Usuari:Marta Biurrun/proves

Fins que no van aparèixer els primers ordinadors capaços de realitzar càlculs d’una gran complexitat per la seva compta, el terme “computadora” s’utilitzava per a referir-se a persones.

Context

L’any 1955 aproximadament, els Estats Units va entrar en una mena de carrera amb la Unió Soviètica, per veure qui podia arribar abans a l’espai. Això es coneix literalment amb el nom de “carrera espacial”, que va tindre una durada aproximada d’uns 20 anys. Va ser llavors quan, al laboratori de la NASA, situat a Langley, a Hampton (Virginia), van començar a reclutar milers de dones que realitzarien la feina de computadores.

El seu paper dins de la NASA

Aquestes dones van ser escollides per la seva intel·ligència, i tenien el paper de realitzar, únicament amb l’ajuda d’un llapis, tots els càlculs i equacions necessàries per poder enviar de forma segura als astronautes a l’espai. I cal mencionar que, va ser durant els primers anys en que es va començar a planejar aquest projecte, que les calculadores no podien realitzar tants càlculs com les d’avui dia, i tenien la mida d’uns quants armaris junts, a part de que costaven uns 80.000 dòlars. Un exemple d’aquestes calculadores seria la IBM 608, la qual va ser anunciada a l’abril del 1955, però va ser llançada al desembre de l’any 1957.

Es va veure des d’un primer moment que, les dones, eren realment eficaces per a la execució d’aquesta professió, a causa de la seva precisió, paciència, y també meticulositat. Però, això si, també cal dir que cobraven unes quantitats de diners molt més baixes que els seus companys homes de treball, els quals realitzaven la mateixa feina que elles, o a vegades, inclús menys.

Aquestes dones van ser fonamentals i totalment decisives per la investigació aeronàutica, i no van rebre cap tipus de reconeixement públic per tota la feina que van fer. Això es va donar a causa de que eren dones, però a més a més, pel fet de que, algunes d’elles, eren afroamericanes, i durant aquells anys, hi havia molta segregació racial.

Aquestes dones van participar en nombrosos projectes, entre ells, calcular les trajectòries de la missió Mercury Atlas 6, del Apolo 11 i del Apolo 13. Però no únicament això, sinó que també van ajudar a construir coets, i van dissenyar combustibles i antenes de comunicació per als astronautes.

Pel·lícula "Figures Ocultes"

La historia d'aquest grup de dones, però més concretament, de tres de elles, va sortir a la llum gràcies a la publicació del llibre Figures Ocultes, escrit per Margot Lee Shetterly, i del qual, posteriorment, es va fer una pel·lícula anomenada de la mateixa manera. Aquesta pel·lícula va ser dirigida per Theodore Melfi, i, tal i com s'ha comentat abans, es tracta d'una pel·lícula biogràfica, que, ens explica com va ser la vida de tres d'aquests genis; Katherine Johnson (interpretada per Taraji P. Henson), Dorothy Vaughan (interpretada per la guanyadora d’un Oscar gràcies a la pel·lícula The Help) i Mary Jackson (Janelle Monáe).