Usuari:Marialeila261723/proves

DISCANTUS 

Discatus pot referir-se a diferents conceptes dins de la música, depenent del moment històric del que és tracti; etimologicament, la paraula vol dir una veu (cantus) per sobre p a part de altres. Discantus es una tècnica de polifonia medieval en que un cantant canta “El canto llano” mentres un altre entona la veu suplementària, ben improvisada o composta prèviament. La paraula en aquest sentit ve el terme ”Discantus supra librum” (discantus “Segun el libro”), i es una forma de cant gregorià en la que només la melodia esta anotada, mentres que assumeix que aniria acompanyada d’una polifonia improvisada. El “Discantus supra librum” te normes especifiques que regeixen la improvisació de les veus addicionals. A la música medieval el terme “Discantus” serveix per diferenciar el contrapunt que emplea el moviment contrari per distingir-lo del “Organum” paral•lel o diafonia, en el qual “El canto llano” i el contrapunt es mouen en paral•lel. Més tard el terme va passa a significar, el triple o cantant soprano en qualsevol grup de veus, o la línia més aguda en una cançó i, amb el temps, per el renaixement, es va referir generalment al contrapunt. El discantus pot referir-se també al més agut d’un grup d’instruments , particularment la viola o la flauta dolça discantus. D’igual manera, pot aplicar-se a la clau soprano. El discantus també pot referir-se a una melodia aguda, florida , cantada per unes poques sopranos per ornamentar un himne.