Usuari:MónNatura Pirineus/proves/Les Planes de Son

Aquesta és una pàgina de proves de MónNatura Pirineus. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Les Planes de Son

Les Planes de Son, fa referència a un topònim ubicat a l’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en una extensió relativament plana, formada per una antiga zona lacustre d’origen glacial d’unes 24ha de territori, envoltada per dos torrents (El Tinter i Cabaneres) que conflueixen al arribar al poble de Son en un sol curs d’aigua anomenat riu de Son.

Situació geogràfica

Les Planes de Son, ocupen una zona centreoccidental dins de l’alta conca de La Noguera Pallaresa, en ple Pirineu central (Valls d’Àneu- Pallars Sobirà). Les diferències altitudinals properes varien notablement i delimiten dues àrees fisiogràfiques:

Una zona d’alta muntanya al voltant del massís de lo Tésol - serra de lo Pago (lo Tésol, 2.701 m; roca Blanca, 2.693 m; pic del Pinetó, 2.648 m) que s’aixeca com un bloc abrupte i domina uns 600 metres els relleus veïns, per sobre dels plans de les Cabanyeres, Campolado, les Estanyeres i prats de Palomera. És el domini de les formes estructurals, les restes de superfícies d’erosió preglacial i dels circs glacials excavats al vessant est de lo Tésol.

Una zona de muntanya mitjana organitzada a partir d’amplis serrats que en direccióNE-E es desprenen del massís de lo Tésol i corren, amb altitud just per sobre dels 2.000 metres, en direcció a la cubeta d’Esterri d’Àneu (castell Renau, 2.000m; serrats de Sarroca i Mercuris; estreps del pic de Quartiules, 2.228 m). Emmarcats per aquests serrats, es troben a les fondalades la vall de la Bonaigua, l’àmplia i penjada vall de Son i el barranc d’Arrose. Aquí el paisatge està pautat per la disposició estructural de les valls E-Wen «vessants asimètrics» accentuats per un modelat periglacial antic (coetani amb el glacialisme) i postglacial i per les grans formes d’acumulació glacial que omplen les valls.

Patrimoni biològic

2.1 Vegetació

Les Planes de Son es troben ubicades en l’estatge montà, als vessants amb un cert pendent, està ocupat per extenses pinedes de pi roig, sobretot a les obagues. Als vessants solells, on la reconstitució del bosc és més lenta i difícil, hi trobem també bedollars secundaris, balegars i pastures. Les àrees més planes s’havien destinat gairebé exclusivament, fins fa pocs anys, als prats de dall. Actualment encara se’n conserven d’extensos, tot i que als indrets més abandonats s’han anat transformant en avellanoses, pastures mesòfiles i herbassars higròfils.

2.2 Fauna

Al llarg del territori i podem trobar part de la fauna representativa del Pirineus, darrerament amb gran presència i augment poblacional dels tres cèrvids. Cabirol (Capreolus capreolus), Daina (Dama dama), Cèrvol (Cervus elaphus), nombroses espècies de rosegadors, Senglar (Sus scrofa), Llebre (Lepus europaeus), Guineu (Vulpes vulpes) entre altres mamífers com l’amagadissa Rata almesquera (Galemys pirenaicus) . L’avifauna esta representada per espècies característiques de les zones obertes i boscanes de l’Alta muntanya, no es d’extranyar observar des de necròfacs com el Trencalòs (Gypaetus barbatus) i Voltors (Gyps fulvus) fins a pícids i fringíl·lids. Entre els amfibis caldria destacar la presencia en zones de mollera del granota roja (Rana temporaria).

2.3 Àmbit de protecció

Les zones properes a les Planes de Son, es troben ubicades dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici.

Geològia

Les Planes de Son estan situades a la Zona Axial pirinenca. Els materials que hi afloren constitueixen dos grans conjunts: el substrat, format per roques paleozoiques d’edats compreses entre el Cambroordovicià i el Devonià,i els dipòsits de recobriment del Plistocè i l’Holocè (quaternaris). Pel que fa als materials paleozoics, es descriuen els episodis deformatius i metamòrfics relacionats amb l’orogènia herciniana i les estructures alpines que s’hi superposen. Pel que fa a les èpoques més recents, Plistocè i Holocè, s’incideix en els processos i els ambients sedimentaris relacionats amb el glacialisme i en tots aquells posteriors, els que han actuat durant els darrers 10.000 anys, bona part dels quals encara són funcionals; així s’estableix un vincle entre la constitució geològica del territori i la geodinàmica actual.

Turisme

4.1 Senderisme

Les Planes de Son són un enclau perfecte per desenvolupar qualsevol itinerari, planer, de mitja muntanya o alta muntanya, l’entorn permet una gran diversitat d’excursions adaptades a qualsevol públic. Amb famílies es pot desenvolupar un itinerari circular (no senyalitzat), pujar fins els Coms de Jou i el Coll de Fogueruix (senyalitzat), ascendir al cim culminant del Tésol o realitzar un itinerari circular per La Mata de València.

4.2 BTT

Des de Les Planes de Son surt una pista forestal apta per practicar BTT dins de la xarxa de circuits de l’At Ànèu, propera també a una de les clàssiques d’àmbit nacional com és la “Pedals de Foc”

4.3 Allotjaments

Al costat mateix de les Planes de Son es troba MónNatura Pirineus, equipament per l'Eduació Ambiental, amb servei d’hostalatge i on es poden realitzar activitats relacionades amb el medi. A Son hi trobem Casa Masover i ubicat en un indret excels d’alta muntanya el refugi del Pla de la Font, camp base de nombroses ascensions i travesses pel Parc Nacional.

Bibliografia

VENTURA ROCA, J. (2010). «Geomorfologia de les Planes de Son i la mata de València: la influència del modelat glacial i periglacial». A. GERMAIN, J. [cur.]. Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. (Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural; 16), p. 77-126. ISBN: 978-84-9965-008-1
FERRÉ,A.; PÉREZ-HAASE, A.; NINOT, J. M.; CARRILLO, E. (2010). «La vegetació de les Planes de Son i la mata de València: cartografia d’hàbitats i valoració naturalística». A. GERMAIN, J. [cur.]. Els sistemesnaturals de les Planes de Son i la mata de València. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural.(Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural; 16), p. 327-378. ISBN: 978-84-9965-008-1.
LOSANTOS,M. (2010). «La geologia de les Planes de Son i la mata de València». A. GERMAIN, J.[cur.]. Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. (Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural; 16), p. 21-75.ISBN: 978-84-9965-008-1.