Il·lustració de la confecció d'una borla
Linus Pauling usant un birret en graduar-se el 1922

Una borla és la terminació d'un grup de fils trenats o frunzits que formen una espècie de bola o plomall estarrufat o un pom de fils penjants, usada com a adornament. En un dels seus extrems sobresurt un cordó ample, del qual penja, i en l'altre costat té serrells. Habitualment, les borles són elements decoratius i, com a tal, se solen trobar en la vora d'algunes peces de vestir i d'algun tipus de cortina.[1]

Les borles també les porten els birrets emprats durant les graduacions i, sovint, sobre les sabates dels homes en les mateixes cerimònies. La borla és un adorn universal i té variants en les diferents cultures del món.

Per als israelites era obligat portar a les vores o rematant les seves capes unes borles de color morat per tal d'estar contínuament atents a la llei de Déu, segons diu l'abat Fleuri. Aquestes peces s'anomenaven cicith, les mateixes que porten avui dia els jueus quan van a la sinagoga els dies feiners, suposant que els dissabtes i en les altres festes no necessiten d'aquests senyals exteriors de religió per recordar-los el compliment dels manaments del Senyor. Els fariseus portaven els ciciths molt més grans que els altres jueus, per distingir-se d'ells.[2]

Borla se'n diu també, el petit extrem que tenen alguns tipus de corda per a guitarra i no necessiten cap amarratge especial.

Ús militar

modifica

És habitual que una borla remati la dragona o brida que es col·loca a les espases i sabres.

L'antiga cucurulla es rematava amb borla. D'ací heretaren la borla, d'una banda, el casquet dels dragons i els seus descendents, les diverses lligadures granaderes. D'altra banda, els casquets de caserna, els quals la perdrien entorn el 1900 a molts exèrcits, i pràcticament a tots a mitjans segle XX. Usualment el fes militar també duia borla, en general negra.

Durant la Guerra Civil Espanyola un dels elements distintius bàsics entre ambdós exèrcits contendents era la presència o absència de borla en el casquet de caserna (la lligadura de campanya més habitual): els republicans usaven el casquet sense borla (sovint havent-la arrencada); els sublevats la conservaren en llurs casquets.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. John Gillow; Bryan Sentance. Tejidos del mundo: guía visual de las técnicas tradicionales (en castellà). Editorial NEREA, 1 gener 2000, p. 228. ISBN 978-84-89569-41-6 [Consulta: 23 agost 2013]. 
  2. Diccionari històric enciclopèdic, Vicenç Joaquín Bastús i Carrera]