Usuari:Mcapdevila/Alerta prompta i control aerotransportat

Un E-3 Sentry de les Forces Aèries dels Estats Units.

Un sistema d' alerta primerenca i control aerotransportat , o AEW & C (acrònim en anglès de Airborne Early Warning and Control ),^[1] és un sistema de radar aerotransportat dissenyat per detectar aeronau s. Usats a gran altura, els radars permeten als operadors distingir entre aeronaus amigues o hostils a centenars de quilòmetres de distància. Els avions AEW & C poden ser usats per a operacions aèries tant defensives com ofensives. Ofensivament el sistema és usat per dirigir als avions de combat als seus localitzacions objectiu, i defensivament per contraatacs. També pot ser utilitzat per dur a terme tasques de vigilància, funcions de comandament i control i direcció de batalles (o funcions C2BM, sigles en anglès de command and control, battle management ).

Els sistemes AEW & C també són coneguts pels antics termes alerta primerenca aerotransportada , o AEW ( Airborne Early Warning ),^[1] i sistema d'alerta i control aerotransportat , o AWACS ( Airborne Warning and Control System ).^[1]

Història modifica

Un E-2C Hawkeye al portaavions USS George Washington (CVN-73) .

La US Navy va començar a experimentar amb aquest tipus d'avions el 1945 a partir dels Grumman TBF-3W Avenger, embarcats amb la primera generació de radar de cerca aerotransportat AN/APS-20 i el Boeing PB-1W, que era un B-17G modificat. Posteriorment, es va desenvolupar el S-2 Tracker que feia d'avió d'alerta i d'atac. La proposta de construcció de l'E-2 va ser lliurada a la US Navy el 1957 i el prototip va volar a l'octubre de 1961. Inicialment, es van construir tres prototips i 59 avions de sèrie, i lliurat el primer d'ells en 1961. Les primeres lliuraments a la US Navy es van fer el 1964, destinades a equipar l'esquadró VAW-11 d'alerta primerenca de la Flota amb base a North Island, San Diego. Els primers esquadrons de quatre avions (assignats als portaavions CVA-63 Kitty Hawk, CVA-61 Ranger, CVA-Constellation, CVA-43 Coral Sea i CVAN-65 Enterprise), van ser utilitzats en les aigües de Vietnam del Nord en 1965. El 1967, un cop demostrada l'operativitat de l'E-2, es va determinar que era necessari augmentar les seves possibilitats de cobertura de radar i es va desenvolupar la versió E-2B, equipada amb un ordinador Litton L-304 per al control de radar. El primer avió equipat amb aquestes millores va volar al febrer de 1969.

El 1999, la marina francesa va adquirir dos E-2C Grup II per operar del nou portaavions nuclear Charles de Gaulle.

Els avions de control i vigilància aèria o AWACS, tenen la missió de transportar un radar a gran alçada, per tal de millorar la cobertura i fer possible la detecció d'amenaces abans que es consolidin contra la flota. L'avió radar pot detectar també vaixells de superfície i snorkels de submarins submergits, permetent una millor utilització de les defenses de l'armada.