Usuari:Mcapdevila/Entrada en pèrdua

Vol normal

Entrada en pèrdua – la cua en T es mostra en l'ombra de l'ala

L'entrada en pèrdua afecta a una aeronau amb configuració en cua T.

L'entrada en pèrdua (o stall en anglès) és un fenomen aerodinàmic que consisteix en la disminució més o menys sobtada de la força normal que produeix el corrent incident sobre qualsevol perfil aerodinàmic. Es produeix quan la proporció del contorn del perfil on la capa límit està despresa es torna significativament àmplia, pel fet que la pressió de l'aire és notablement menor quan la capa límit està despresa que quan està adherida a la superfície.

En particular s'empra el terme aplicat a un avió quan la seva ala entra en pèrdua. Si això succeeix en servei el pilot ha de recuperar la sustentació perduda i per tant el control de l'avió fent que aquest piqui, és a dir, fent que el morro baixi respecte de la cua.

L'entrada en pèrdua és usada en algunes maniobres d'acrobàcia aèria.

Causes

Al voltant d'un perfil aerodinàmic, a la part superior (extradós) l'aire s'accelera (i baixa la seva pressió) per al final del perfil adaptar la pressió exterior (a la vora de sortida), per tant l'aire es desplaça per la part superior amb un gradient de pressions advers. A mesura que augmenta l'angle d'atac aquest gradient és més gran.

V-1, míssil de creuer alemany que havia de llançar-se en una rampa de llançament per la gran velocitat de pèrdua de les seves ales.

Per tant, la causa més comuna que produeix l'entrada en pèrdua d'un perfil és l'augment de l'angle d'atac del corrent incident, ja que en incrementar-se la part del contorn del perfil on el corrent està després s'eixampla. En augmentar l'angle d'atac progressivament s'arriba a obtenir una força normal màxima a partir de la qual aquesta comença a disminuir. Aquesta disminució pot ser més o menys brusca en funció del disseny del perfil aerodinàmic. En un avió en vol l'anterior pot succeir per disminuir la velocitat excessivament, per sota de la velocitat de pèrdua.

Altres causes que poden produir la pèrdua són la interacció amb esteles provinents d'altres superfícies aerodinàmiques, l'efecte de turbulències atmosfèriques, efectes aerodinàmics no estacionaris, efectes tridimensionals deguts a la forma de l'ala, etc.

Tipus de pèrdues

Es poden distingir, encara que hi ha més variants, tres tipus bàsics de pèrdues:

1. Pèrdua per baixa velocitat i gran angle d'atac α.
2. Pèrdua accelerada per un increment sobtat o brusc de l'angle d'atac.
3. Pèrdua per ona de xoc a alta velocitat.

Bibliografia complementària

• Benjamin Gal-Or, "Vectored Propulsion, Supermaneuverability, and Robot Aircraft", Springer Verlag, 1990, ISBN 0-387-97161-0, ISBN 3-540-97161-0
• USAF & NATO Report RTO-TR-015 AC/323/(HFM-015)/TP-1 (2001
• Anderson, J.D., A History of Aerodynamics (1997). Cambridge University Press. ISBN 0-521-66955-3
• Chapter 4, "Slow Flight, Stalls, and Spins," in the Airplane Flying Handbook. (FAA H-8083-3A)
• Clancy, L.J. (1975), Aerodynamics, Pitman Publishing Limited, London. ISBN 0-273-01120-0
• Stengel, R. (2004), Flight Dynamics, Princeton University Press, ISBN 0-691-11407-2
• Alpha Systems AOA Website for information on AOA and Lift Reserve Indicators
• 4239-01 Angle of Attack (AoA) Sensor Specifications «www.spaceagecontrol.com».
• Airplane flying Handbook. Federal Aviation Administration ISBN 1-60239-003-7 Pub. Skyhorse Publishing Inc.
• http://rgl.faa.gov/Regulatory_and_Guidance_Library/rgAdvisoryCircular.nsf/0/a2fdf912342e575786256ca20061e343/$FILE/AC61-67C.pdf
• Prof. Dr Mustafa Cavcar, "Stall Speed"