Usuari:Manaquià/proves

Albert Estrada-Rius[1]

Numismàtic i historiador del Dret i de les Institucions

Especialista en numismàtica medieval i moderna amb interès preferent en l'àmbit de la fabricació i l'organització de les emissions monetàries oficials i el seu desenvolupament tecnològic, així com amb el fenòmen paral·lel de la falsificació monetària. Especialista en el camp de coneixement de les institucions administratives públiques de la Corona d'Aragó sobre les que ha fet recerca pel que fa a l'antiga Generalitat de Catalunya, les drassanes, les cases de moneda i els col·legis d'obrers i de moneders i els consolats de catalans d'ultramar.

Activitat professional

És conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on treballa des del 2000, i professor associat a les àrees d'Història del Dret i de les Institucions de les Facultats de Dret de les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, des del 2001. És vicecònsol honorari de la República d'Eslovènia a Barcelona des del 2013.

Formació

Doctorat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (2001) amb una tesi sobre els orígens de la Deputació del General de Catalunya, antiga Generalitat de Catalunya i en Història per la Universitat de Barcelona (2012) amb una tesi sobre la Casa de la Moneda de Barcelona (1208-1714). És llicenciat en Filosofia i Lletres (Geografia i Història) (1993) amb l'especialitat en Història medieval; llicenciat en Dret (1998); llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració (2001) amb l'itinerari de Relacions Internacionals i, finalment, llicenciat en Història de l’Art (2006) amb l'itinerari Gestió Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Premis

L’Asociación Numismática Española li ha concedit la Medalla "Excelente al Mérito Numismático 2017" en reconeixement a la seva tasca de desenvolupament dels estudis numismàtics i la Medalla Javier Conde Garriga (2011) com a premi pel llibre La lluita contra de la moneda falsa a la Barcelona de Felip II (1598-1621). La Fundació Noguera li concedí la XVIII beca d’història medieval (2013) per publicar la seva tesi doctoral sobre la Casa de la Moneda de Barcelona que també va galardonar l’Institut d’Estudis Catalans amb el premi Pròsper de Bofarull (2014).

Acadèmies

És membre corresponent de la Real Academia de la Historia (Madrid, 2019), de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2013), de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, 2015), de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación (Madrid, 2015), de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (Barcelona, 2016) i del Instituto Bonaerense de Numismática y Antigüedades (Buenos Aires, 2015).

Activitat associativa

Col·legiat a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i membre del Consell Internacional de Museus (París, 2002). És soci de l'Ateneu Barcelonès, membre de la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell, 2009) i del Centre d’Estudis de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Saragossa, 2008).

És vocal de la junta directiva de la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (Madrid, 2012) i membre del consell de redacció de la revista d’història Arraona (Sabadell, 2001), de la revista Numisma (Madrid, 2012) i de la revista de numismàtica francoespanyola Omni (2014). Ha fundat la col·lecció «Fundamenta Rei Publicae» (2012).

Trajectòria científica

Ha comissariat diverses exposicions al MNAC, entre les quals destaquen «La moneda a la Mediterrània medieval» (2006), «Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica» (2008), «La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro» (2010) i «Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea» (2014). Ha estat vinculat a la Fundació Caixa Penedès per a la qual ha comissariat, entre altres col·laboracions de difusió cultural, les exposicions: «El bisbe Torras i Bages i els artistes del seu temps» (1993), «El frontal romànic de Santa Margarida de Vilaseca» (1996) i «La llum de l’Ortodòxia. Icones russes dels segles xviii-xix» (2002).

Coordina, des del 2002, el Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó i, des del 2013, els cursos de documentació de moneda antiga i d’història monetària hispànica, que se celebren anualment al MNAC. Aquests darrers associats a la publicació de les seves actes. També ha estat impulsor i director científic del XVI Congreso Nacional de Numismática celebrat el novembre de 2018 a Barcelona.

Ha enfocat la seva recerca en diversos camps vinculats, gairebé sempre, amb aspectes diversos de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha emmarcat l’arquitectura institucional a la Catalunya medieval i moderna com una manifestació més del desenvolupament orgànic dels ens públics. Destaquen els seus treballs sobre la seu de la Diputació del General de Catalunya —posteriorment anomenat Palau de la Generalitat de Catalunya—, així com sobre la Drassana Reial de Barcelona o sobre la Seca Reial de Barcelona. Pel que fa a la primera, ha publicat en una monografia (Generalitat de Catalunya, 2000) el fins aleshores inèdit document de compravenda de l’edifici primigeni pels diputats l’any 1400. Pel que fa a la Drassana, ha dedicat diversos articles i dues monografies (Museu Marítim de Barcelona, 2004 i 2008), en les quals ha capgirat moltes de les interpretacions tradicionals d’aquest conjunt monumental i algunes de les quals han estat ratificades, darrerament, amb les intervencions arqueològiques. En el marc d’aquesta línia de recerca també ha estudiat documentació inèdita sobre l’anomenada Casa del General que, fins al segle xviii, s’aixecava al costat de la Casa Llotja de Mar de Barcelona, així com sobre la Casa del General de Perpinyà. Finalment, pel que fa a la Seca Reial de Barcelona destaca la monografia que li ha dedicat (Barcelona, Fundació Noguera, 2015).

Ha fet recerca, també, sobre alguns aspectes iconogràfics vinculats a la imatge de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha analitzat el repertori iconogràfic de la monarquia a la moneda, de manera general, al catàleg de l’exposició La moneda a la Mediterrània medieval (Barcelona, MNAC, 2006) i, en casos concrets, com a De retrato a arquetipo. Anotaciones sobre la difusión de la efigie de Juan VIII Paleólogo, vol. ii (XIV International Numismatic Congress, Glasgow, 2011). Ha estudiat, igualment, la projecció de la imatge plàstica i al·legòrica de la Seca Reial de Barcelona —tema de la seva tesi doctoral en història— a través de gravats al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2006) i de dibuixos a Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática, vol. ii (Cadis, Real Casa de la Moneda de Madrid, 2009).

El comissariat de l’exposició «Cinc segles de numismàtica a Catalunya» li ha obert la possibilitat d’emprendre l’estudi de diverses col·leccions de moneda i medalla a Catalunya que es recullen en el catàleg de l’exposició (MNAC, 2007) i en articles posteriors al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2008). Col·labora amb el Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya que edita l'Institut d'Estudis Catalans.

En els darrers anys ha consolidat una línea de recerca tant propia com estimulant-la a nivell de grup sobre la falsificació monetària. Ha comissariat l’exposició «La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro», i ha preparat el seu catàleg (Barcelona, MNAC, 2010); ha coordinat la jornada La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix (Barcelona, MNAC, 2011) i ha editat les seves actes (Barcelona, MNAC i Universitat Pompeu Fabra, 2013); la jornada internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908) i ha editat les seves actes (Barcelona, MNAC i Universitat Pompeu Fabra, 2017) i, finalment, ha escrit la monografia La lluita contra la moneda falsa a la Catalunya de Felip II (1598-1621) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2011), la qual ha traduït a l’espanyol, ha revisat i ha ampliat (Sabadell, Ausa, 2012).

Ha participat, en relació al camp de la medallística, a l’exposició La medalla modernista (MNAC, 2001), ha comissariat l'exposició Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea (MNAC, 2014) i ha fet recerca sobre la fàbrica de medalles Ausió de Barcelona publicades successivament al (XIV Congreso Nacional de Numismática, Casa de la Moneda de Madrid, 2010) i al curs monogràfic dedicat a La medalla devocional : art, societat i mentalitat, així com en la mostra presentada al Museu nacional d'Art de Catalunya (2018).