2008. L’any 1988 es responsabilitzà també de la gerència del Consorci del Conservatori fins el 1996. Va ser secretari de la Mútua de Músics de Girona des de l’any 1974 al 1991, cofundador del Sindicat Professional de Músics Espanyols a Madrid, l’any 1976, i president de la demarcació de Girona, fins el 1991. En l’àmbit de la cobla i la sardana, va començar actuant a la cobla-orquestra Catalunya (1961-68), com a instrumentista de fiscorn i flabiol. Després d’una temporada amb l’orquestra francesa d’Henry Tubert (1969), el 1970 va fer una suplència a la cobla-orquestra Montgrins com a pianista, trombó de pistons i director, i entre 1972 i 2014 va actuar amb la seva pròpia formació, l’orquestra Setson. Va ser impulsor de l’oficialitat dels estudis de tenora, tible i flabiol al Conservatori de Girona. Ha publicat articles a la premsa diària i especialitzada i ha presentat comunicacions i ponències a congressos i simposis, sempre sobre temes musicals o artístics: (ex.: Oficialitat dels estudis d’instruments de cobla (1r. Simposi de Música i Cobla, Banyoles, oct. de 1990); Els conservatoris de música, la cobla i la sardana (1r Congrés de Sardanisme. Calella de la Costa, set. de 1992); El paper de la música en la formació dels mestres (Congrés de Música a l’Escola i a les Escoles de Música. Universitat de Barcelona, juliol de 1997), etc. L’any 2014 va comissariar per el Museu d’Història de Girona l’exposició “Girona i la Sardana. El llegat històric de la dansa i la seva presència a la ciutat” i va traduir al castellà el Tractat d’Instrumentació per a cobla, de Joaquim Serra. Autor de sardanes i d’un centenar de composicions, la majoria d’elles de música de ball, enregistrades en format LP, disc senzill i CD. Guionista del programa de TV de Girona Pizzicato. En el camp de la recerca s’ha dedicat especialment a la recuperació històrica de músics i compositors gironins, escrivint biografies i inventariant i catalogant les seves obres: Narcís Costa Horts, Josep M.Boix Risech, Joan Carreras Dagas, Francesc Civil, Joseph Civil, Rafael Tapiola, Josep M.Pagès, Salvador Dabau, i altres.

LLIBRES

BRUGUÉS i AGUSTÍ, Lluís. La música a Girona. Història del Conservatori Isaac Albéniz. Diputació de Girona, 2008. (ISBN: 978-84-96747-34-0). 462 pàgs.

BRUGUÉS i AGUSTÍ, Lluís; GARCIA i BALDA, Josep M. Joan Carreras i Dagas. Ajuntament de Girona, 2014. (ISBN: 978-84-8496-193-2). 286 pàgs.

BRUGUÉS i AGUSTÍ, Lluís. El fet musical gironí durant la República i la postguerra: De l’eufòria al desencant. Dins de “La música culta a les comarques gironines: dels trobadors a l’electroacústica”. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), 2015. (Quaderns; 35) (ISBN: 978:-84-608-2086-4). Pàgs. 99-125.

BRUGUÉS i AGUSTÍ, Lluís; VARÉS i DE BATLLE, Albina. Quan la música esdevé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil. Diputació de Girona, 2016. (ISBN: 978-84-15808-40-4). 229 pàgs.

ARTICLES

BRUGUÉS, Lluís; VIDAL, Elisenda; i, VARÉS, Albina (2010). “Joseph Civil, un molinenc a París”. Revista El llaç. Molins de Rei, n.460. Pàgs. 10-11.

BRUGUÉS, Lluís; VIDAL, Elisenda (2011). “Issi Fabra: Quan la música esdevé espectacle”. Revista de Girona, n. 264. Pàgs. 60-64.

BRUGUÉS, Lluís; VIDAL, Elisenda (2011). “El llarg exili de Narcís Costa-Horts”. Revista de Girona, n. 266. Pàgs. 50-52.

BRUGUÉS, Lluís; VIDAL, Elisenda (2011). “La novel•lista del violoncel. Aurora Bertrana”. Revista de Girona, n. 267. Pàgs. 56-59.

BRUGUÉS, Lluís; VIDAL, Elisenda (2012). “La nissaga dels Pitxot”. Revista de Girona, n. 271. Pàgs. 52-56.

BRUGUÉS, Lluís; VIDAL, Elisenda (2012). “Música de Lladó per a la Setmana Santa de Sevilla”. Dominical del Diari de Girona. 1-IV-2012

BRUGUÉS, Lluís; VARÉS, Albina (2013). “Guillem Soler, un artista polifacètic”. Revista de Girona, n. 276. Pàgs. 60-63.

BRUGUÉS i GUSTÍ, Lluís. “1985: Año europeo de la Música”. Los Sitios, 5-IX-1984

Íd. “La música a l’escola, perill de retrocés”. Punt Diari, 4-VII-1985

Íd. “El mètode Ireneu Segarra, per a la formació musical”. ¿??????16-IV-1986

Íd. “La nueva ley de la propiedad intelectual”. Los Sitios, 21-VIII-1986

Íd. “Música i Universitat”. Punt Diari. 5-IX-1987.

Íd. “La música de laboratori, a reflexió”. Punt Diari, 8-IX-1987.

Íd. “La reforma de les ensenyances musicals”. Diari de Girona, 27-IX-1987.

Íd. “L’educació musical i els conservatoris, a debat”. Diari de Girona, 22-XI-1992.

Íd. “Si Espanya va bien, els músics no tant”. El Punt, 17-VIII-2003.

Íd. “En record de Montserrat Fabra”. El Punt avui, 19-III-2012.

Íd. “Records i vivències amb Josep Viader”. Diari de Girona, 28-X-2012.

Íd. “Girona recupera el contrapàs llarg”. El Punt avui, 19-X-2014.

Íd. “Els 75 anys de vida del Conservatori”. Dominical del Diari de Girona, 30-4-2017.

Íd. “Música al pas de les vestes”. Programa de la Junta de Confraries de Setmana Santa. Girona, 2017.
REFERÈNCIES

Judit Pujadó. Abans, l’eufòria per la música era com la d’ara per l’esport. La Vanguardia, 19-XII-2008.

Emili Casademont Comas. Lluís Brugués, historiador musical. Diari de Girona, 18-1-2009.

Jordi Torres i Noguer. Girona: música i músics. GISC (col•lecció mos). Vol. XXXIX. 2015.