Usuari:Mcapdevila/Balast (electricitat)
El balast , també conegut vulgarment com a reactància , és un equip que serveix per mantenir un flux de corrent estable a llums de descàrrega gas, ja sigui un tub fluorescent, una làmpada de vapor de sodi, una làmpada d'halur metàl·lic o una làmpada de vapor de mercuri.
Funcions modifica
De manera general, les funcions que compleix el balast són:
- Proporcionar el corrent d'arrencada o de preescalfament dels càtodes per aconseguir l'emissió inicial dels elèctrodes.
- Subministrar la suficient tensió de sortida en el buit com per fer saltar l'arc en l'interior de la làmpada.
- Limitar el corrent de la làmpada als valors adequats per a un funcionament correcte.
- Controlar les variacions de corrent a la làmpada, enfront a variacions de la tensió d'alimentació (conegut com a tenir una bona regulació).
Parts del balast modifica
- Nucli: És la part fonamental del balast. Està compost per diverses plaques primes d'acer al silici, sobre les que, amb un suport aillant, s'enrotlla el fil de coure formant una bobina.
- Carcassa: És l'embolcall protector del balast. De l'enrotllament surten 2 o 3 cables de coure que es connecten al circuit extern, mentre que en els electrònics en surten 4.
- Segellador: És un compost de polièster que es diposita entre la carcassa i el nucli del balast. La seva funció és aïllant.
Vulgarment al balast se'l coneix com reactància, per raó que al passar-hi un corrent altern la bobina del balast presenta una reactància inductiva.
En el cas de la làmpada fluorescent s'instal·la de la manera següent:
En general, els balast, en ser elements que van connectats a la xarxa elèctrica domiciliària, han d'estar fabricats segons normes IRAM o CE. En el mercat existeixen balast per a diferents potències. Alguns dels valors són 7/9/11, 15, 18, 20, 30, 36, 40, 58/65 watts.
Encebador elèctric modifica
Hi ha una tècnica de precalentament que utilitza una combinació filament - càtode en cada extrem del llum en Conjunció amb un interruptor mecànic o automàtic (vegeu el diagrama del circuit) que inicialment connectar els filaments en sèrie amb amb el balast i d'aquesta manera de preescalfen els filaments abans de saltar la xispa. Aquesta procés a Amèrica del Nord, s'anomena precalentament, mentre que a altres llocs s'anomena Switchstart.
Aquests sistemes són equip estàndard en els països de 200-240 V (100-120 V i per a llums de fins a uns 30 watts), i en general fan una xispa d'arrencada. Abans de la dècada de 1960, s'utilitzaven també cebadors tèrmics i interruptors manuals. de vegades s'utilitzen Arrancadors electrònics amb làmpada electromagnètica .
El cebador automàtic que es mostra a la fotografia de l'esquerra consisteix en un petita làmpada de descàrrega de gas, de neó o argó que conté en paral·lel un interruptor N.O. de lama bi-metàl·lica. Funciona com un relé de temps, connectant els filaments del tub fluorescent durant uns segons al començament, després es desconnecta.
Vegeu també modifica
Referències modifica
Bibliografia modifica
Luis Àvila Recatero, Per sota de la cota zero, Editorial Hispano Europea, Barcelona, 1989.
Indalux. Luminotècnia 2002.
Enllaços externs modifica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Balast |