Usuari:Max Vila-Masana/proves

Reial Cos de la Noblesa de Catalunya

1. Història
2. (Assemblea General)
3. Consell d'Oficials
4. Entrada
5. Insígnies

Requisits d'entrada

Per entrar al Reial Cos cal demostrar proves de noblesa o hidalguia centenària, per ambdues línies, i de cristiandat, netedat de sang i legitimitat del solicitant, per les línies paterna i materna, fins al 5è grau (pare del besavi).

Cal demostrar lo anterior només per via paterna en els casos de descendència agnàtica de:

1. Participants del Braç Militar de les Corts Catalanes entre els anys 1064 i 1713.
2. Insaculats al llibre verd del Braç, en els mateixos anys
3. Admesos al Cos de la Noblesa de Barcelona i Cos Col·legiat de la Noblesa de Catalunya fins l'any 1919.
4. Membres de les confraries de Sant Jordi, que existiren en localitats de Catalunya, fins el 1705.
5. Membres de la Confraria de Nostra Senyora de la Soletad, fins l'any 1868.
6. Qui obtingués Reial Privilegi Hereditari de Noble, Cavaller o Militar del Principat, i de Generós, Ciutada o Burgès Honrat de les ciutats i viles del Principat, i dels matriculats com a tal.
7. Qui tingui dos ascendents agnàtics membres del Reial Cos.

Els posseïdors de Grandeses i Títols de Catalunya, conceditats abans de 1715, tampoc hauran d'acreditar noblesa materna. Els posteriors a 1831, hauran de demostrar línia agnàtica centenària des del seu atorgament.

Consell d'Oficials

És l'encarregat del govern, direcció i representació del cos. Està compost per un protector, un clavari, un síndic, un secretari i entre sis i vuit vocals.

Història

Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya

L'1 de novembre de 1389, el rei Joan el Caçador separà en dos el braç militar de les Corts Catalanes, representant de la noblesa: per una banda els comtes, barons, nobles i rics-homes i per l'altra, la baixa noblesa. A aquest últim grup li concedí el privilegi de constituir-se en cos col·legiat i de reunir-se quan els seus membres ho vulguessin, no només quan el rei convoqués les corts: instituí el Bras Reyal deis Cavallers, Generosos e Homens de Paratge del Principat de Cathalunya. Els va donar la facultat de redactar uns estatuts i ordenances propis i de grabar els seus segells amb les armes reials, és a dir, els quatre pals.

L'existència de quatre braços a les Corts Catalanes fou efímera. El 1409, per voluntat de Martí l'Humà, els dos braços van tornar unir-se retornant als tradicionals braços eclesiàstic, militar i reial. No obstant això, els cavallers van seguir reunint-se com a institució fora de les Corts. Ferran el Catòlic confirmà el privilegi de creació el 9 d'octubre de 1481, obrint la corporació a la resta de membres del braç militar: els grans d'Espanya o títols.

El braç fou objecte de nombrosos favors i mercès dels reis d'Espanya. Carles II li concedí, el 9 de setembre de 1698, la banda negra filetejada de vermell com a insígnia, banda que antiguament estilaven els cavallers catalans. L'arxiduc Carles, pretendent al tron, per concessions del 15 de juny de 1706 i 15 d'abril de 1707, atorgà la Grandesa d'Espanya al protector del braç i el dret a ser precedit per un cos de macers en els actes privatius de la corporació. Finalment, a través d'una pragmàtica de 23 de setembre de 1760, Carles III concedí el privilegi de sostenir les vares de pali en la processó del Corpus Christi –celebrat amb especial relleu a Barcelona– a l'entrada i sortida de la mateixa a la Catedral de la ciutat.

El decret de Nova Planta de 1714 de Felip V va abolir els tres braços assistents a Corts Generals. S'obre aleshores un període en què el dret de reunió del braç np es va poder exercir. El 30 d'abril de 1725, pel Tractat de Pau de Viena, en el seu article novè queden reconeguts els privilegis atorgats a la corporació per l'arxiduc. El tractat reconeix totes les dignitats que els dos pretendents van concedir. (Grandesa al protector i també als oficials?)

Quan l'any 1602 es fan unes ordenances, s'estableix un proetctor del braç, diferent del president del braç a les Corts, que era sempre el duc de Cardona.

Confraria de Sant Jordi

De otro lado existía ya la Cofradía de San Jorge, fundada en 16 de Octubre de 1371 por el Rey Don Pedro IV el Ceremonioso, padre de Don Juan gran diplomático, etiquetero, hasta justificar el dictado de «Ceremonioso» con que pasó a la posteridad, dedicándole un libro, «Tractat de la Cavalleria de Sant Jordi de la Creu vermella», que no llegó a concluir — y en cuya Corporación se alistaban las personalidades catalanas más ilustres y de reconocida calidad señorial.

Dicha Institución — de «Mossen Sent Jordi» — extendidísimo Patrón de la Caballería, de especial devoción en tierras mediterráneas — análogamente a otras muchas que han existido y aún perduran en nuestra Patria, estimulaba los ejercicios ecuestres entre sus componentes y las prácticas castrenses, preparando para la guerra —frecuente achaque de la época— a esos caballeros, de quienes se declaraba el Ceremonioso su «Caput et magistri...» y les concedía «mantell  de drap blanch ab la Creu vermella, la part devant endret del cor», comprome2iéndose los co-frades —solamente «barons e cavallers» — a asistir al Monarca personalmente y con huestes: «faran sagrament e homenatge al Senyor Rey de anar ab el personalment ab aquells homes de cavall que lluitàn, contra los moros».

Fundamentados en lo previsto en el Privilegio de 1389, que autorizaba al Brazo Militar —actuando fuera de las Cortes— a redactar sus propios estatutos, el 29 de Junio de 1602, congregó se en Asamblea General el expresado Cuerpo, resolviendo jurar y firmar las primitivas «Ordinacions del Bras Militar de Cathalunya», que, como es lógico, sufrieron diversas modificaciones a lo largo del tiempo, especialmente en el actual.

La aludida Cofradía de San Jorge vivió, sin duda, en estrecha relación con el expresado Brazo Militar, aunque ambos con existencia autónoma, según ya se dijo, y en virtud de los privilegios de los años 1389 y 1481, podía el Brazo de la Nobleza juntarse fuera de las Cortes, y siendo este Brazo Militar uno para todo el Principado, los Caballeros de otras partes de Cataluña sólo podían congregarse con el título de «Cofradía de San Jorge» para tratar de materias pertenecientes a fiestas militares; en cambio en Barcelona, donde coexistían ambas, el Brazo Militar, en un principio, no podía entrometerse en los asuntos de la Co-fradía ni ésta en los del Brazo. De suerte que el Brazo tenía su Protector que lo convocaba; y de la Cofradía de San Jorge, constituida en Barcelona, era su Prior Mayor el Diputado Militar por razón de su oficio, no así en el resto del Principado, quien congregaba a los Caballeros para lo que interesaba a la Cofradía era un Prior particular, que entre los mismos elegían. Tanto es así que, ni el Protector del Brazo, y lo que es más, ningún Grande de España, ni Título alguno, era admitido en las fiestas organizadas por la Cofradía, si no era Cofrade o tenía permiso de la misma.

Duró este estado de cosas hasta que en 22 de Mayo del año 1610, en el que deliberó el Brazo Militar suplicar al Señor Diputado Militar, como a Prior, y a los individuos de la Cofradía de San Jorge que, atendiendo a los grandes gastos que tenía la expresada Corporación, se había acordado que los Caballeros o Nobles que resultasen elegidos para los cargos de Prior segundo, Mantenedor o Juez de justa o torneo de la Cofradía, no podrían tornar posesión de su cargo sin antes haberse inscrito en el «Llibre del Bras Militar» y haber satisfecho lo que debieren a dicho Brazo, lo que, habiendo sido aprobado, nos da idea del grado de compenetración a que se había llegado por parte de dichas Corporaciones nobiliarias, que acabarían por fundirse.

La Cofradía languidece, al paso que las fiestas que le dieron origen, hasta el año 1704, en que se extinguen éstas, ya decrépitas desde mediados del siglo XVI, en que los procedimientos guerreros habían sufrido, por la generalización del arte de la jineta y el uso de las pistolas de arzón, un cambio radical. Curiosa resulta en extremo para la Nobleza la relación detallada de los torneos, justas y demás fiestas que se describen en los volúmenes de la Cofradía de San Jorge, precursora de las Reales Maestranzas, que se conservan en el Archivo de la Corona de Aragón.

Tal Cofradía de San Jorge era, en verdad, una auténtica Maestranza en Cataluña, como escribió algún historiador. Los Caballeros de la Corporación tienen uniforme propio, el cual en ningún caso «podrá usarse sin la Banda y Cruz», por ser prendas indispensables del mismo. La insignia de las Damas consiste en la venera que vienen usando los Caballeros, de tamaño algo menor, pendiente de un lazo de doble lazada, formado por una cinta de los colores propios del Real Cuerpo de la Nobleza. La Banda es igual a la de los Caballeros, variando solamente su anchura, que es de cinco centímetros, y la llevan de la misma forma.

La Banda y Cruz de San Jorge son los distintivos tradicionales de nuestra Noble Corporación que S. M. el Rey Don Alfonso XIII, de imborrable recuerdo, tuvo a bien ostentar en actos de Corte durante sus estancias en Cataluña, luciéndolas como condecoración única, aparte del Toisón de Oro, dando con ello una prueba de su regio afecto y distinción al Real Cuerpo. En cuya insignia se muestran simbólicamente entrelazados la Banda roja y Cruz del mismo color, esta última concedida a los Caballeros de la Cofradía de San Jorge por el Rey Don Pedro III; con el Escudo de las Armas Reales y la Banda negra, privativas del Brazo Militar, concedidas y confirmada, respectivamente, por los Monarcas Don Juan y Don Carlos II, a favor de dicho Brazo, indicándonos que en la fusión de ambos, Brazo y Cofradía, debemos ver el origen del actual Cuerpo de la Nobleza de Cataluña.

Confraria de Nostra Senyora de la Soletat

La noblesa catalana, que tradicionalment havia pertanyut a la Molt Il·lustre Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, també coneguda com la Confraria dels Cavallers, fundada el 1593 amb seu a la Reial Basílica de Nostra Senyora de la Mercè, a Barcelona. És en la confraria on es van continuar agrupant i reunint a tenor dels reglaments de la confaria i dels acords adoptats el 9 de febrer de 1732.

Reial Cos de la Noblesa de Catalunya

Va ser en el si de la confraria de la Soletat, després d'anys de preparatius, que el 16 d'abril de 1880 es va reunir la Junta General del que acabaria sent el Cos de la Noblesa de Barcelona i s'hi van aprovar els primers estatuts.

El 1919, amb la vènia del rei Alfons XIII, es va constituir oficialment el Reial Cos de la Noblesa de Catalunya i es van aprovar les seves ordenances el 15 de març del mateix any, culminant així la refundació de la reial corporació.

Condecoracions d'Andorra

Història

El sistema premial andorrà és de creació recent: la primera condecoració va ser creada l'any 2007, mitjançant el decret XXX i l'ordre ministerial XXX, pels quals s'establí l'Ordre de Carlemany en el context dels Premis Carlemany.

Anys més tard, el 2011, la Comissió Interparroquial va crear una sèrie d'honors per als agents de Circulació comunals, que van ser adoptats per decret per els 7 comuns del país.

El Cos de Policia també es va dotar del seu reglament de distincions l'any 2020, amb una actualització el 2024.

Ordre de precedència

L'ordre de precedència de les condecoracions andorranes va ser establert en el decret de 2020 de ceremonial i protocol. En ell s'estipula l'ordre de port de condecoracions:

1. Creu dels Set Braços
2. Orde de Carlemany
3. Creus nacionals
4. Medalles nacionals
5. Medalles comunals
6. Medalles commemoratives nacionals
7. Ordes nacionals estrangers
8. Creus nacionals estrangeres
9. Medalles nacionals estrangeres
10. Medalles locals estrangeres

Les condecoracions existents avui a Andorra s'ordenen així:

Condecoracions

Principals

Nom	Graus	Insígnia	Creació	Raó de concessió
Creu dels Set Braços	Creu (únic)		2 de juny de 2022	Contribució significativa al benefici del país
Orde de Carlemany	Collar Gran creu Creu Medalla		7 de desembre de 2007	Mèrits distingits o servei rellevant a l'Estat andorrà

Creus nacionals

Nom	Graus	Insígnia	Creació	Raó de concessió	Col·lectiu distingit
Medalla al Mèrit Professional	Creu (únic)		5 d'agost de 2011		Agents de Circulació comunals
Condecoració a la dedicació al Servei Policial	Creu daurada Creu blava		7 d'octubre de 2020		Cos de Policia

Medalles nacionals

Nom	Graus	Insígnia	Creació	Raó de concessió	Col·lectiu distingit
Medalla a la Dedicació d'Anys de Servei	Medalla d'or Medalla d'argent Medalla de bronze		5 d'agost de 2011		Agents de Circulació comunals
Medalla ciutadana d'actes rellevants			5 d'agost de 2011		Ciutadania
Medalla al mèrit policial			7 d'octubre de 2020		Cos de Policia
Medalla de reconeixement a la seguretat nacional			7 d'octubre de 2020

Medalles comunals

Nom	Graus	Insígnia	Creació	Raó de concessió	Col·lectiu distingit
Medalla parroquial pels 25 anys de Dedicació	Medalla (única)		5 d'agost de 2011		Agents de Circulació comunals